El Franquisme: Bases, Evolució i Impacte a Catalunya

Part 1: Bases i Evolució del Franquisme

El franquisme es basava en el nacionalcatolicisme, l'autoritarisme i el control militar. Va evolucionar d’un règim feixistitzant (anys 40) a un aliat dels EUA durant la Guerra Freda. Es distingeixen tres etapes: autarquia (1939-1959), desarrollisme (1960-1975) i crisi final (1973-1975).

L'Autarquia Franquista (1939-1959)

L’autarquia (1939-1959) buscava l’autosuficiència econòmica, amb control estatal i aïllament internacional. La postguerra es caracteritzà per racionament, mercat negre i misèria.

Del'Autarquia al Desarrollismo: Canvi Econòmic

L’obertura econòmica (Plan de Estabilización, 1959) impulsà el creixement. Els tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei lideraren aquest canvi amb polítiques liberals i industrialització.

Catalunya als Anys 60: Transformacions Clau

Hi hagué creixement industrial, immigració massiva, desenvolupament de l’associacionisme obrer i recuperació de la cultura catalana, tot i la repressió franquista.

El Paper de la Dona Durant el Franquisme

Se la relegava a la llar i a la maternitat, sota valors tradicionals. Tanmateix, algunes dones participaren en la resistència o es van incorporar al treball industrial.

El Final del Règim Franquista

La mort de Franco (1975) marcà el final del règim. L’oposició democràtica, la crisi econòmica, la mobilització obrera i estudiantil, i l’obertura internacional forçaren la transició.

Conceptes Clau del Franquisme

• Racionalisme: Moviment arquitectònic oficial durant el franquisme que buscava funcionalitat i simplicitat, però es va combinar amb estils monumentals i clàssics per a edificis institucionals.
• Democràcia orgànica: Sistema polític franquista que eliminava els partits i només permetia representació a través de sindicats, famílies i municipis, evitant la democràcia real.
• Maquis: Guerrillers antifranquistes que resistiren el règim als anys 40 i 50, especialment a zones muntanyoses. Van ser durament reprimits.
• Exiliat: Persona que fugí del règim franquista, especialment republicans després de la Guerra Civil, establint-se a França, Mèxic o l’URSS.
• Tecnòcrata: Experts en economia vinculats a l’Opus Dei que impulsaren el desenvolupament econòmic franquista als anys 60 amb polítiques liberals.
• Estraperlo: Mercat negre de productes durant l’autarquia, on es venien aliments i béns de primera necessitat a preus elevats degut a l'escassetat.

Part 3: Cronologia del Franquisme

• Execució de Lluís Companys (1940)
• Condemna de l’ONU (1946)
• Concordat amb el Vaticà (1953)
• Acords amb els EUA (1953)
• Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)
• Plan de Desarrollo (1964)
• Assassinat de Carrero Blanco (1973)

Autarquia vs. Desarrollismo: Models Econòmics

L’autarquia (1939-1959) va ser un model econòmic imposat pel franquisme basat en l’autosuficiència i l’aïllament internacional. L’Estat controlava la producció i el comerç, però això va portar a l’escassetat, el racionament i l’aparició del mercat negre. En canvi, el desarrollismo (1960-1975) va ser una etapa d’obertura econòmica impulsada pels tecnòcrates, amb inversions estrangeres, industrialització i creixement del turisme. Aquest canvi va permetre un fort creixement econòmic, però va generar desigualtats socials i migracions internes.

Migració Exterior vs. Èxode Rural

La migració exterior es va produir principalment als anys 50 i 60, quan milers d’espanyols van emigrar a països europeus (Alemanya, França, Suïssa) per treballar en la indústria i la construcció, degut a la manca d’oportunitats a Espanya. L’èxode rural, en canvi, va ser el fenomen de migració interna de població rural cap a les grans ciutats industrials com Barcelona, Madrid i Bilbao. Aquest creixement urbà va generar barris obrers amb infraestructures deficients i problemes socials.

Immobilistes vs. Aperturistes

Dins del franquisme, els immobilistes eren sectors que defensaven el manteniment de l’autoritarisme i es negaven a qualsevol reforma política. Estaven vinculats a l’exèrcit, la Falange i el nacionalcatolicisme. En canvi, els aperturistes eren sectors, especialment els tecnòcrates i alguns polítics, que buscaven modernitzar l’economia i obrir el règim a canvis controlats per evitar una revolució. Aquests últims van impulsar lleis com la Llei de Premsa de 1966 o la Llei Orgànica de l’Estat de 1967.

Plan de Estabilización vs. Plan de Desarrollo

El Plan de Estabilización de 1959 va ser una reforma econòmica impulsada pels tecnòcrates per posar fi a l’autarquia. Va incloure la liberalització del mercat, la reducció del dèficit públic i l’obertura a inversions estrangeres. Aquesta mesura va frenar la inflació i va permetre el creixement econòmic. A partir d’aquí, es van elaborar els Plans de Desarrollo (1964-1975), que eren programes econòmics per fomentar la industrialització, el turisme i les infraestructures. Van transformar Espanya en una economia en creixement, però també van accentuar la dependència exterior i les desigualtats regionals.

Part 5: Sigles del Franquisme

• FET y de las JONS: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.
• ETA: Euskadi Ta Askatasuna, grup armat independentista basc.
• CNS: Central Nacional Sindicalista, sindicat vertical franquista.
• FRAP: Frente Revolucionario Antifascista y Patriota, grup opositor al franquisme.
• PCE: Partit Comunista d’Espanya, principal oposició clandestina al règim.
• JOC: Joventut Obrera Catòlica, moviment catòlic de treballadors.

L'Autarquia Franquista: Impacte i Superació

L’autarquia (1939-1959) va ser una política d’autosuficiència econòmica imposada per l’aïllament internacional i el control estatal. Va provocar escassetat, racionament i mercat negre, amb greus dificultats per a la població. L’economia era ineficient i l’agricultura poc mecanitzada. Es va superar amb el Plan de Estabilización de 1959, que liberalitzà el mercat i obrí Espanya a inversions estrangeres. Això va donar inici al Desarrollismo, amb creixement industrial i turístic.

Per Què el Franquisme va ser un Règim Totalitari?

El franquisme era un règim totalitari perquè concentrava tot el poder en Franco, sense separació de poders ni democràcia. Es basava en la repressió política, la censura i el control dels mitjans de comunicació. La Falange era l’únic partit legal, i l’Església tenia un paper fonamental en la ideologia del règim. La població estava vigilada per la policia política i la justícia militar. No hi havia drets polítics, i qualsevol oposició era perseguida i castigada.