Franquisme: Anàlisi Econòmica, Repressió i Canvis Socials

L'economia espanyola durant el franquisme

a) Aquesta font presenta estadístiques sobre la renda nacional espanyola per habitant i any, extretes del llibre de Joan Clavera, Joan M. Esteban, M. Antònia Monés, Antoni Montserrat i Jacint Ros Hombravella, Capitalismo español: de la autarquía a la estabilización (1939-1959), publicat el 1973, que tracta de la política econòmica del franquisme.

b) La font se situa durant el franquisme (1939-1975), un règim polític autoritari que va governar Espanya des del 1939 fins a la mort de Francisco Franco el 1975. Aquest període es va caracteritzar per la repressió política, el nacionalisme, la censura i una economia controlada per l'Estat.

c) En primer lloc, la renda nacional espanyola per habitant i any entre 1940 i 1945 va ser sempre inferior als valors de la preguerra (1935). A més, entre 1940 i 1945 va experimentar un creixement lent durant el subperíode 1940-1944 i un retrocés important el 1945.

Política econòmica del franquisme: Segona etapa

Durant l'autarquia, l'economia espanyola va enfrontar greus problemes com l'esgotament de reserves, el dèficit comercial i la inflació alta. La intervenció d'organismes internacionals com l'OCDE i l'FMI va portar a adoptar mesures correctives, desmantellant l'autarquia cap a una economia de mercat lliure. El Pla d'Estabilització del 1959 va incloure accions com augmentar els tipus d'interès, limitar els crèdits i congelar els salaris. Els tecnòcrates, nomenats ministres, van liderar reformes econòmiques. Es van implementar plans de desenvolupament quadriennals per impulsar la industrialització i resoldre els desequilibris regionals. Hi va haver un notable creixement industrial gràcies a millores en la productivitat, la inversió estrangera i els baixos salaris. L'economia de serveis va créixer, el comerç internacional va augmentar i el turisme es va convertir en una font important d'ingressos, potenciant l'activitat hotelera i la construcció.

Política econòmica del franquisme: Primera etapa

La política econòmica del règim franquista durant la primera etapa, que abasta des del final de la Guerra Civil el 1939 fins aproximadament el 1959, es va caracteritzar per l'autarquisme, la intervenció estatal i l'economia de subsistència.

• Autarquisme: L'autarquisme és una política econòmica que busca l'autosuficiència del país, minimitzant les importacions i maximitzant les exportacions. En el cas d'Espanya, aquesta política es va traduir en la creació d'un sistema de protecció aranzelària per protegir la indústria nacional de la competència estrangera.
• Intervenció Estatal: L'Estat va tenir un paper molt actiu en l'economia durant aquesta etapa. Va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per promoure el desenvolupament industrial i va controlar els preus i els salaris a través de la Llei d'Ordenació Econòmica de 1951.
• Economia de Subsistència: L'economia de subsistència es refereix a una economia en què les persones produeixen només el suficient per satisfer les necessitats bàsiques. A Espanya, això es va traduir en una economia agrària i rural, amb una indústria poc desenvolupada.

Conseqüències econòmiques i socials

Les conseqüències econòmiques i socials d'aquestes polítiques van ser molt negatives. L'economia espanyola va experimentar un estancament i una manca de desenvolupament industrial. La manca d'inversió estrangera i l'escassetat de béns de consum van portar a una qualitat de vida baixa i a l'emigració de molts espanyols a la recerca de millors oportunitats.

• Conseqüències econòmiques: Estancament econòmic, manca de desenvolupament industrial, escassetat de béns de consum.
• Conseqüències socials: Baixa qualitat de vida, emigració, descontentament social.

En resum, la política econòmica del règim franquista durant la primera etapa es va caracteritzar per l'autarquisme, la intervenció estatal i l'economia de subsistència, cosa que va tenir conseqüències econòmiques i socials molt negatives.

Evolució de la migració interior a Espanya (1961-1970)

a) La font és un quadre estadístic que recull l'evolució dels moviments migratoris a diferents províncies espanyoles entre 1961 i 1970.

b) La font se situa durant la vigència del règim franquista, en la segona etapa, la denominada desarrollista. Més concretament, durant l'etapa desenvolupista del règim franquista, que va abastar des de mitjans dels anys 50 fins als 70, es van impulsar polítiques econòmiques orientades al desenvolupament industrial i la modernització del país.

c) Com podem observar, totes les províncies andaluses que apareixen a la font, així com les extremenyes i castellanes (amb l'excepció de Madrid) van tenir en el període grans pèrdues de població. En contrast, les catalanes, les basques, Madrid, Saragossa i Balears van tenir increments substancials. Cal deduir el fort procés de creixement econòmic que es va donar a algunes regions i províncies, que va atreure emigració i va provocar immigració.

