Foucault i Levinas: Poder, Moral i Educació en la Filosofia Contemporània

Educació i Poder Segons Foucault

Michel Foucault, tot i que afirma no emprar gaire el terme "poder", el fa servir per abreviar l'expressió: relacions de poder.

Per a Foucault, aquestes relacions són mòbils, reversibles i inestables. Sovint, tendim a identificar el poder amb el domini. Tanmateix, si hi ha poder, hi ha resistència; l'altre no vol que se li modifiqui la conducta. Foucault anomena això relació de poder. En canvi, quan desapareix la possibilitat de resistir-se al poder, ja no parlem de relació de poder, sinó de dominació.

Segons Foucault, el poder és qualsevol intent de voler modificar la conducta de l'altre. Per a ell, el poder no és ni bo ni dolent; simplement consisteix a modificar conductes. Aquest està present a tot arreu, sempre en les relacions humanes: a la família, a l'educació, etc. És la "relació d'intentar dirigir la conducta de l'altre".

El Poder en l'Educació: Una Perspectiva Foucaultiana

Segons Foucault, el poder no és el mal. Consisteix en jocs estratègics, ja que exercir poder sobre l'altre és una mena de joc estratègic obert, en el qual les coses es poden invertir.

Michel Foucault afirma que la institució pedagògica ha estat objecte de crítiques, però considera que no veu res de dolent en la pràctica en què un individu li diu a un altre què ha de fer, l'ensenya i li transmet un saber i tècniques (Michel Foucault. L'ètica de la cura de sí com a pràctica de la llibertat).

En tota educació hi ha una transmissió moral que inclou valors, hàbits, costums, normes, etc., en un lloc i moment concrets. L'educació és tota transmissió moral pròpia d'una cultura en un moment determinat de la història i, per tant, engloba el poder. Aquesta transmissió moral l'exerceixen la família, les institucions educatives d'àmbit no formal i l'Església. Tot i que avui dia l'Església se substitueix pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, és a dir, tot l'àmbit tecnològic.

Moral Segons Foucault i Levinas: Importància en Educació

Foucault explica que quan parlem de moral, ens referim a un conjunt de valors i de regles d'acció que es proposen als individus i als grups per mitjà de diversos aparells prescriptius, com poden ser la família, les institucions, les esglésies, etc.

Però, per moral, entenem també el comportament real dels individus en la seva relació amb les regles i valors que se'ls proposen. Designem així la forma en què se sotmeten més o menys completament a un principi de conducta, en què obeeixen una prohibició o s'hi resisteixen. Per tant, la moral és el conjunt de valors, hàbits i actituds propis d'una cultura concreta en un moment determinat de la seva història. En tota educació hi ha una transmissió moral perquè es transmeten valors, normes i hàbits en un moment concret de la seva història.

Distinció entre Moral i Ètica

Hem de fer una distinció clara entre moral i ètica, ja que NO són el mateix. Per a Foucault, no hi ha una moral metafísica; tota moral és social i política.

La definició que Foucault fa d'aquesta diferència, i que coincideix majoritàriament amb Levinas, també és emprada per J. Butler, que està més situada en l'ètica de Levinas. La moral es defineix com:

• Marc social normatiu: La conseqüència d'aquest marc és que no hi ha educació sense moral, perquè en tota educació es transmeten valors i regles d'acció. Aquesta transmissió pot ser implícita o explícita (normalment, sol ser implícita).
• Aparells prescriptius diversos: Fa referència a les institucions. Foucault en parla de tres aparells, dos molt evidents: la família i les institucions educatives (no diu la paraula "escola" com a tal), i una altra no tan evident és l'Església.
• Comportament dels individus en relació als principis en els quals han estat educats: Com ens comportem en relació a la regla? Si ho fem a favor de la regla, parlem de comportament moral, i si ho fem en contra, de comportament immoral.

Per tant, s'ha de tenir en compte quin contingut es transmet a través de l'educació per saber el tipus de moral que es transmet.