El Franquisme: Dictadura, Economia i Societat (1939-1975)

El Franquisme: Dictadura, Economia i Societat (1939-1975)

0. Els anys del règim franquista (1939-1975)

El règim franquista, que es va establir al final de la Guerra Civil, es va caracteritzar per institucionalitzar una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants. La figura del dictador, Francisco Franco, va presidir tot el període. Del 1939 al 1975, el franquisme va concentrar els poders en mans del dictador. A Catalunya, la victòria de Franco va significar la pèrdua dels drets nacionals i de les institucions autònomes. Des del punt de vista econòmic, es va passar d’una etapa d’estancament econòmic (1939-1959) a una altra de fort creixement econòmic (1959-1973).

1. El Franquisme: Una Dictadura Militar

Un règim polític totalitari

Franco va establir un règim totalitari: ell concentrava tots els poders, va crear un partit únic i un sindicalisme vertical, va suprimir les institucions i les llibertats democràtiques i va abolir la Constitució de 1931 i els Estatuts de Catalunya i el País Basc. Franco era el cap d’Estat i ostentava el títol de Caudillo d’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial. A més, era Generalíssim dels Exèrcits. Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats. Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. També, les corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides i totes les institucions republicanes van ser desmantellades.

Les lleis fonamentals

El règim va desenvolupar una legislació per a simular una democràcia que mai no va existir. La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat. Per això, el Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga. La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear unes Corts consultives sense poder legislatiu. El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets civils. La Llei de Referèndum (1945) contemplava les consultes populars per determinar lleis. La Llei de Successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme.

Els suports socials del franquisme

La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis. La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència. La gran burgesia va exercir el seu domini econòmic. L’exèrcit va garantir la continuïtat del règim, i nombrosos militars van exercir càrrecs polítics. L'Església catòlica va recuperar la confessionalitat de l’Estat i el predomini sobre l’educació. Es va establir el pressupost de culte i clergat.

Les relacions exteriors

Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. En les relacions exteriors, podem establir tres grans etapes. Durant la Segona Guerra Mundial, el règim va fer costat de forma incondicional a les potències de l’Eix (Alemanya i Itàlia). Amb la derrota dels règims feixistes (1945-1953) va patir l’aïllament internacional. L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà. A partir del 1953, el franquisme va ser reconegut internacionalment.

2. La Postguerra: Misèria i Autarquia

Els efectes de la guerra

La guerra va produir un enfonsament demogràfic i econòmic a Espanya, ja que part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. A més, al final de la guerra, Espanya estava malmesa, el que va provocar també una davallada demogràfica. La producció havia caigut molt. Al mateix temps, van ser anys d’eufòria i d’enriquiment fàcil per a alguns sectors de la societat. Mentre un sector minoritari s’enriquia amb l’estraperlo (venent productes al mercat negre), la majoria no tenia aliments.

Intervencionisme i autarquia

La política econòmica del franquisme es va caracteritzar per un gran intervencionisme de l’Estat en la producció i distribució dels béns. El règim aspirava a l’autarquia econòmica, impulsada també per l’aïllament i el boicot internacional. Aquesta es va establir als primers anys del franquisme i es pretenia l’autosuficiència econòmica mitjançant el foment de la producció nacional. Es va crear l’Institut Nacional d’Indústria i es van fundar empreses públiques que s’ocupaven dels sectors no rendibles per a la iniciativa privada. Es va seguir aplicant una política proteccionista en l’àmbit comercial.

