El Franquisme (1939-1959): Anàlisi de la Dictadura a Espanya

El Franquisme (1939-1959)

Característiques del Franquisme

• El totalitarisme
• El cabdillisme
• La concepció unitarista i centralista de l’Estat
• La repressió constant i planificada de l’oposició
• El control dels mitjans de comunicació

Els Pilars del Règim

Els tres grans pilars de la dictadura van ser l’exèrcit, el partit únic i l’Església Catòlica.

L’Església Catòlica va tenir un paper destacat en la legitimació i la construcció del règim franquista.

Els Suports Socials

Les diferents actituds socials respecte al franquisme han estat definides a partir de tres tipologies: el suport, la passivitat i el rebuig. La dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques i socials, i dels propietaris agrícoles petits i mitjans.

Les classes mitjanes estaven desconcertades pel fet que durant la Guerra Civil s’havien vist desbordades per la revolució social. Es van convertir en una classe majoritàriament passiva i apolítica.

Una bona part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil. Tot i així, a causa de la repressió, van ser duts a la passivitat política i al silenci.

Els Franquistes Catalans

La Catalunya franquista estava integrada principalment per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers.

Les «Famílies» del Règim

Dins del franquisme van coexistir grups d’influència que formaven part de l’anomenat Movimiento Nacional.

El falangisme i el seu ideari d’inspiració feixista (nacionalsindicalisme) va tenir un gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme.

Després, la situació europea va forçar la dictadura a adaptar-se al nou escenari internacional, i els grups d’inspiració catòlica van augmentar la presència al govern i van esforçar-se a convertir el règim en una «democràcia orgànica» (nacionalcatolicisme).

Els Instruments de Repressió

La fi de la Guerra Civil no va comportar la fi de la violència. Es va voler destruir tots aquells que eren considerats enemics del règim. Es va procedir a la institucionalització de la repressió. La Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria incoava expedient als acusats de defensar idees contràries al règim.

També hi va haver un gran empresonament de persones.

Confiscació de Béns i Depuracions

Les mesures repressives van anar acompanyades d’un procés de confiscació i espoliació del patrimoni dels vençuts. El franquisme també va expulsar del món laboral tothom qui s’havia destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i es va procurar, amb pressions, que es fes el mateix en el sector privat.

La Política Franquista envers Catalunya

Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes. Franco va abolir l’Estatut d’Autonomia i va posar fi a l’autogovern. Va imposar un règim centralista que volia forjar una nova «Cataluña española». Es va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’administració pública, a l’escola, als mitjans de comunicació i a la vida econòmica i social.

La SGM i el Nacionalsindicalisme

Al començament de la Segona Guerra Mundial, el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, però Espanya no es trobava en condicions d’involucrar-se en una altra guerra, de manera que Franco va declarar la neutralitat d’Espanya.

La victòria alemanya sobre França va motivar el pas de la neutralitat a la no-bel·ligerància, una situació que implicava el suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix. Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d’integració espanyola en el conflicte, però Franco va plantejar un seguit de compensacions econòmiques i territorials que van fer pensar al dictador alemany que el preu era massa alt. Finalment, Espanya no va entrar en la guerra, però va col·laborar amb l’enviament de material i d’una unitat de voluntaris (División Azul).

Quan la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes, el govern britànic i el nord-americà van pressionar el règim de Franco perquè es distanciés de l’Eix. Va ser retirada la División Azul i es va tornar a l’estatus de neutralitat estricta.

Després de la derrota d’Alemanya, el franquisme va haver d’assumir que la seva pervivència exigia marcar distàncies amb el feixisme. Es va presentar el franquisme com un règim catòlic, conservador i anticomunista.

Els Anys de Boicot Internacional (1945-1947)

La fi de la Segona Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d’aïllament i de rebuig internacionals. Espanya no es va poder beneficiar del programa d’ajuda nord-americana a Europa, l’anomenat Pla Marshall, i va ser exclosa de l’OTAN.

