El Franquisme: Dictadura, Postguerra i Creixement Econòmic a Espanya

El Franquisme: Una Dictadura Militar

Un Règim Polític Totalitari

• Francisco Franco va establir un règim totalitari: ell concentrava tots els poders, va crear un partit únic i un sindicalisme vertical, va suprimir les institucions i les llibertats democràtiques i va abolir la Constitució de 1931 i els Estatuts de Catalunya i el País Basc.
• Franco era el cap de l’Estat i era conegut amb el nom de Caudillo d’Espanya, a més era Generalíssim dels Exèrcits. Ell, concentrava tots els poders:
  • legislatiu (format per les corts, el Consejo Nacional del Movimiento i el consell del Regne)
  • executiu (format per la Presidència del Govern, els ministeris i els governs civils)
  • judicial (format pel tribunal suprem i les audiències provincials).
• Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats.
• Només es va permetre un partit, la FET (Falange Española Tradicionalista) i de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).
• Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides.
• Totes les institucions republicanes van ser desmantellades.

Les Lleis Fonamentals

• El règim va desenvolupar una legislació (Lleis Fonamentals) per a simular una democràcia que mai no va existir.
• La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat.
• El Fuero del Trabajo (1938) regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme, mentre prohibia els sindicats lliures i la vaga.
• El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets cívics, una relació de deures i drets dels espanyols sense cap garantia per poder exercir-los.
• La Llei de successió (1947) establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.

Els Suports Socials del Franquisme

• La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis.
• La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència.
  • La gran burgesia, que va exercir el seu domini econòmic.
  • L’Exèrcit, que va garantir la continuïtat del règim, i nombrosos militars van exercir càrrecs polítics.
  • L’Església catòlica, que va recuperar la confessionalitat de l’Estat i el predomini sobre l’educació. Es va restablir el pressupost de culte i clero.

Les Relacions Exteriors

• Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. En les relacions exteriors, podem establir tres grans etapes:
  1. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el règim va fer costat de forma incondicional a les potències de l’Eix (Alemanya i Itàlia).
  2. Amb la derrota dels règims feixistes, entre 1945 i 1953 va patir l’aïllament internacional. On solament es va incorporar a la FAO.
  3. L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà. Així, a partir de 1953, el franquisme va ser reconegut internacionalment. Espanya es va incorporar a la UNESO, la ONU, la OIT, la OIEA i la GATT entre d’altres.

La Postguerra: Misèria i Autarquia

Els Efectes de la Guerra

• La Guerra Civil va produir un enfonsament demogràfic i econòmic a Espanya.
• El 1939, Espanya era un país malmès per la Guerra Civil, que va provocar una disminució demogràfica.
• Una part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. La producció havia caigut molt.
• Per una altra banda, la majoria de la població no tenia prou aliments.
• Però al mateix temps, van ser anys d’eufòria i d’enriquiment fàcil per a alguns sectors de la societat. Mentre un sector minoritari s’enriquia amb l’estraperlo (venent productes del racionament al mercat negre a preus abusius), la majoria patia falta d’aliments.

Intervencionisme i Autarquia

• A la postguerra, la política econòmica del franquisme es va caracteritzar per un gran intervencionisme de l’Estat en la producció i distribució dels béns.
• El règim aspirava a l’autarquia econòmica (accelerada acumulació de capital a base dels recursos interns), impulsada també per l’aïllament i el boicot internacional.
• Als primers anys del franquisme es va establir l’autarquia; es pretenia l’autosuficiència econòmica mitjançant el foment de la producció nacional:
  1. Per fomentar el desenvolupament de la indústria, es va crear l’Institut Nacional d’Indústria i es van fundar empreses públiques que s’ocupaven dels sectors no rentables per a la iniciativa privada.
  2. Es va seguir aplicant una política proteccionista (amb l’objectiu de ser més eficient i competitiva) en l’àmbit comercial.

L'Estancament de l'Economia

• L’autarquia va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar anys a recuperar el nivell anterior a la guerra.
• Les conseqüències de l’autarquia van ser molt negatives per a Espanya: les activitats econòmiques, el nivell de vida de la població i la renda per capità van créixer molt lentament.
• L’agricultura i la indústria van créixer a poc a poc, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys.
• En conseqüència, el nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

L'Època del Creixement Econòmic (1959-1973)

Una Nova Èlit Dirigent (Política)

• A finals de la dècada de 1950 van entrar al govern sectors tecnòcrates, modernitzadors formats a les universitats, propers a l’Opus Dei (institució d l’Església catòlica), els quals estàvem interessats en una política econòmica que apropés Espanya a Europa i afavorís el seu desenvolupament industrial.
• Aquests ministres van aportar criteris més tècnics i modernitzadors i van impulsar la reorientació del règim franquista.
• La Falange va anar perdent protagonisme al règim i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional (partit únic de l’estat espanyol, organitzat amb una ideologia centralitzada i diverses institucions).
• També es van elaborar noves lleis.
• Es va dissenyar una nova legislació que va definir el sistema polític espanyol amb una democràcia orgànica, referint-se a una dictadura maquillada.
• Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap d’Estat a títol de rei.

