Franquisme: Consolidació, Lleis i Relacions Internacionals

El Franquisme: Característiques i Evolució (1939-1951)

El 1939, Franco va instaurar un nou ordre polític amb la intenció de regenerar Espanya, allunyant-se completament de la democràcia liberal.

Característiques del Règim Franquista:

• Concentració de poders en Franco: Cap d'Estat, president del govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap del partit únic.
• Totalitarisme: Inspirat en el feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany. Supressió de la Constitució de 1931, prohibició de partits polítics i sindicats (excepte els oficials). El partit únic era la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, amb seccions com el Frente de Juventudes, la Sección Femenina, el Sindicato Español Universitario i la Central Nacional Sindicalista.
• Caràcter unitari i centralista: Eliminació dels estatuts d'autonomia i prohibició de les llengües i cultures de Catalunya, País Basc i Galícia.
• Repressió sistemàtica dels vençuts.
• Censura dels mitjans de comunicació, publicacions i espectacles, utilitzats com a propaganda del règim.

Després de la victòria a la Guerra Civil, Franco va establir un govern totalitari i centralitzat, eliminant qualsevol vestigi de democràcia liberal i inspirant-se en els règims d'Itàlia i Alemanya.

El Franquisme i la Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial (setembre de 1939), el govern de Franco, tot i declarar-se neutral, va mostrar més afinitat amb les potències de l'Eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil.

Després de la victòria alemanya a França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, oferint suport diplomàtic i econòmic a l'Eix. Alemanya i Itàlia van considerar la possibilitat que Espanya entrés en el conflicte. Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941), però no va entrar en guerra, ja que Hitler va considerar excessives les demandes espanyoles.

Quan les tropes alemanyes van lluitar contra l'URSS, el cunyat de Franco i ministre d'Exteriors va proposar l'enviament de voluntaris espanyols. Entre 1941 i 1943, Espanya va enviar la División Azul. A més, 10.000 espanyols van ser enviats a treballar a Alemanya, i Espanya va exportar clandestinament un mineral clau per a la indústria de guerra alemanya. Com a represàlia, els Estats Units van deixar d'enviar petroli a Espanya el 1943, causant greus dificultats econòmiques.

L'octubre de 1943, la guerra va començar a ser desfavorable per a l'Eix. Els governs britànic i americà van pressionar Franco perquè es distanciés de les potències de l'Eix. Franco va retirar la División Azul i va tornar a una posició neutral l'octubre de 1943.

El 1945, l'Eix va ser derrotat definitivament.

Els republicans exiliats a França després de la Guerra Civil van participar en la Segona Guerra Mundial, lluitant per França. Els que no van lluitar van ser internats en camps de concentració. Després de la derrota de França el 1940, molts d'aquests exiliats van ser internats en camps de concentració, on van viure en condicions difícils.

La Consolidació del Franquisme (1939-1951)

Malgrat les condemnes internacionals, el boicot diplomàtic i l'activitat antifranquista, el règim de Franco va continuar sent totalitari.

La postguerra mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacional. Les Nacions Unides van condemnar el règim, França va tancar les fronteres amb Espanya i va retirar els ambaixadors. Franco va atribuir aquesta situació a una maniobra estrangera per desprestigiar el país.

La persistència del franquisme va tenir un cost econòmic i polític molt gran. Espanya no va poder beneficiar-se del Pla Marshall ni de l'OTAN.

La Guerra Freda i el Franquisme

La Guerra Freda entre l'URSS i els EUA va aturar els intents de democratitzar el règim franquista, que va ser gradualment acceptat internacionalment. Els EUA van rebutjar imposar més sancions a Espanya i van pressionar perquè l'ONU no ratifiqués la condemna anterior.

L'agudització de la Guerra Freda va portar a un acord entre els Estats Units i Espanya. Els EUA van obtenir el dret d'establir i utilitzar instal·lacions militars a Espanya a canvi de material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica. Progressivament, el règim va ser acceptat internacionalment.

Malgrat el reconeixement internacional, els problemes interns persistien, amb un nivell de vida molt inferior al de la resta de països europeus.

El 1957, Franco va remodelar el govern, promocionant el sector catòlic. Van entrar ministres procedents de l'Opus Dei, amb la intenció de liberalitzar l'economia i obrir el comerç exterior.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

• Fuero del Trabajo (1938): Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942): Creava les Corts com a òrgan legislatiu, però supeditat a Franco.
• Fuero de los Españoles (1945): Declaració de drets dels espanyols, subordinada als principis del Movimiento, sense garanties per exercir-los.
• Ley del Referéndum Nacional (1945): Permetia al cap de l'Estat sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.
• Ley de Sucesión (1947): Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Ratificava Franco com a cap de l'Estat.

