Franquisme: Conceptes Clau i Context Històric
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 8,66 KB
Conceptes Clau del Franquisme
Aïllament internacional
Situació en què es prohibeix a un país d'adherir-se a cap organisme de caràcter global i ha quedat sense llaços diplomàtics amb la resta dels estats.
Autarquia
Política d'autosuficiència econòmica i supeditació a les directives i els plans de l'estat, amb importacions mínimes.
Caudillo
Títol que es va atorgar el general Francisco Franco com a líder màxim de l'Espanya revoltada durant la Guerra Civil i durant la dictadura fins que va morir. Posseïa tots els poders polítics, militars i del partit únic.
Censura
Control per part de l’administració pública de qualsevol fenomen cultural difós als ciutadans (premsa, literatura, ràdio, televisió, cinema…).
Democràcia orgànica
Règim franquista estructurat en diverses entitats que simulen ser democràtiques, però que en realitat estan controlades pel dictador i el seu govern.
Estat corporatiu
Règim de sindicat únic vertical en què patrons i treballadors es reuneixen jeràrquicament per decidir la regulació laboral sota la supervisió de l'Estat i el control del partit feixista.
Estraperlo
Negoci il·legal de productes intervinguts per l'estat, venuts a preus abusius. Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l'adulteració— d'aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra. Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l'oli d'oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó. L'excessiva perduració del sistema de racionament (1939-52) afavorí el desenvolupament de l'estraperlo i la formació d'enormes fortunes, reunides en pocs anys. Els anomenats nous rics o estraperlistes formaren un grup social de característiques molt definides. La normalització dels mercats a partir de 1952-55 féu desaparèixer gradualment aquest fenomen econòmic.
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Nom de l'únic partit permès, fruit de la fusió de la Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS).
Liberalització econòmica
Obertura de l’economia al mercat internacional, fet que permet les importacions i exportacions lliures.
Mercat negre
Intercanvi il·legal o clandestí de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.
Frente de Juventudes
Organització juvenil de FET y de las JONS instituïda el 1940 per tal d'assegurar la formació i disciplina de la joventut. Amb caràcter obligatori per als alumnes de l'ensenyament primari i secundari, educà la joventut masculina en l'aspecte polític —basant-se en la doctrina de la Falange Española—, esportiu i militar, i la joventut femenina en la iniciació a la llar. Desaparegué el 1960, arran de la fundació de l'Organización Juvenil Española.
Fuero de los Españoles
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l'estat espanyol durant el franquisme. Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l'estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967. Tenia caràcter de llei fonamental. Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d'associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l'estat. Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei. En definitiva, es tractava d'una declaració de drets i deures dels espanyols efectuada sense cap garantia democràtica. Fou derogat per la Constitució del 1978.
Ley de Responsabilidades Políticas
Llei promulgada el 9 de febrer de 1939, que permetia de perseguir els sospitosos d'haver defensat la causa republicana. Va tenir caràcter retroactiu des de 1934. En realitat, la llei declarava il·legals a posteriori activitats que quan es van fer eren perfectament legals. Amb aquesta llei a la mà, la Dictadura va jutjar per procediments militars, en judicis sumaríssims, moltes persones, acusades de rebel·lió militar.
Maquis
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l'estat espanyol. Començà immediatament després d'haver-se acabat la guerra civil de 1936-39, però no fou fins a l'alliberament de França per part dels aliats (1944) —la qual cosa permeté l'entrada d'homes des de l'altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò. El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta. Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE (Astúries) i la CNT (Catalunya), el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de servir-se de l'exèrcit, com en els fets de la Vall d'Aran (setembre del 1944), veritable batalla on fou present el general Moscardó i en la qual fou utilitzada artilleria; el maquis hi tingué 588 baixes, i l'exèrcit 248, entre les quals hi hagué dos oficials de la IPS que resultaren morts.
Nacionalcatolicisme
Identificació entre l’Estat, la nació espanyola i la religió catòlica, privilegiada en educació i moralitat per sobre de qualsevol altra confessió.
Política de neutralitat
Actitud d’un Govern enfront de qualsevol conflicte consistent en l’absència de suport vers cap bàndol.
Racionament
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l'escassetat continuada de l'oferta. És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament. De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, de l'status social o bé en cas de malaltia. El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una col·laboració de tota la població i si l'administració posseeix mitjans escaients de control; en cas contrari l'aparició del mercat negre és inevitable. En Espanya aquesta mesura durà entre 1939 i 1952.
Sección Femenina
Organisme vinculat a l'OSE, va vetllar per la difusió del ranci ideari de la dona submisa i amb el paper domèstic tradicional, va enquadrar la dona en activitats propagandístiques o de servei social obligatori, i va col·laborar en la demonització de tota perspectiva emancipatòria.
Servei social de la dona
Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a una prestació social. Comprenia formació religiosa, política i domèstica i prestació al servei de l'estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives. Continuació del servei paramilitar de la Sección Femenina de la FET y de las JONS (1937), fou abolit el 1978.
Tecnòcrates
Ministres i consellers, molts de procedents de l’Opus Dei, experts en la direcció del Govern a partir del 1957 per la via de la liberalització econòmica. Eren polítics normalment més joves que, tot i que defensaven la Dictadura, no se sentien atrets per la retòrica falangista i volien modernitzar les estructures econòmiques del país. Molts eren membres de l'Opus Dei.
Comparativa de Conceptes
Falangisme / Franquisme
El primer és el partit polític de caràcter feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera i el segon és el règim dictatorial que va evolucionar a autoritari regit per Francisco Franco.
Racionament / Mercat negre
El terme inicial fa referència al repartiment oficial entre la població dels escassos recursos existents durant la postguerra. Quan s'accedeix a comprar-los il·legalment, apareix el mercat negre.
Neutralitat / No-bel·ligerància
La primera paraula designa l'absència de suport vers cap bàndol d'un conflicte, mentre que en la segona es contempla una ajuda a una part implicada amb diners, aliments, armes o altres mercaderies, però mai la intervenció directa.
Sindicalisme vertical / Sindicalisme de classe
Tots dos conceptes es relacionen amb les agrupacions de treballadors, però una és franquista i cerca la unió forçada sense protestes amb els patrons sota una idea de falsa concòrdia i l'altra actua mitjançant la lluita de la classe proletària enfrontada als empresaris.