Fotosíntesi i Resposta a Estímuls: Energia i Matèria Viva

Intercanvi de Matèria i Energia: La Fotosíntesi

Què fan les plantes amb la llum del Sol?

Si les plantes tenen aigua i Sol, fan un procés que es diu fotosíntesi i fabriquen la clorofil·la. Aquesta clorofil·la permet a la planta realitzar la fotosíntesi, procés que genera l'energia necessària per créixer.

Experiment sobre la Fotosíntesi

Observacions de la planta tapada:

• És més alta.
• Les tiges han crescut més per anar a buscar la llum.
• Té un color verd més clar a les fulles i la tija és molt blanca.
• Les tiges s’inclinen una mica, tot i que no hi ha llum enlloc.

Observacions de la fulla parcialment tapada:

• La part de la fulla que estava tapada no té midó.
• La part de la fulla que estava destapada s’enfosqueix perquè té midó.

(Si el sol toca la fulla, aquesta fabrica midó).

Les plantes contenen midó. Si hi tirem iode, s’enfosqueix.

La patatera fabrica midó a les fulles i l'emmagatzema al tubercle.

Clorofil·la: Pigment present a les fulles que capta la llum del sol perquè la planta l'aprofiti.

Conclusió sobre la Fotosíntesi

Les plantes, amb la llum solar, poden fer la fotosíntesi:

• A partir de materials senzills, en fabriquen de més grossos que tenen més energia.
• Amb els nous materials, la planta creix, fa fruits, etc.
• Sobra oxigen i l'expulsen a l'exterior.

Les plantes saben agafar l'energia del Sol i emmagatzemar-la en els materials que fabriquen.

Quan altres éssers vius mengem plantes, ens passen aquesta energia.

Estímul i Resposta en Éssers Vius

Estímuls

Els canvis en la transferència d’energia i els canvis de matèria en l’entorn actuen com a estímul. Aquest provoca canvis en un receptor o cèl·lula especialitzada.

Receptors

Són cèl·lules específiques que detecten els canvis. Poden estar agrupades constituint els sentits. Estan repartits de forma desigual. Els canvis detectats són transmesos per les neurones fins a un centre nerviós (cervell o medul·la), que emet una resposta.

Transmissors

La transmissió pot ocórrer en un medi intern o extern.

En punxar, es provoquen canvis en els receptors. Com que a la pell els receptors estan situats desigualment, si una punta toca un punt on no hi ha receptor, conseqüentment no es transmet la sensació i, malgrat punxar, no es nota.

Quan es nota una punxada és perquè l'agulla ha tocat un receptor del tacte de la pell. Hi ha parts de la pell que tenen més receptors (més sensibilitat) que d'altres. Si els receptors estan disposats molt a prop, és possible que les dues puntes hagin tocat dos receptors diferents i es notin dues punxades. Si la punta toca una zona on no hi ha receptor, la punxada no es nota; hi ha hagut estímul, però el senyal no es transmet.

Tipus de Receptors Sensorials

• Mecanoreceptors
• Termoreceptors
• Fotoreceptors
• Quimioreceptors
• Nociceptors