El Franquisme a Espanya

El pensament politic del general Franco

Franco va ser un militar africanista d’un catolicisme elemental que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Els seus sentiments religiosos, sobretot durant la guerra civil, es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de l’església que va qualificar la insurrecció militar de croada. Segons el dictador, els enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren els jueus, els socialistes, els comunistes…

La naturalesa de la dictadura franquista

Els trets més característics i permanents del franquisme van ser: el caràcter de dictadura personal, l’unipartidisme, la imposició de la divisió permanent del país. El franquisme va ser la versió del feixisme a Espanya. Es tractava de la construcció d’un estat nou, essencialment antidemocràtic i totalitari. Aquest estat es caracteritzava per la submissió a un cabdill, la repressió total dels sectors considerats desafectes, la negació de les llibertats bàsiques, la pràctica de l’arbitrarietat jurídica…

Els suports de la dictadura franquista

Els suports més visibles de la dictadura franquista foren l’exèrcit, l’església, la falange, els tradicionalistes i la dreta més conservadora. Franco distribuí astutament els càrrecs polítics amb la qual cosa va arbitrar amb eficàcia el joc polític de les diverses famílies del règim. Els militants foren el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista. Molts ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics del règim militar. La jerarquia eclesiàstica i bona part del clergat va constituir el poder legitimador de la dictadura franquista davant de l’opinió catòlica nacional i internacional. La falange principalment i els tradicionalistes van ser també uns pilars ideològics fonamentals del sistema franquista.

La fase totalitària

Caracteritzada pel retrocés econòmic, la involució ideològica i la duresa de la repressió, s’hi solen distingir tres subfases marcades per l’evolució internacional (la segona guerra mundial, l’aïllament internacional i la guerra freda

La segona guerra mundial: L’evolució de la segona guerra mundial condicionà la política interior del règim franquista. En esclatar la guerra, Espanya es declarà neutral, però davant dels triomfs espectaculars d’Alemanya va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància sense amagar així la seva oberta simpatia per les potències de l’Eix.

L’aïllament internacional

A la fi de la segona guerra mundial, la dictadura franquista va quedar aïllada internacionalment. Les potències guanyadores de la guerra consideraven a Espanya l’últim reducte europeu del feixisme. Més tard, per recomanació de l’ONU, els països membres van retirar els ambaixadors d’Espanya. Únicament l’Argentina va mantenir el seu ambaixador. Espanya esdevenia un regne per el cap d’estat continuava sent Franco a perpetuïtat el qual quedava facultat per designar el seu successor, quan ho cregués oportú el rei

La guerra freda

La tensió creixent entre els Estats Units i l’URSS va donar un valor polític important a l’anticomunisme del règim espanyol, ja que la situació estratègica d’Espanya li proporcionava un alt valor militar. Això comportà un canvi d’actitud dels Estats Units envers a la dictadura franquista. El 1950 l’ONU va anul·lar l’aïllament diplomàtic del règim espanyol i al mateix temps els Estats Units van aprovar la concessió a Espanya d’un altre préstec. El règim franquista va quedar així legitimat per la màxima autoritat política i militar occidental i per la principal autoritat religiosa catòlica. En reflex de la consolidació que hi va haver fou la promulgació de la ley fundamental de principios del movimiento nacional

La fase tecnocràtica

La fase tecnocràtica va ser caracteritzada des del punt de vista polític, per la inclusió en el govern dels anomenats tecnòcrates. Des del punt de vista social, en aquesta fase s’experimentà una modernització accelerada de l’economia i la societat espanyola. Aquesta llei permetia, per primera vegada, la llibertat d’expressió, tot i que amb molts controls i molta cautela. També es va promulgar la ley de libertad religiosa que tolerava el culte privat i públic d’altres religions

La fase de descomposició del règim

Els primers símptomes de descomposició de la dictadura franquista es van començar a donar a partir del 1969 tot i que l’expansió econòmica d’Espanya va continuar fins 1973. Altres signes d’aquesta descomposició van ser el distanciament progressiu de l’església i la capacitat mobilitzadora de l’oposició tal com es va fer palès amb motiu del procés de Burgos contra ETA

La repressió

El règim franquista va mostrar des del primer moment una de les seves característiques principals que mai no va abandonar: la repressió contra els moviments democràtics i d’esquerres. El règim considerava que la repressió era legítima ja que era una manera d’administrar la victòria sobre els vençuts sense deixar cap mena d’esperança per la reconciliació

La repressió política, social i cultural

La repressió contra els moviments democràtics i d’esquerres es va articular mitjançant dues lleis. D’acord amb aquestes lleis, els presumptes delictes quedaven sotmesos a la jurisdicció militar. Tot i que els principals dirigents polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili, milers de persones de diverses condicions van ser empresonades per les seves idees polítiques. La repressió cultural per imposar els valors dels vencedors es practicà per mitjà dels llibres de text en què s’enaltia de manera desmesurada el general Franco, es tergiversava la història i es propagaven només els valors conservadors. Pel que fa a la condició femenina, es van derogar els avenços en la legislació matrimonial de l’època republicana