El Franquisme a Espanya: Dictadura, Repressió i Resistència (1939-1959)

El Règim Franquista: Configuració i Repressió (1939-1959)

Després de la Guerra Civil, Espanya esdevingué una dictadura dirigida per Francisco Franco, marcada per la repressió i l'eliminació de llibertats, així com la supressió de la democràcia i la persecució dels adversaris polítics.

Configuració Política del Règim Franquista

Els principals enemics del règim eren el marxisme (comunisme i socialisme), el nacionalisme perifèric (català, basc, gallec) i el liberalisme democràtic.

Poder i Estructura del Franquisme

Franco va acumular tots els poders:

• Cap d'Estat
• Cap de Govern
• Cap de l'Exèrcit
• Cap de la Falange (únic partit legal)

No hi havia separació de poders:

• Executiu: Nomenava i destituïa ministres.
• Judicial: Controlava el Tribunal Suprem.
• Legislatiu: Les Corts (creades el 1942) no eren democràtiques; els seus membres eren designats per Franco i no tenien poder real.

L'únic canal polític era el Movimiento Nacional, que incloïa:

• La Falange.
• Els sindicats verticals (únics i obligatoris).
• Altres entitats totalment subordinades.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

Franco no va crear una constitució, però va aprovar Lleis Fonamentals per donar aparença legal al règim:

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles i Ley de Referéndum Nacional (1945)
• Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947)
• Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)

Aquesta legislació reconeixia drets teòrics, però sempre subordinats a la ideologia del règim.

El Nacionalcatolicisme com a Pilar del Règim

Un dels pilars del franquisme va ser el nacionalcatolicisme, una aliança amb l'Església Catòlica, que havia recolzat Franco ja durant la Guerra Civil. El catolicisme va esdevenir la religió oficial: es va prohibir el divorci, es va imposar l'ensenyament religiós i es va cristianitzar la vida pública. El Concordat amb el Vaticà (1953) va consolidar aquesta relació: l'Estat finançava l'Església a canvi de suport ideològic i polític.

La Repressió Franquista: Mètodes i Conseqüències

El règim va exercir una repressió molt dura per castigar els vençuts i eliminar la dissidència. Es van fer judicis militars, afusellaments (uns 30.000) i empresonaments massius (uns 250.000). Les principals lleis repressives van ser la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940). La repressió es va estendre a tots els àmbits, incloent-hi el control de la cultura i l'oci. Es fomentava la delació entre veïns i es buscaven avals per evitar represàlies.

El Franquisme en el Context Internacional

Entre 1939 i 1942, Franco es va acostar als règims feixistes i es va reunir amb Hitler a Hendaia (1940), però va decidir no entrar a la Segona Guerra Mundial. Tot i això, va col·laborar amb Alemanya enviant la División Azul.

Aïllament i Reconeixement Internacional

A partir de 1943, davant la derrota de l'Eix, Franco va declarar la neutralitat. El 1946, l'ONU va condemnar el franquisme, la qual cosa va provocar un fort aïllament internacional. Amb l'inici de la Guerra Freda, el règim esdevingué un aliat anticomunista dels Estats Units, fet que va canviar la seva posició internacional:

• 1950: L'ONU anul·la la condemna.
• 1953: Signatura del Pacte amb el Vaticà i el Pacte de Madrid amb els EUA.
• 1955: Espanya entra a l'ONU.

L'Exili i la Resistència Antifranquista

Després de la guerra, molts republicans es van exiliar a França, Llatinoamèrica o van patir la repressió nazi. Molts d'ells van participar en la resistència o van morir en camps com el de Mauthausen. Hi va haver divisions entre exiliats, però es van reconstruir institucions republicanes a l'exili.

L'Exili Republicà i la Lluita Exterior

Dins d'Espanya, la repressió dificultava l'oposició. Tot i això, comunistes i anarquistes mantenien la lluita clandestina. Els maquis van protagonitzar accions com la invasió de la Vall d'Aran (1944), però sense èxit.

La Resistència Clandestina a l'Interior

Davant la situació, es van produir vagues obreres al País Basc, Catalunya i Astúries. El 1948, Joan de Borbó va pactar amb Franco i el 1954 es va adherir al Movimiento Nacional. L'exili perdia contacte amb la realitat espanyola. El PCE va promoure la "Reconciliació Nacional" i van aparèixer nous moviments socials i estudiantils, com les vagues universitàries de 1956-57 i les Comissions Obreres (CCOO).

L'Autarquia i les Dures Condicions de Vida

El règim va imposar una economia autàrquica, basada en l'autosuficiència i el control estatal. El Sindicato Vertical era l'únic sindicat permès. Els salaris es fixaven per decret i els treballadors no podien reclamar. La producció i la renda per càpita no es van recuperar fins a finals dels anys 50.

L'Economia Autàrquica i el Control Estatal

Es va crear l'INI (Instituto Nacional de Industria) per impulsar la indústria i es va fundar SEAT (1953). El SEAT 600 (1957) esdevingué un símbol del desenvolupament posterior.

La Vida Quotidiana sota el Franquisme

Les condicions de vida eren molt dures. Es van mantenir les cartilles de racionament fins al 1952 i hi havia un extens mercat negre. Van reaparèixer malalties, la mortalitat infantil era elevada i el poder adquisitiu va baixar considerablement.

El Franquisme a Catalunya: Repressió i Resposta

Franco va abolir l'Estatut i les institucions catalanes. El poder va quedar en mans dels militars i es va executar Lluís Companys (1940). El català es va prohibir a l'administració, l'escola i els mitjans, i es va reprimir qualsevol expressió de catalanisme. Entre 1939 i 1953, uns 4.000 catalans van ser afusellats. El periodista Carles Rahola en fou un cas emblemàtic.

La Repressió Franquista contra Catalunya

L'associacionisme català es va prohibir, tot i que alguns franquistes catalans van ocupar càrrecs i van renegar del seu passat catalanista. La dreta tradicional, com La Lliga, va quedar marginada.

La Cultura Catalana sota la Dictadura

Malgrat la repressió, petits nuclis d'intel·lectuals van mantenir viva la cultura catalana. Destaquen iniciatives com Ariel, Dau al Set, la Coral Sant Jordi i els Premis Nit de Santa Llúcia.

Resistència Política i Sindical a Catalunya

ERC va tenir dificultats per reorganitzar-se. Van sorgir el Front Nacional de Catalunya, el PSUC i el Moviment Socialista de Catalunya. El 1944 es va crear el Consell Nacional de la Democràcia Catalana. Als anys 50 va emergir un catalanisme cristià amb figures com Jordi Pujol. La CNT va actuar clandestinament però fou desmantellada el 1947. Els maquis van operar fins als anys 60. Destacaren Ramon Vila i Quico Sabaté.

A l'exili, Josep Irla fou president de la Generalitat fins al 1954, quan el va substituir Josep Tarradellas. Institucions i iniciatives com el Consell Nacional de Catalunya, publicacions (Quadern de l'exili, El Pont Blau) i els Jocs Florals van mantenir viva la causa catalana.