L'estancament de l'economia

L’autarquia va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar anys a recuperar el nivell anterior a la guerra. Les conseqüències de l’autarquia van ser molt negatives: les activitats econòmiques, el nivell de vida de la població i la renda per capita van créixer molt lentament. L’agricultura i la indústria van créixer a poc a poc, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys. En conseqüència, el nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

3. L'Època del Creixement Econòmic (1959-1973): Segona Etapa del Franquisme

Una nova elit dirigent

A finals de la dècada de 1950 van entrar al govern sectors tecnòcrates, modernitzadors formats a les universitats, propers a l’Opus Dei (institució de l’Església catòlica), els quals estaven interessats en una política econòmica que apropés Espanya a Europa i afavorís el seu desenvolupament industrial. Aquests ministres van aportar criteris més tècnics i modernitzadors i van impulsar la reorientació del règim franquista. A més, la Falange va anar perdent protagonisme al règim i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional (partit únic de l’Estat espanyol, organitzat amb una ideologia centralitzada i diverses institucions). També es van elaborar noves lleis i es va dissenyar una nova legislació que va definir el sistema polític espanyol amb una democràcia orgànica, referint-se a una dictadura maquillada. Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap d’Estat a títol de rei.

El Pla d'Estabilització

Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea. Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització el 1959 per substituir una economia tancada per una economia liberalitzada, vinculada als circuits internacionals. Amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic, posar fi al fort intervencionisme estatal i suprimir els obstacles a la liberalització comercial i financera, el govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo des del 1964 al 1975 per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

La puixança econòmica

Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia. Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat. L’auge econòmic (període de creixement econòmic fort) va tenir lloc des del 1959 al 1973, i va ser fruit sobretot de la favorable situació econòmica europea. Aquest va suposar:

• El creixement de la indústria.
• Una renovació de l’agricultura.
• Un gran desenvolupament del turisme.

El comerç exterior va experimentar un notable creixement. Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar alhora que va millorar el nivell de vida, amb l'augment del poder adquisitiu i dels salaris.

Un creixement desequilibrat

Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials. Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises (monedes) provenien de l’estranger. Era una economia amb grans desequilibris entre els territoris, poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut tecnològic.

4. La Modernització de la Societat Espanyola

Els canvis demogràfics

La millora de les condicions de vida va provocar un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, que van produir un fort augment de la població espanyola durant la dècada de 1960. A Catalunya, el component més important d’aquest creixement demogràfic va ser l’arribada d’un gran nombre d’immigrants procedents de zones rurals peninsulars. Prop de 2 milions d’espanyols van emigrar a Europa, i gairebé 4 milions es van desplaçar, a l’interior del país, des de les regions agrícoles cap als nuclis industrials. L’arribada massiva d’immigrants va comportar el creixement caòtic i desordenat de moltes ciutats. Uns 2 milions d’espanyols van haver d’emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra.

La transformació de la societat

Va créixer la població urbana i industrial, i va disminuir la dedicada a l’agricultura. Es va reforçar la classe mitjana, i es va imposar una certa societat de consum. El millorament del nivell de vida va ser degut a la mecanització agrícola i la industrialització, que van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis. Va convertir-se en una societat més oberta, ja que els avenços econòmics, l'arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior. Va canviar la mentalitat dels espanyols, i es va anar estenent un ampli moviment a favor de la democratització.

Les reformes educatives i socials

El franquisme va saber interpretar en certa manera alguns dels canvis socials i va elaborar una legislació social i educativa més adaptada a la nova realitat. La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola:

• La Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social.
• La Llei de Llibertat Religiosa (1967) va establir un marge de tolerància envers altres confessions no catòliques.
• La Llei de Premsa (1966) va suprimir la censura prèvia, tot i que no desapareixia el control governatiu.
• La Llei General d'Educació (1970) establia l'ensenyament obligatori fins als 14 anys.

5. La Fi del Franquisme (1973-1975)

La crisi econòmica de la dècada del 1970

A partir del 1973, l'augment del preu del petroli va desencadenar una crisi econòmica als països occidentals. A Espanya, això va afectar el sector industrial, causant fallides i un augment de la desocupació. A partir del 1975, el creixement econòmic espanyol es va estancar bruscament.