Característiques del franquisme (1939-1959)

Expliqueu les característiques polítiques i econòmiques del règim franquista des que es va instaurar fins al 1959, sense explicar aquest últim any. (1ª ETAPA)

Característiques del franquisme (1959-1975)

Expliqueu les característiques polítiques i econòmiques del règim franquista des del 1959 fins a la mort del general Franco (2ª ETAPA)

El franquisme: Imatge de Franco i Hitler

a) La font és una fotografia on apareixen Franco i Hitler, líder del Partit Nazi i canceller d'Alemanya, conegut pel règim totalitari i les polítiques expansionistes durant la Segona Guerra Mundial, a Hendaia (França) el 23 d'octubre de 1940.

b) La font és de durant el Franquisme (1939-1975), un any després de la fi de la Guerra Civil i ja durant la Segona Guerra Mundial.

c) Com podem observar a la imatge, veiem Franco i Hitler passant revista a tropes alemanyes a una estació de tren i amb banderes nazis penjades.

Característiques polítiques i relació Església-Franquisme

Expliqueu les característiques polítiques del règim franquista, les institucions de què es va dotar i les lleis més importants que va aprovar fins al 1947. Expliqueu la relació de l'Església catòlica amb el franquisme.

El règim franquista es va caracteritzar pel seu autoritarisme, nacionalisme i centralització del poder. Institucions clau van incloure la Falange Española, el SEU i els Sindicats Verticals. Lleis destacades fins a 1947 van ser la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, la Llei de Referèndum Nacional i la Llei Constitutiva de les Corts. L'Església catòlica va mantenir una estreta relació amb el franquisme, recolzant-lo ideològicament i políticament, beneficiant-se també de privilegis i influència en la societat.

Repressió franquista en tots els àmbits

Expliqueu la repressió franquista al llarg de tota la dictadura, tant en l'àmbit polític com en els àmbits sindical, cultural i educatiu.

La repressió franquista va ser omnipresent durant tota la dictadura, abastant l'àmbit polític, sindical, cultural i educatiu. Es va caracteritzar per la persecució de dissidents polítics, sindicalistes, intel·lectuals i educadors que no s'alineaven amb la ideologia oficial. Es van fer servir detencions, tortures, execucions, censura, clausura d'institucions i purgues per mantenir el control i eliminar qualsevol forma d'oposició.

Suport de l'exèrcit, del partit i de l'Església

• L'exèrcit va ser crucial per mantenir el règim, utilitzant-se per reprimir i exercir el poder.
• La Falange Española Tradicionalista y de las JONS es va convertir en l'únic partit, difonent el discurs oficial del règim i controlant els mitjans de comunicació.
• L'Església catòlica va donar suport al règim franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. A canvi, l'Església va obtenir avantatges econòmics, influència educativa i va imposar valors morals a la societat.

Actituds socials durant el franquisme

Es classifiquen en:

• Suport: La dictadura va comptar amb el suport de:
  • Classes altes (comerciants, empresaris) que van recuperar la influència econòmica, social i política perduda durant la Segona República.
  • Bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya.
• Passivitat: Les persones de classe mitjana estaven confoses políticament a causa dels canvis durant la Guerra Civil, quan van sentir que perdien el seu estatus. Tot i el rebuig a la dictadura per part dels qui preferien la democràcia, la por a més conflictes els va fer ser passius davant del règim.
• Rebuig/Passivitat: Els sectors populars es van sentir com a perdedors de la Guerra Civil i van patir una gran vigilància i repressió. Tot i que alguns es van oposar al règim, la por, el control policial i les dificultats econòmiques van fer que la majoria es mantinguessin passius políticament, tot i que estaven en desacord amb el govern.

Les "famílies" del règim

El poder polític del règim franquista es limitava als grups que eren totalment lleials al Caudillo, molts dels quals es van unir a la Falange. Al principi, van tenir més influència els grups que havien participat durant la guerra en el bàndol franquista, com els falangistes, carlins, monàrquics, conservadors i alguns republicans. L'Església també va influir en la política del règim, com l'Opus Dei.

La repressió sobre els vençuts

Per establir un nou ordre totalitari, el règim franquista va silenciar tots els grups que van defensar la causa republicana durant la Guerra Civil. La repressió continuada va mantenir la divisió entre guanyadors i perdedors, i durant els 40 anys de govern, el franquisme mai va buscar la reconciliació o superar els efectes de la guerra. Els guanyadors van implementar una política repressiva severa per castigar els perdedors i prevenir l'oposició. Hi va haver moltes detencions, tortures i execucions, i es va encoratjar la població a denunciar els opositors. Això va crear un clima de por i silenci, on la gent no parlava de política i amagava el seu passat. L'exèrcit va ser el principal responsable d'aquesta repressió. Aquesta repressió va ser més dura a Andalusia.

La repressió de la identitat catalana

La política franquista va voler esborrar la identitat catalana, reprimint tot signe de catalanitat. La llengua castellana es va imposar com a única i oficial, i la llengua catalana va considerar-se un dialecte inapropiat i va ser prohibida en la vida pública, sent causa de sanció i multa fora de l'àmbit privat.

Es van prohibir manifestacions catalanes i institucions culturals catalanes com l'Institut d'Estudis Catalans, alhora que treien llibres contraris a la cultura oficial de biblioteques i llibreries.

Aquesta política tan agressiva va produir l'efecte contrari al desitjat per les autoritats: una forta reacció cultural i cívica (identificació del catalanisme amb l'antifranquisme). A l'actitud passiva de molta gent se li va sumar un activisme creixent per mantenir la llengua i la cultura catalanes.