Foucault: Estructuralisme i Poder en les Societats Modernes

Foucault: Estructuralisme

Condicions que impliquen el concepte d'estructura:

1- Impliquen caràcter de sistema. Si un dels elements del sistema es modifica, es modifiquen tots els demés.

2- Com tots els models, l'estructura pertany a un grup de transformacions: Cada una d'aquestes transformacions correspon a un mòdul (model d'estructura). El conjunt de transformacions crea un conjunt de models (dins la mateixa estructura existeixen diferents models)

3- Les 2 propietats anteriors ens permeten saber com reaccionarà el model si modifiquem alguns dels seus elements.

4- El model s'ha de construir de forma que el seu funcionament ens faci conscients de tots els fets observats

Una estructura, doncs, no és una realitat observable, sinó un model explicatiu teòric, construït com una hipòtesi. Es diferencia així ESTRUCTURA I ESDEVENIMENT.

Estructura:

Es considera als termes per les seves relacions. És un sistema de relacions i transformacions regulat per una cohesió interna.

Per Foucault tot discurs es perfila segons unes restriccions i permisos. El SUBJECTE és una variable o conjunt de variables de per tant és la condició més general.

Diu Foucault que NO HI HA UN DISCURS SENSE PODER, ni tampoc sense desig -> el discurs és el lloc del desig però dintre del desig hi ha AMBIGUETAT; desig de parlar.

Per aquesta ambigüitat existeixen les institucions. Ens tranquil·litza fer-nos saber que el nostre discurs està dintre de les normes..

La producció de parla (discursos) de totes les societats està controlada per diferents procediments que tenen la funció d'evitar problemes. Foucault diu que aquests procediments són d'exclusió perquè com aquelles paraules que poden fer perillos el poder del discurs.

El discurs és un principi de COHERÈNCIA.

El Poder

Per Foucault, no és una forma com el saber, pq el saber es conjuga la visible i anunciable, i el poder al contrari, no és algo singular sinó múltiple.

ÉS UN JOC DE FORÇES; La força no té un altre objectiu que destruir o canviar als objectes. Les relacions de poder es caracteritzen per la capacitat de uns per poder concloure les accions dels altres, és una relació entre accions.

El poder està present a totes les relacions socials, per Foucault un poder complex no actua de forma direccional, arriba a tots els llocs i a totes les relacions socials, Foucault entén el poder com un poder disciplinari i no tant de prohibicions, prefereix estudiar l'institució que com en ella s'exerceix el poder.

A partir dels estudis Foucault extreu:

1- El poder posa entre dominants i dominats

2- El poder no és una propietat, s'exerceix

3- Poder i saber són de diferent natura però interactuen

4- El poder en essència no és repressiu, sinó productiu

Foucault marca un canvi en el poder disciplinari, hi ha un canvi en com s'exerceix el poder i com afecta a l'individu. Es normativitzen tècniques de disciplina que controlaven els individus. Normalització d'aquest poder disciplinari (ex: exèrcits, escoles...) És com un voler adiestrar als individus que estan dins de la institució.

Aquesta societat es fonamentarà més en la vigilància, que en un altra edificació, més en el control que no en el càstig (EM). El poder no prohibeix, controla.

J.Betham Panòptic: Sistema en el que un sol individu pot controlar un gran nombre de persones.

Història de la Sexualitat:La dona és un símbol de sexualitat, donem prioritat a la dona com a mare que no com a dona. Al fill també se'l controla com a l'economia, la política..., per Foucault la sexualitat és un dispositiu històric, no una espècie de natura a la que un poder repressor intentarà reduir. La sexualitat es comença a gestar gràcies al discurs.

En aquestes institucions s'utilitza la POR, com més pors, més segur es forma el controlar. Les institucions que es troben apollades pel discurs legal tenen sota control a molta gent. Tots els aspectes de la vida d'aquesta gent estan sotmesos a una autoritat (la institució). Viuen amb molts iguals, activitats programades, tenen una rutina... Aquestes institucions són hibernacles on es transformen a les persones

Els canvis que es puguin produir s'intenten reconduir acabant amb l'autonomia personal, aïllant-lo de l'exterior, desposseint-lo d'objectes personals i propietats, sumissió física i mental, rutina estricta i programada, castigs en públic i profanació de la intimitat.

CGPT Resum Foucault es va interessar pel poder i com s'exerceix a les societats modernes. El seu enfocament crític i el seu mètode arqueològic i genealògic el van portar a qüestionar les formes tradicionals de coneixement ia analitzar les relacions de poder a diverses institucions socials. Foucault va argumentar que el poder no es limita a una estructura jeràrquica i coercitiva, sinó que és present en totes les relacions socials. Per ell, el poder no és simplement una relació de dominació, sinó una xarxa complexa de relacions en canvi constant. Foucault va rebutjar la idea que el poder és exclusivament repressiu i va assenyalar que també pot ser productiu, modelant i controlant les pràctiques i els cossos de les persones. Un dels conceptes clau en el pensament de Foucault és el de "dispositiu", que fa referència a les xarxes d'institucions, discursos, pràctiques i sabers que configuren el poder en una societat determinada. Aquests dispositius, com el sistema penitenciari, la medicina o la sexualitat, regulen i disciplinen els individus, creant normes i controlant els seus comportaments.

Foucault també va explorar el tema del coneixement i com es produeix i s'organitza en diferents èpoques i contextos socials. Va sostenir que el coneixement no és un reflex objectiu de la realitat, sinó que està immers en relacions de poder i emmarcat per les condicions històriques i culturals. Segons Foucault, les formes dominants de coneixement en una societat determinada tenen un paper crucial en la construcció de l'ordre social i l'exclusió de certes veus i perspectives.