Francesc Vicent Garcia, Barroc i Teatre Català: Simbolisme i Regeneracionisme

Francesc Vicent Garcia: Poesia Moral i Barroc

A la seva obra domina la poesia moral, amb un marcat vessant irònic. El motiu de la dama que es pentina va deixar una empremta particular en la poesia barroca, tot i que gaudeix d'una llarga tradició. El fet que la dama de Francesc Vicent Garcia sigui un tret discordant respecte als cànons de bellesa femenins de la descriptio puellae clàssica, en què la dama havia de ser rossa, és notable.

Oposició Cromàtica i Metàfores en l'Obra de Garcia

Es destaca l'oposició cromàtica dels elements en joc: el negre discordant amb el blanc canònic. Les metàfores utilitzades són riques: els cabells són d'atzabeja, la pinta és de marfil i el coll, pura neu. Aquest joc de contrastos és la metàfora de la passió amorosa que corprèn l'enamorat, que observa atònit l'escena (v. 9).

El poema és un sonet clàssic de versos decasíl·labs amb rima femenina (ABBA ABBA CDE CDE).

Anàlisi del Poema: La Dama que es Pentina

No és un combat entre dos cavallers; el combat és una metàfora. En aquest poema, Francesc Vicent Garcia ens parla sobre una dona que està pentinant-se els cabells en un terrat amb una pinta de marfil. Mentre està veient com es pentina, el poeta s'enamora de la dona i no pot parar de mirar-la.

En aquest sonet, Francesc utilitza els procediments propis del Barroc, com són la utilització de figures retòriques complexes, com les metàfores, ja que compara la mà i els cabells mentre la dona es pentina, com si estiguessin lluitant entre ells mateixos. Diu que els cabells de la dona són de finíssima atzabeja (negres) i que els rossos li tenen enveja.

El Teatre Català: Renovació i Moviments Clau

El teatre va sofrir una renovació profunda i es va convertir en un dels gèneres més característics del moviment.

Teatre Simbolista

Inspirat en l'obra de l'autor belga Maurice Maeterlinck, es caracteritza pel caràcter secundari de la trama i una escenografia despullada de decoració. Destaquen:

• Santiago Rusiñol (1861-1931): Obres com L'alegria que passa, de caire simbolista decadentista; Cigales i Formigues, on tracta el tema de l'enfrontament de l'artista i la societat; i L'auca del senyor Esteve.
• Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943): Influït per l'art de Richard Wagner, crea teatre íntim, estrenant Silenci. Després d'una estada a París, evoluciona cap al realisme.

Teatre Regeneracionista

Aquest corrent arriba als Països Catalans sota la influència de l'autor noruec Henrik Ibsen. Els seus trets característics són:

• La voluntat de denúncia social.
• L'esperit de revolta dels personatges.
• El revulsiu moral i ideològic que genera el drama dels protagonistes.
• El realisme de l'acció i del llenguatge.

Destaquen:

• Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1871 - Barcelona, 1928): Va publicar moltes obres, entre les quals destaquen Fructidor i L'Alosa. Propugnava la lliure actuació dels sentiments.
• Joan Puig i Ferreter (Baix Camp, 1882 - París, 1956): Destaca Aigües encantades, on es planteja en termes regeneracionistes la lluita contra la tradició supersticiosa i la defensa de la modernitat transformadora i voluntarista.