El Franquisme a Catalunya: Repressió, Exili i Antifranquisme (1939-1950s)

El Franquisme a Catalunya: Anàlisi i Context

Memòria Històrica

• Memòria Franquista: Institucionalitzada, pública i amb un calendari polític propi.
• Memòria Antifranquista: Laica i catòlica.
• "Memòries Grises": Referent a gent vinculada al franquisme que es desvincula posteriorment.
• Memòria de l'Exili: Projecte amb enfocament catòlic i republicà.

Repressió i Supressió Institucional

La repressió es va articular com un pilar fonamental del règim:

• Derogació de l'Estatut d'Autonomia.
• Supressió d'institucions catalanes i imposició de la nacionalització espanyola.
• El catalanisme va ser considerat un producte burgès i un element separatista.
• Eliminació del català de l'àmbit públic i social.
• Depuració de l'administració pública, mestres i professors universitaris (especialment a la UB).
• Creació de Columnes d'Ordre Públic per identificar dissidents.
• Aplicació de Consells de Guerra Sumaríssims.
• Expedients de Responsabilitats Polítiques i aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques i la Llei de Maçoneria i Comunisme (amb doble càstig i sense retroactivitat).
• Confiscació de béns.

Articulació del Règim a Catalunya

L'articulació del poder es va basar en:

• La depuració dels supervivents.
• La integració de franquistes catalanistes i elements anticlericals lerrouxistes.
• Adopció del model italià.
• Oposició interna entre falangistes i carlins.
• Control estricte exercit pels governadors civils.
• Règim especial d'ocupació (1939).

Els Anys 40: Consolidació

Durant aquesta dècada es va produir la consolidació de la dictadura:

• Augment de la rellevància de l'Opus Dei.
• Aliança amb el règim feixista (Concordat amb el Vaticà).
• Pactes de Madrid amb els EUA (bases de Torrejón).

La Guerra Civil a Catalunya

Fases Finals

• Primer exili català (1939-1940).
• Caiguda de Lleida i pèrdua del nord, amb l'arribada imminent a Barcelona. Juan Yagüe va ser el responsable de l'ofensiva.

La Batalla de l'Ebre (1938)

Ofensiva republicana prèvia a Vinaròs. La República va lluitar sense ajuda a causa del Pacte de No-Intervenció, resultant en una derrota republicana.

Caigudes Clau

Cronologia de la caiguda de les principals ciutats catalanes:

1. Tarragona (13 de gener de 1939).
2. Barcelona (26 de gener de 1939).
3. Girona (4 de febrer de 1939).

Situació al Febrer de 1939

Negrín intentava formar un govern amb socialistes i comunistes, mentre que Azaña va dimitir.

Gestió de l'Exili Català

Es van crear organismes per assistir els exiliats:

• SERE (1939): Per ajudar exiliats a Mèxic i França.
• JARE (dècada de 1940): Principal ajuda per als catalans, desapareix el 1942 per males pràctiques.
• Les autoritats mexicanes van crear la Cafare.
• Crisi institucional a Catalunya arran dels fets que acusaven Companys.
• Creació de la Delegació General de Catalunya i la Fundació Ramon Llull per organitzar el futur de Companys i mantenir la cultura catalana.

Xifres i Destinacions dels Exiliats

Es calcula que hi va haver 460.000 exiliats (240.000 civils i 220.000 militars), allotjats principalment a Argelers i Saint-Cyprien. A finals de 1939, hi havia 300.000 exiliats. França va ser el principal país d'acollida. A l'estiu de 1940, l'exili es va estabilitzar, i alguns membres del PCE/PSUC van marxar a l'URSS.

Organització Política a l'Exili

• Consell Nacional Català: Nucli director dels exiliats catalans, percebut com a organisme de direcció després de la desaparició de Companys.
• Reivindicació de la III República: Liderada per Josep Vila i un govern a l'exili.

L'Antifranquisme

Les principals forces antifranquistes incloïen el Front Nacional de Catalunya (nacionalisme radical), el PSUC i el MSC. Es va produir l'expulsió de Joan Comorera (1949). L'antifranquisme es va dividir entre l'interior (sense activisme polític) i l'exili (activisme polític).

Mobilització Social i Antifranquisme (Anys 50)

La Vaga de Tramvies (1951)

Es va desencadenar per una pujada del 50% en el preu dels bitllets. Els enllaços sindicals (alguns no falangistes) van traslladar les queixes. L'agost de 1951 es van distribuir octavetes. La vaga del 22 al 24 de febrer va ser molt efectiva (98% d'èxit), aconseguint la retirada de l'augment de preus i la destitució del governador civil Baeza Alegria i de l'alcalde Antonio Simarro.

Altres Conflictes Laborals

• Primera vaga obrera a Manresa (1946).
• Vaga del metall a Sabadell i Terrassa (1956).

Activisme Estudiantil

Les vagues universitàries de 1956 van provocar intervenció policial, detencions i sancions, resultant en un canvi de govern.

Actors Antifranquistes Principals

El PSUC va ser la principal referència, juntament amb la JOC i el MSC. La dreta catalana es va limitar principalment a l'activisme cultural.