El Pla d'Estabilització (Economia)

• Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea.
• Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització al 1959 per substituir una economia tancada per una economia liberalitzada, vinculada als circuits internacionals. Amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic, posar fi al fort intervencionisme estatal i suprimir els obstacles a la liberalització comercial i financera.
• El govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo des del 1964 al 1975 per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

La Puixança Econòmica

• Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia.
• Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat.
• L’auge econòmic (període de creixement econòmic fort) va tenir lloc des del 1959 al 1973, i va ser fruit sobretot de la favorable situació econòmica europea, aquest, va suposar:
  • El creixement de la indústria.
  • Una renovació de l’agricultura.
  • Un gran desenvolupament del turisme.
  • El comerç exterior va experimentar un notable creixement.
• Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar a la vegada que va millorar el nivell de vida, amb l'augment del poder adquisitiu i dels salaris.

Un Creixement Desequilibrat

• Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials.
• Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises (monedes) provenien de l’estranger.
• Essent una economia amb grans desequilibris entre els territoris, poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut tecnològic.

La Modernització de la Societat Espanyola

Els Canvis Demogràfics

• La millora de les condicions de vida va provocar un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, que van produir un fort augment de la població espanyola durant la dècada de 1960.
• A Catalunya, el component més important d’aquest creixement demogràfic va ser l’arribada d’un gran nombre d’immigrants procedents de zones rurals peninsulars.
• Prop de 2 milions d’espanyols van emigrar a Europa, i gairebé 4 milions es van desplaçar, a l’interior del país, des de les regions agrícoles cap als nuclis industrials.
  • L’arribada massiva d’immigrants va comportar el creixement caòtic i desordenat de moltes ciutats.
  • Uns 2 milions d’espanyols van haver d’emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra.

La Transformació de la Societat

• Va créixer la població urbana i industrial, i va disminuir la dedicada a l’agricultura. Es va reforçar la classe mitjana, i es va imposar un certa societat de consum.
  • El millorament del nivell de vida va ser deguda a la mecanització agrícola i la industrialització, que van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis.
  • Va convertir-se en una societat més oberta, ja que els avenços econòmics, l'arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior. Canviant la mentalitat dels espanyols, i anant estenent un ampli moviment a favor de la democratització.

Les Reformes Educatives i Socials

• El franquisme va saber interpretar en certa manera alguns dels canvis socials i va elaborar una legislació social i educativa més adaptada a la nova realitat.
• La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola:
  • La Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social.
  • La Llei de Llibertat Religiosa (1967) va establir un marge de tolerància envers altres confessions no catòliques.
  • La Llei de Premsa (1966) va suprimir la censura prèvia, tot i que no desapareixia el control governatiu.
  • La Llei General d'Educació (1970), establia l'ensenyament obligatori des de fins als 14 anys.

La Fi del Franquisme

• CRISI ECONÒMICA (1973-1975): Crisi provocada per l'augment del preu del petroli i altres matèries primeres. A Espanya, va impactar en el sector industrial, generant fallides i desocupació.
• DARRERS ANYS DEL FRANQUISME: Franco malalt nomena Carrero Blanco com a successor, qui és assassinat el 1973. Va tenir lloc una divisió interna entre els "immobilistes" i els "oberturistes". Es va formar el Govern de Carlos Arias Navarro el 1974, sense reformes significatives. Hi va haver un augment de la violència de grups antifranquistes com ETA i GRAPO, amb repressió del règim.
• TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA: La mort de Franco va tenir lloc el 1975, amb la proclamació de Joan Carles I com a rei. El Govern d'Arias Navarro incapaç de reformes, va dimitir. Adolfo Suárez com a president el 1976, inicia la transició. Hi té lloc l’aprovació de la Llei de reforma política el 1976 i les primeres eleccions lliures el 1977. Aquest període va marcar la fi de la dictadura franquista i l'inici del camí cap a la democràcia a Espanya.

La Política Franquista Envers Catalunya

La victòria de Franco va tenir unes característiques molt particulars a Catalunya, ja que els sentiments identitaris d'aquest territoris atemptaven contra el principi de la unitat d'Espanya: es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes que poguessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalistes.

Volien posar fi al "separatisme català": Franco signava un decret que abolia l'Estatut de Catalunya i posava fi a l'autogovern. A canvi, va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova "Cataluña española" de la qual se'n pretenia extirpar definitivament el catalanisme.

Va haver-hi un gran genocidi cultura: es van prohibir els símbols identitaris de Catalunya, es va procedir a una nova retolació dels carrers, es van eliminar monuments públics.., i es va bandejar la llengua catalana de la vida i els espais públics. Així doncs, es va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'administració pública, l'escola, els mitjans de comunicació i la vida econòmica i social, i el seu ús fora de l'àmbit familiar fou objecte de multes i sancions.

Tot i això, l'actitud resistencial de determinats sectors de la societat va impedir la culminació del projecte franquista, que, passats els primers anys va preferir tolerar un ús restingit i limitat del català.