Els darrers anys del franquisme

Franco estava molt malalt i va nomenar cap de govern a Carrero Blanco, qui va ser assassinat. Després d’això es van diferenciar dos grups: immobilistes i oberturistes. Formació d’un nou govern l’any 1974, presidit per Carlos Arias Navarro, que va permetre una obertura política, però les reformes anunciades van ser insignificants. Aquest govern va veure com s’intensificaven les accions violentes de grups antifranquistes com ETA, el FRAP i els GRAPO. En els darrers anys del franquisme es van incrementar els moviments i plataformes en demanda de democratització. Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975.

La transició a la democràcia

El novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya. El govern d'Arias Navarro es va veure incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió. El juliol del 1976 va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez. El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada. El 1976 es va aprovar la Llei de reforma política i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

6. La Política Franquista Envers Catalunya

La victòria de Franco va tenir unes característiques molt particulars a Catalunya, ja que els sentiments identitaris d'aquest territori atemptaven contra el principi de la unitat d'Espanya: es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes que poguessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalistes. Volien posar fi al "separatisme català": Franco signava un decret que abolia l'Estatut de Catalunya i posava fi a l'autogovern. A canvi, va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova "Cataluña española" de la qual es pretenia extirpar definitivament el catalanisme. Hi va haver un gran genocidi cultural: es van prohibir els símbols identitaris de Catalunya, es va procedir a una nova retolació dels carrers, es van eliminar monuments públics, i es va bandejar la llengua catalana de la vida i els espais públics. Així doncs, es va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'administració pública, l'escola, els mitjans de comunicació i la vida econòmica i social, i el seu ús fora de l'àmbit familiar fou objecte de multes i sancions. Tot i això, l'actitud resistencial de determinats sectors de la societat va impedir la culminació del projecte franquista, que, passats els primers anys, va preferir tolerar un ús restringit i limitat del català.

Evolució de les migracions a Espanya

a) Aquesta font és de tipus estadístic o quadre estadístic que recull l’evolució dels moviments migratoris a diferents províncies espanyoles d’entre 1961 i 1970.

b) La font se situa durant l’etapa del franquisme, en concret en la seva segona etapa, anomenada “desenvolupista”.

c) En aquest quadre estadístic puc treure les conclusions que a totes les províncies andaluses que apareixen, així com les extremenyes i castellanes (amb l'excepció de Madrid) tenen en el període grans pèrdues de població. En contrast, les catalanes, les basques, Madrid, Saragossa i les Balears tenen increments substancials. També puc concloure el fort procés de creixement econòmic que es veu a algunes regions i províncies, que atreuen emigració i provoca immigració.

a) Explicar característiques polítiques i econòmiques des que es va instaurar fins al 1959: 1.2, 2.2 i 2.3 (1a etapa)

b) Expliqueu les característiques polítiques i econòmiques del règim franquista des que es va instaurar des del 1959, fins la mort del general Franco: Tot el punt 3 (2a etapa)

Inspecció de primera ensenyança de la província de Lleida

a) La font és de tipus primari (contemporània als fets). És un text públic de tipus juridicopolític consistent en un ordre d’Inspecció Provincial d’Ensenyança de Lleida publicada en el “Boletín Oficial de la Provincia de Lérida” el 23 de febrer de 1939 ordenant la retirada de les escoles dels llibres escrits en llengua catalana.

b) Aquesta font se situa durant la Guerra Civil, en els seus últims mesos, a una província de Lleida que s’ha acabat d’ocupar completament i amb unes autoritats d’ensenyament que volen esborrar el català i en general totes les llengües no castellanes de la vida i l’ensenyament.

c) En aquest text juridicopolític s’ordena la prohibició de les llengües no castellanes de l’escola com a part del procés espanyolitzador del franquisme i que s’identifiqui als sin Dios y sin Patria com els ateus i els antifranquistes, denotats tots ells pels franquistes com a presumptes no espanyols, als rojos en tant que sinònim dels anteriors i als separatistes com els nacionalistes catalans, bascos i gallecs.

