Franquisme a Catalunya: Repressió i Canvis (1939-1975)

La repressió a Catalunya

A Catalunya, la proximitat de la frontera va permetre que moltes persones poguessin escapar cap a França. Entre les víctimes, Lluís Companys: va ser detingut a França pels alemanys el 1940, lliurat als franquistes, jutjat en consell de guerra i condemnat per rebel·lió militar.

• Imposició d'un nacionalisme espanyol unitari: s'eliminen totes les nacionalitats existents.
• Repressió sistemàtica de tots els senyals específics (llengua, cultura, societat) de la identitat nacional catalana.
• Intent de genocidi cultural a Catalunya.

Mesures repressores a Catalunya

1. A nivell polític: derogació de l'Estatut d'Autonomia.
2. Cultural: prohibició i persecució de l'ús públic de la llengua catalana.
3. Simbòlic: prohibició, els primers anys, de la senyera o de ballar sardanes.
4. Terminològic: canvi de nom de places, carrers i topònims.
5. Social: confiscació dels béns de moltes associacions i institucions catalanes.

Pla d'Estabilització

Objectius

• Posar fi a la intervenció estatal.
• Afavorir la liberalització comercial i financera.

Tres eixos d'actuació

1. Estabilitzar l'economia: reduir la inflació, elevar l'interès bancari, congelar els salaris, reduir el dèficit públic, devaluar la pesseta...
2. Liberalitzar el mercat interior: eliminar organismes estatals interventors, acabar amb la regulació de preus...
3. Liberalització exterior: facilitar les inversions estrangeres, la importació de mercaderies...

Resultats del Pla d'Estabilització

• Durant els primers mesos, efectes negatius:
  • Caiguda de la productivitat de les empreses.
  • Descens real dels salaris.
  • Augment del cost de la vida.
  • Increment de l'atur.
• A partir de 1961, efectes positius:
  • Inici d'una etapa d'expansió econòmica sostinguda (dècada entre 1963 i 1973).
  • Espanya esdevé un país industrialitzat.
  • Catalunya en surt beneficiada: la indústria augmenta i es diversifica.

Política del règim: La fase tecnocràtica (1959-1969)

• Entrada dels tecnòcrates al govern:
  • Proposen el Pla d'Estabilització.
  • Modernització econòmica i social del país.
  • No es qüestiona la dictadura: no hi haurà canvis significatius a nivell polític.
• Els tecnòcrates són un grup de dirigents franquistes que impulsen reformes econòmiques, volen modernitzar el país sense democratitzar-lo i molts són membres de l'Opus Dei:
  • Allunyats de la retòrica falangista.
• Durant aquest període s'aprova:
  • Llei de Premsa (1966), ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga: elimina la censura prèvia, però multa o prohibeix allò que no agrada al règim.
  • Llei de Llibertat Religiosa (1967): tolera el culte d'altres religions, però continua sent un estat confessional.
  • Llei Orgànica de l'Estat (1967): introdueix retocs en les lleis fonamentals i separa les funcions de cap d'Estat i de cap de govern. Aprovada per referèndum el 1966.

La condició femenina

• La dictadura comporta el retorn al sistema de valors tradicionals masclistes i la pèrdua de tots els drets aconseguits per les dones durant la II República.
• La dona ha d'estar sotmesa a l'home.
• La seva funció és la maternitat, cuidar els fills i fer-se càrrec de la llar familiar.

La discriminació de la dona es produeix a tres nivells:

A nivell legal

• Derogació del divorci.
• Prohibició de l'ús d'anticonceptius.
• Dona casada, sempre representada pel marit.
• Persecució de l'adulteri de la dona casada.

A nivell laboral

• Dificultat d'accés al treball.
• Sous inferiors.
• Treballs vetats a les dones: fiscal, jutgessa, inspectora, diplomàtica, policia...
• Dones obreres, amb doble jornada laboral (treball i casa).

A nivell educatiu

• Es prohibeix la coeducació.
• S'imposa l'ensenyament de tasques de la llar: cuina, costura, confecció, economia domèstica...

Discriminació de la dona

• A partir dels anys 60 es produeixen canvis:
  • S'accepta la coeducació a l'escola pública.
  • Accés gradual a l'ensenyament universitari.
  • Certa liberalització dels costums i actituds.
  • Organització de les primeres assemblees de dones (d'esquerres i antifranquistes).