Anàlisi d'un document històric

a) Tipus de font: Primària, de caràcter polític. Part d'un acord entre Espanya i les potències de l'Eix, arran de l'entrevista entre Hitler i Franco el 23 d'octubre de 1940 a Hendaia.

b) Context històric: Franquisme (1939-1975), concretament el segon any després de la victòria de Franco a la Guerra Civil.

c) Contingut: El fragment explica que Espanya es va comprometre a entrar a la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya i Itàlia, concretament a la batalla contra la Gran Bretanya. A canvi, Espanya rebria Gibraltar i territoris francesos a l'Àfrica.

David Hume i la Crítica a l'Empirisme

Hume continua la crítica a l'empirisme. Afirma que totes les ciències tenen alguna relació amb la naturalesa humana i que l'únic fonament sòlid de la ciència humana és l'experimentació i l'observació. Volia aplicar el mètode experimental de les ciències naturals a l'estudi de l'home. Distingeix dos aspectes de la naturalesa humana: la filosofia pràctica i la teòrica.

El seu objectiu és estudiar la conducta humana per conèixer els límits de l'enteniment humà i descobrir-ne els principis. Rebutja les idees innates. Divideix les percepcions en impressions i idees, segons el grau de força amb què apareixen a la ment. Les percepcions també es poden distingir en simples i complexes.

Memòria i imaginació són facultats relacionades amb les impressions i les idees. La memòria conserva les idees i impressions en ordre i posició, mentre que la imaginació combina idees de manera arbitrària.

Les idees complexes provenen d'un principi d'unió d'alguna idea simple. Es poden dividir en relacions, modes i substàncies. Hume destrueix les tres substàncies de Descartes, argumentant que no tenim impressió de cap substància. Percebem qualitats com el color o la forma, però no la substància en si. Les idees universals són idees particulars a les quals se'ls dona un significat més extens.

Les idees de relacions són el resultat de comparar idees entre si. Les relacions s'agrupen en dues categories:

1. Relacions d'idees: Aporten coneixement cert, però no informació nova.
2. Qüestions de fet: Connexions i relacions que l'enteniment accepta a partir de l'experiència.

La Connexió Necessària i la Causalitat

La connexió necessària implica que sempre que es doni una causa, es produirà un efecte. S'estableixen tres condicions:

1. Continuïtat: Causa i efecte estan junts.
2. Prioritat temporal: La causa precedeix l'efecte.
3. Conjunció necessària: Un triangle té tres angles (necessari).

Els objectes es troben units per una conjunció (flama i calor), on un és la causa i l'altre l'efecte. Veure mil ànecs blancs no demostra que tots els ànecs siguin blancs. Per costum, creiem que si una cosa ha succeït en el passat, es repetirà en el futur.

Crítica de Hume a la Causalitat i a l'Existència

La ciència no és un coneixement necessari, sinó probable, basat en la creença i el costum. La causalitat no és una relació d'idees, sinó una qüestió de fet. A partir dels sentits, no podem afirmar que quelcom és necessari ni preestablir relacions. Sense experiència, no podem descobrir causes i efectes. La idea d'existència no és independent; el que existeix sempre és alguna cosa. L'home no té accés al món extern.

Crítica a l'Existència de Déu

Déu, com a ésser invisible i intel·ligible, va més enllà dels nostres sentits i no pot ser captat per l'experiència.

• Argument ontològic (basat en la idea de Déu): Refusat, ja que l'existència no es pot donar a priori, és una qüestió de fet.
• Arguments "a posteriori" (basats en el principi de causalitat): No es pot demostrar a posteriori perquè només en coneixem els efectes. És una qüestió de fe.

Crítica del Jo

Hume, Locke i Berkeley refusen la idea del jo com a entitat invariable, constant i idèntica. Només existeix un flux continu d'impressions com dolor, alegria, etc.

Ètica i Emotivisme Moral

Per què considerem que unes accions són bones i unes altres dolentes? Segons Sòcrates, el bé i el mal depenen de la raó. Hume creu que la raó no determina el bé i el mal, sinó els sentiments o emocions (criteri emotiu). Ajudar els altres és bo perquè ens ho diu la raó, però ho fem perquè ens agrada.

La distinció entre el bé i el mal prové de la naturalesa humana, que ens fa tenir sentiments de rebuig o aprovació. El bé es percep com una cosa agradable, i el mal com una cosa desagradable. La virtut és "tota acció mental que dona el sentiment plaent de l'aprovació", i el vici el contrari.

El fonament de les qualitats morals de la persona virtuosa es troba en la utilitat. Els seus actes són útils per a la societat i agradables per a molta gent. Es busca la felicitat del poble.

Conclusió sobre la Connexió Necessària

La idea de connexió necessària és una idea sense percepció ni impressió, per tant, l'hem de rebutjar com una invenció de la nostra ment. No podem dir que la pilota 1 és causa del moviment de la pilota 2 perquè l'únic que hem vist és una successió de fenòmens. Només percebem la successió i no la causalitat; veiem que una cosa passa després d'una altra, però no que hi hagi un nexe causal entre els dos fenòmens.