El Fracàs de la Revolució Industrial a Espanya: Causes i Polítiques

El Fracàs de la Revolució Industrial a Espanya

Context al Segle XVIII: Inici de la Industrialització

A Espanya, la Revolució Industrial es comença a intuir al mateix temps que a Anglaterra i als Països Baixos. Es donaven les condicions perquè la industrialització arrenqués amb força, però diverses decisions equivocades van convertir Espanya en el model del que no s’havia de fer. Durant el regnat de Carles III i Carles IV (1765-1808), es van obrir les Indianes Reials. Eren manufactures que depenien de la Corona i que es van obrir per tot el litoral espanyol, especialment a Catalunya i Andalusia. Es feia servir un cotó de baixa qualitat, procedent de Cuba. Com a contrapartida, els tèxtils resultants eren molt barats i assequibles. Les manufactures no estaven tecnificades, però es començava a investigar per aplicar els enginys anglesos. Era una indústria que feia la competència a Anglaterra.

Causes del Fracàs Industrial Espanyol

• La Guerra del Francès va paralitzar les Indianes Reials i el regnat de Ferran VII va ser la continuació d’aquest tancament.
• Les Indianes Reials eren mogudes per carbó o energia hidràulica, però el carbó espanyol era poc calorífic, i el segle XIX va ser un període de sequera molt important.
• El carbó espanyol no tenia la capacitat per fondre el ferro de les mines del país. Es va haver de comprar ferro manufacturat a Anglaterra, la qual cosa dificultava el transport del carbó i encaria el preu final.
• No es van construir canals interns, la qual cosa va impossibilitar la comunicació i el transport de mercaderies.
• La xarxa de ferrocarrils no es va construir a temps i no va ser viable econòmicament. La crisi de 1866 va paralitzar els projectes i el Sexenni Revolucionari va espantar els inversors.
• L’escassa capacitat de compra de productes manufacturats per part de la població.
• La situació d’inestabilitat política i guerres freqüents no van facilitar les inversions.

No obstant això, a Catalunya la Revolució Industrial sí que va progressar. Dos sectors industrials van experimentar un creixement econòmic comparable al cas anglès: la indústria tèxtil i la química.

Polítiques Econòmiques i el Debat Proteccionista

El capitalisme del segle XIX tenia uns mecanismes de regulació del mercat molt definits:

• Proteccionisme: Es tanquen les fronteres als productes agrícoles i industrials exteriors. També es podien aplicar aranzels, que encarien un producte determinat que era competència amb un local, per exemple, la roba anglesa.
• Lliurecanvisme: Obertura total de les fronteres als productes agrícoles i industrials exteriors.

Durant el regnat d’Isabel II, les teories proteccionistes van ser acusades d’antigues i el lliurecanvisme va ser vist com la modernitat. El blat castellà, el ferro cantàbric i l’oli i vi andalusos eren venuts a Anglaterra i França a preus molt baixos. Espanya, per altra banda, importava teixit anglès. Durant el Sexenni Revolucionari es va intentar protegir la indústria catalana, però el debat estava pràcticament perdut.