El Franquisme: Autoritarisme, Suports i Repressió a Espanya

Característiques del Franquisme

L'Estat franquista, legitimat només per la Guerra Civil, es va caracteritzar per un autoritarisme extremat. Les seves característiques principals van ser:

• Totalitarisme: Dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Supressió de la Constitució de 1931, eliminació de les garanties individuals i col·lectives, clausura del Parlament i prohibició de partits polítics i sindicats. Existència d'un partit únic i un sindicat oficial.
• Cabdillisme: Concentració de tots els poders en la persona de Franco, amb el títol de Caudillo d'Espanya. Cap d'Estat, president del govern, Generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional de la Falange (partit únic).
• Concepció unitària i centralista de l'Estat: Abolició dels estatuts d'autonomia i foment de l'espanyolització de la població en territoris amb sentiments identitaris català, basc i gallec.
• Repressió constant i planificada de l'oposició: Creació d'un aparell legislatiu i institucional encarregat d'eliminar els opositors, atemorir els possibles dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.
• Control dels mitjans de comunicació: Sotmesos a una rígida censura i utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

Els Pilars del Règim

El règim franquista es va sostenir sobre tres pilars fonamentals:

• L'Exèrcit: Suport més destacat del règim, va participar activament en el poder. Una bona part dels ministres i governadors civils eren militars de carrera.
• Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y JONS): Partit únic que proporcionava les bases ideològiques del règim, controlava els mitjans de comunicació i subministrava bona part dels càrrecs de l'administració. Com a suport social del règim, va constituir algunes organitzacions de masses: Frente de Juventudes, per a la formació i l'adoctrinament del jovent; Sección Femenina, per a la formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista; Sindicato Español Universitario (SEU), instrument de control polític dels universitaris; Central Nacional Sindicalista (CNS), que agrupava patrons i treballadors en una mateixa organització.
• L'Església Catòlica: Va tenir un paper destacat en la legitimació i construcció del règim franquista. La jerarquia eclesiàstica va proclamar el caràcter de "croada" de la guerra i va ser una destacada apologista del franquisme. Aquest suport va ser recompensat amb un generós finançament públic (restauració del culte i clero), el control gairebé total del sistema educatiu i el predomini de la moral i els valors catòlics en el conjunt de la societat espanyola.

Instruments de la Repressió

El nou ordre franquista va dur a terme una destrucció sistemàtica de tots aquells considerats contraris al règim: republicans, socialistes, comunistes, maçons i, a Catalunya, catalanistes. La repressió va ser institucionalitzada mitjançant la creació de lleis i organismes per dur-la a terme.

Repressió Institucionalitzada

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): Depuració de persones que havien col·laborat amb la República.
• Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria (1940): Expedient als acusats de defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals.

L'exèrcit va ser el braç executor de la política repressiva. La majoria de les causes dels primers anys de postguerra van ser jutjades per tribunals militars en consells de guerra, amb una indefensió gairebé total. El 1963 es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una jurisdicció civil especial per als delictes polítics.

La població empresonada va arribar a xifres alarmants. El 1940 hi havia 280.000 presos (23.300 dones). A Barcelona, la presó Model tenia 13.000 reclusos, quan la seva capacitat era de 1.000. Aquesta saturació va fer necessària l'habilitació de camps de concentració. Les condicions d'amuntegament, higièniques i alimentàries eren pèssimes, i la mortalitat entre els presoners era molt alta. Una bona part dels reclusos van ser enviats als batallons de treballadors, dedicats a obres de construcció en condicions equiparables a treballs forçats.

El conjunt de mesures repressives tenia una clara voluntat d'exemplaritat i de càstig, no només del fet punitiu, sinó també de difondre el terror entre la població i fer callar qualsevol dissidència. Això va generar un clima de por i silenci, amb una tendència generalitzada d'amagar el passat i no parlar de política. La despolitització forçada va ser un dels factors que més van contribuir a la pervivència de la dictadura franquista.

Confiscació de Béns i Depuracions

Les mesures repressives van anar acompanyades d'un ampli procés de confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts, que va passar a mans d'institucions del règim:

• Confiscació de propietats de la majoria d'exiliats i polítics republicans.
• Confiscació de béns de partits polítics, sindicats, associacions i entitats.

Es va dur a terme una expulsió del món laboral a tothom destacat de la causa republicana. Hi va haver una depuració generalitzada dels funcionaris i pressions per la mateixa causa al sector privat. El 1939, una llei obligava els funcionaris a adherir-se al Movimiento Nacional per mantenir el seu lloc de treball. Al cos de magisteri, un terç dels mestres de Catalunya van ser sancionats amb la separació definitiva, la suspensió temporal de sou i feina o el trasllat forçós de la seva destinació. A les professions liberals, es van dur a terme depuracions obligatòries als col·legis professionals (metges, advocats, periodistes, etc.) i a les empreses particulars, amb l'acomiadament obligatori d'exiliats, detinguts i militants de partits i organitzacions d'esquerres.