Reconeixement Internacional i Nacionalcatolicisme (1947-1953)

Franco va remodelar el govern i es va obrir una etapa en el franquisme caracteritzada pel nacionalcatolicisme, que donava més pes als catòlics en detriment dels falangistes. Franco va obtenir el definitiu reconeixement internacional del règim amb la signatura dels acords amb els EUA i el concordat amb la Santa Seu. Els nord-americans van obtenir d’Espanya el dret d’establir i d’utilitzar en territori espanyol un seguit d’instal·lacions militars. A canvi, Espanya rebia material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica.

Els Primers Intents d'Obertura (1953-1959)

La situació econòmica d’Espanya era molt difícil. L’ajuda nord-americana no va aconseguir salvar la situació de crisi interna i al carrer van sorgir els primers símptomes de descontentament. Es van produir una onada de protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la universitat. Alguns reclamaven la necessitat de posar fi a l’autarquia i de procedir a la liberalització de l’economia. Franco va fer una remodelació de l’executiu apartant els falangistes i promovent els sectors catòlics.

L'Autarquia i els Seus Efectes (1939-1959)

Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser l’autosuficiència econòmica (autarquia). Es va fomentar una política econòmica d’aïllament exterior. Es va reglamentar el comerç exterior de manera que les importacions i les exportacions eren regulades per l’Estat. Això va fer encarir els productes i va produir l’escassetat de béns de consum i de matèries primeres. El subministrament elèctric també va patir restriccions, fet que va provocar un descens notable de la producció industrial.

També es va fomentar la indústria. Es va afavorir la creació d’empreses públiques i el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament.

En el sector agrari, l’Estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum dels productes. Els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció i van fer minvar la productivitat.

El resultat de la política autàrquica va ser un profund estancament econòmic i una frenada de les tendències modernitzadores.

Racionament i Mercat Negre

La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el control del mercat per part de l’Estat. Els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu regulat i vendre-la també a un preu determinat. El resultat va ser la manca d’aliments i el racionament dels productes de primera necessitat.

La taxació dels preus dels aliments per sota del seu valor va comportar que molts productors preferissin amagar la producció per vendre-la al mercat negre.

Unes Dures Condicions de Vida

El nivell de vida de la població va disminuir considerablement. El cost de vida va augmentar molt mentre que els salaris ho feien molt poc. La fam va afectar una part significativa de la població i la precarietat es va fer evident també en la manca d’habitatges dignes, sobretot a les grans ciutats, la qual cosa va provocar un augment del barraquisme. Es van estendre un conjunt de malalties ja eradicades en dècades anteriors. La taxa de mortalitat va augmentar moltíssim i l’esperança de vida era molt baixa.

La Trajectòria de l'Exili

Molts republicans van abandonar Espanya. La immensa majoria dels exiliats van refugiar-se a França i molts van ser internats en camps de refugiats. Una bona part dels exiliats va tornar a Espanya quan el règim es va comprometre a no actuar en contra dels qui no haguessin comès delictes de sang. Altres van romandre a l’exili fins després de la mort del dictador.

Durant l’ocupació alemanya de França, alguns refugiats van emigrar a la Gran Bretanya, a Amèrica i a Hispanoamèrica.

A l’exili s’hi va desenvolupar una part molt important de l’oposició al franquisme. Les institucions polítiques de la República i dels governs català i basc van continuar funcionant a l’exili.

L'Evolució de l'Oposició

L’actuació de l’oposició durant el primer franquisme es pot dividir en tres etapes. La primera (1939-1944) es va caracteritzar per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals. Alguns nuclis de sindicalistes van reconstruir la seva estructura en la clandestinitat. Es va mantenir una activitat guerrillera (maquis) protagonitzada pels antics combatents republicans que no es resignaven a la derrota.

La segona etapa (1945-1947) va comportar una notòria activitat que va crear unes condicions internacionals favorables a una hipotètica caiguda del règim. Es van crear plataformes unitàries de l’oposició.

La tercera etapa (1948-1951) va ser de desmoralització a causa de la consolidació de la dictadura. Van fracassar totes les opcions de l’antifranquisme.