a) Expliqueu la implantació del règim franquista a Catalunya i la seva política repressiva general, incloent-hi la repressió general i lingüística: Apartat: La política franquista envers Catalunya

El franquisme

a) El tipus de font és una fotografia on apareixen Franco i Hitler a França el 23 d’octubre de 1940.

b) La font se situa dins del període del franquisme (1939-1975), un any després de la fi de la Guerra Civil i ja durant la Segona Guerra Mundial.

c) En aquesta imatge apareixen Franco i Hitler passant revista a tropes alemanyes a una estació de tren i amb banderes nazis penjades.

a) Expliqueu la repressió franquista al llarg de tota la dictadura, tant en l’àmbit polític com en els àmbits sindical, cultural i educatiu.

1.1, 1.2, 1.3, 1.4 (1a etapa)

Discurs de Ramón Serrano Suñer, 24 de juny de 1941

a) Aquesta font és de tipus primari (contemporània als fets) consistent en un discurs del ministre d’Afers Exteriors franquista Ramón Serrano Suñer pronunciat el 24 de juny de 1941 a Madrid en què acusa Rússia i en demana l’extermini.

b) La font se situa dins el període del franquisme (1939-1975), en concret en els seus primers anys.

c) En aquest discurs, Ramón Serrano Suñer, parlant en nom de la Falange, sentència que Rússia és la culpable de la Guerra Civil espanyola, de la mort del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, i diu que cal exterminar aquesta Rússia pel futur d’Europa i de la Història.

a) Explicar característiques polítiques i institucionals del règim franquista entre el 1939 i el 1947 fent esment també de TRES de les lleis més importants d’aquest període. 1.1, 1.2, 1.3, 1.4 (1a etapa)

Les riuades del 1962

a) La font exposada és una fotografia o imatge d’un carrer de Sant Adrià del Besòs publicada a ABC després de la riuada de setembre de 1962.

b) La font se situa durant el període del franquisme (1939-1975), en concret el 26 de setembre de 1962, durant la segona gran etapa del règim.

c) El contingut d’aquesta imatge mostra gent, majoritàriament dones, enmig d’un carrer, amb les pertinences salvades de llurs cases després de la riuada provocada pel desemborsament del riu Besòs, enmig d’un paisatge dominat pel fang, l’aigua i el desordre.

a) Expliqueu la implantació del règim franquista a Catalunya i què significa en l’àmbit polític, repressiu, econòmic i social fins el 1945.

1.1, 1.2, 1.3, 1.4 (1a etapa)

L’economia espanyola durant el franquisme

a) Aquesta font és una sèrie estadística on apareixen dades sobre la renda nacional espanyola per habitant i any, extreta del llibre de Joan Clavera, Joan M. Esteban, M. Antonia Monés, Antoni Montserrat i Jacint Ros Hombravella, Capitalismo español: de la autarquía a la estabilización (1939-1959) del 1973, que tracta de la política econòmica del franquisme.

b) La font se situa durant el període del franquisme (1939-1975).

c) En primer lloc, la renda nacional espanyola per habitant i any entre 1940-1945 va ser sempre inferior als valors de la preguerra (1935). En segon lloc, entre 1940-1945 experimenta un creixement lent durant el subperíode 1940-1944 i un retrocés important el 1945.

a) Expliqueu la política econòmica que va adoptar el règim franquista durant la primera etapa i les conseqüències econòmiques i socials que va tenir: 2.1, 2.2, 2.3 (1a etapa)

b) Expliqueu la política econòmica que va adoptar el règim franquista durant la segona etapa i les conseqüències econòmiques i socials que va tenir: 3.1, 3.2, 3.3, 3.4 (2a etapa)

Enterrament del general Franco

a) Aquesta font és una imatge o fotografia de l’enterrament del general Franco a la basílica del Valle de los Caídos el 23 de novembre de 1975.

b) La font se situa dins del període franquista (1939-1975), concretament al seu final, el 1975.

