Franquisme: Aïllament Econòmic (1944-1953) i l'Era de la Tecnocràcia

Aïllament i Autarquia (1944-1953)

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, l'actuació de les potències occidentals es va limitar a una retirada d'ambaixadors l'any 1946, la no admissió de l'Estat espanyol a l'ONU i un bloqueig comercial i industrial. Aquest bloqueig econòmic, cultural i comercial va provocar una economia d'autoconsum, coneguda com a autarquia. Era una economia que no incloïa el comerç internacional, només l'intern.

Aquesta situació no va ajudar la població, que mantenia unes miserables condicions de vida en la majoria dels casos. Mentre els nivells productius estaven per sota dels de la República, els preus es van triplicar i els salaris es van reduir una mitjana del 25%.

Marc Legal del Franquisme

El règim va establir les Leyes Fundamentales. El Fuero de los Españoles era una d'aquestes vuit lleis, i hi s'establia una sèrie de drets, llibertats i deures del poble espanyol. Altres lleis fonamentals incloïen:

• Llei del Referèndum Nacional
• Llei per la Reforma Política
• Llei Orgànica de l’Estat
• Llei de Successió de la Prefectura de l’Estat
• ... (i altres)

L'Era de la Tecnocràcia i el Desenvolupament (1953-1971)

Els tecnòcrates del poder van promoure un pla econòmic per millorar i dinamitzar l’economia estatal. L’objectiu principal era el canvi d’una economia d’autoconsum o autàrquica cap a l'obertura.

El Desenvolupament Econòmic i la Inversió Estrangera

La tecnologia i la maquinària que van originar aquests creixements provenien de l’estranger. Els països capitalistes van veure en l’Estat espanyol un nou mercat, i Espanya va obtenir la tecnologia que de forma autònoma no podia generar a causa de l’estancament econòmic, tecnològic i intel·lectual previ.

El desenvolupament industrial es va produir gràcies a les inversions estrangeres, que consideraven l’Estat espanyol un país molt beneficiós: la mà d’obra era molt barata i les reivindicacions laborals pràcticament nul·les per la política repressiva del règim franquista. Impulsada per aquesta política, es va veure un important creixement en els sectors següents:

• Metal·lúrgic
• Químic
• Serveis (banca, construcció i una nova font d’ingressos: el turisme)

Aquesta etapa finalitza quan els ministres tecnòcrates desapareixen o són minoria dins del govern.

Context Internacional: L'Acord de Múnic (1938)

L'Acord de Múnic es va signar a Múnic, a la capital d’Alemanya, el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets». S'hi va acordar la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi, especialment es pretenia evitar una nova guerra. Funcionaris txecs que treballaven als Sudets, igual que moltes famílies txeques, van ser expulsats d'aquesta regió. El president txecoslovac, Edvard Beneš, va renunciar i va marxar a l'exili. Aquesta decepció va portar molts polítics txecs a col·laborar, després de 1945, preferentment amb la Unió Soviètica, abans que amb els països signants de l'acord.

L'Aparició d'ETA i el Procés de Burgos (1959-1970)

L’any 1959 va aparèixer l’organització ETA (Euskadi Ta Askatasuna), que es va autodefinir com una entitat “revolucionària, nacionalista basca i anticapitalista que utilitza la lluita armada per assolir els seus objectius polítics”. Les seves primeres activitats van ser atracaments a bancs i atemptats contra la Policia i la Guàrdia Civil.

El 1970 es va produir un consell de guerra (el Procés de Burgos) contra 15 terroristes d’ETA acusats d’assassinar un policia. La pressió, que va començar a Euskadi i es va estendre per tot l’Estat, va esdevenir internacional. El món sencer semblava estar contra Franco, i els condemnats a mort es van convertir en els màrtirs de l’oposició. Finalment, Franco va commutar les penes de mort.