c) Aquesta font es caracteritza per mostrar el fèretre del general Franco cobert amb la bandera espanyola franquista al costat de la tomba on està a punt de ser inhumat en presència de la seva família i autoritats del règim, militars i eclesiàstiques.

a) Expliqueu per què el règim franquista va ser una dictadura: qui exercia el poder i de quins poders gaudia. Expliqueu TRES de les institucions o lleis que s’aprovaren sota el mandat de Franco: 1.1, 1.2, 1.3, 1.4 (1a etapa)

b) Expliqueu la política exterior d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial, així com la situació en la qual es trobà després de la derrota d’Alemanya i Itàlia el 1945. Expliqueu la primera política econòmica que aplicà el règim franquista: Tot el punt 2 + el 1.4

Veritat

Descartes: La seva noció de veritat es basa en la certesa indubtable que es pot arribar mitjançant la raó. Descartes creu en una veritat universal que pot ser descoberta mitjançant el dubte metòdic. Argumenta que, tot i que podem dubtar de tot, la nostra pròpia existència pensant (Cogito, ergo sum) és indubtable, sent la base per a construir el coneixement.

Nietzsche: La seva concepció de la veritat és més complexa i es desvia de la tradicional. Considera que la veritat no és una entitat objectiva i universal, sinó més aviat una construcció humana subjectiva. La veritat està influïda per les interpretacions individuals, les perspectives i les creences culturals. Nietzsche argumenta que la veritat és una il·lusió generada per les necessitats humanes i les concepcions del poder.

Concepció de la realitat

Descartes: Dividint la realitat en tres substàncies diferents (Déu, jo, món), Descartes creu en una realitat objectiva i independent de l'observador. Considera que la realitat pot ser coneguda mitjançant la raó i la deducció, ja que la ment humana és capaç d'arribar a veritats universals.

Nietzsche: Contràriament a la concepció cartesiana, Nietzsche veu la realitat com un procés constant de devenir. No hi ha una realitat fixa i objectiva, sinó que la realitat està en constant canvi i és subjectiva segons l'individu que l'experiencia. Aquesta concepció de la realitat com a flux continu d'existència és central en la seva filosofia de la voluntat de poder.

Coneixement

Descartes: Confiant en la capacitat de la raó humana, Descartes desconfia de l'experiència sensible i les impressions sensorials com a fonts de coneixement. Considera que el coneixement veritable s'obté a través de la reflexió racional i la deducció, eliminant els dubtes per arribar a la veritat indubtable.

Nietzsche: Contràriament a Descartes, Nietzsche confia plenament en els sentits com a font de coneixement. Creu que la realitat és sempre interpretació, i que només podem captar la veritat a través de metàfores i interpretacions subjectives. Per a ell, els conceptes i les idees poden distorsionar la realitat, i la veritat és trobada en la interpretació personal de l'experiència.

Déu

Descartes: Concebent Déu com la substància més important i creadora de les altres dues substàncies (jo i món), Descartes considera que la idea de Déu és fonamental per a l'ordre del món i la veritat. La seva existència proporciona una garantia per a la fiabilitat del coneixement.

Nietzsche: Nietzsche proclama la mort de Déu, argumentant que la idea de Déu com a entitat metafísica ha perdut la seva validesa en el món modern. Rebutja l'existència de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida, i veu la idea de Déu com una invenció humana destinada a donar sentit a l'univers.

Antropologia

Descartes: Adopta un dualisme antropològic que separa l'ésser humà en dues substàncies (res cogitans i res extensa). Considera que la ment (res cogitans) és separada del cos (res extensa) i que la interacció entre ambdues es dóna a través de la glàndula pineal.

Nietzsche: Nietzsche sosté un monisme antropològic, negant la divisió entre cos i ànima. Considera que l'ésser humà és una unitat indivisible, on el cos és l'essència de l'ésser humà i influeix en tots els aspectes de la seva vida i experiència. Considera que la distinció entre ànima i cos és una construcció cultural i filosòfica que ha estat superada.