Fotografia i cinema: tècniques i història

Imatge: representació que manifesta l'aparença d'una cosa

Visuals olfactives auditives o tactils. Estableix un vincle de semblança amb la realitat. Imatges tecno:

• Fixes: capturades de la realitat.
• Moviment: enregistrades, videogràfiques.

Guies per centrar l'atenció:

• Centre d'interès: destacar el motiu.
• Línies dominants: verticals, horitzontals.
• Profunditat: punt de fuga (determina grau de prof).
• Composició clàssica: motiu centrat.
• Llei dels terços: motiu al costat.
• Regla de l'horitzó: horitzó adalt, importància abaix.
• Mirada i moviment: deixar espai davant la mirada del motiu i davant del motiu en moviment.
• Equilibri pes visual: mida, colors, posició, textura...

Llum la controlem: fotòmetres, diafragma, filtres, equip d'il·luminació i balanç de blancs. Velocitat = temps d'exposició. Objectius:

• Normals: visió nostra.
• Angulars: sensació d'allunyament.
• Macros: enfoquen distàncies curtes.
• Teleobjectius: apropen objectes llunyans.

Sensibilitat es mesura amb ISO. Tipus de llum:

• Migdia: dura, ombres molt definides.
• Mati: tons frescos.
• Tarda: tons càlids.

Balanç de blancs: control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors. Diafragma + obert = poca profunditat de camp. Grans angulars: proporcionen molta profunditat de camp. RAW: imatge no processada. JPG: processada i comprimida.

Enquadrament: forma en què s'ordenen els objectes vistos, dins del que queda en el quadre

Cinema: llanterna màgica: Firaires amb llanternes anaven de poble en poble oferint els seus espectacles. Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per oferir sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories. Revolució francesa. Manera d'entreteniment. Robertson: L'aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. Va posar-li rodes. Cronofotografia: Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'éssers vius. Volia demostrar que un cavall aixecava les 4 potes. 16 càmeres. Fusell fotogràfic: Es tracta d'un cronofotògraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon. Estava destinat a capturar instantànies sobre el vol d'aus. Joguines òptiques:

• Traumatrop: disc que gira i sensació de superposar les imatges.
• Fenaquistropi: girar placa de dibuixos i donar sensació de moviment.
• Zootrop: cilindre que gira i sensació de moviment.

Origens del cinema

El cinema és un art col·lectiu, indústria i comerç, propaganda i política... sorgeix d'invents anteriors com la fotografia, de l'estudi de la percepció humana, evolució tècnica i artística de l'art de les imatges en moviment. Banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d'imatges, tot sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Dickson, kinetograf: primera càmera per captar imatges en moviment, kinetoscopi: caixa on una pel·lícula cel·luloide girava en bucle continu. Edison no va patentar-ho i va arribar a Europa i això va permetre crear imitacions com la de Paul. Cinematògraf: aparell portàtil amb una triple funcionalitat: càmera, impressora i projector inventat pels germans Lumière. Van tenir molt èxit. Primers autors: Georges Méliès: Il·lusionista i cineasta francès, va mostrar interès en el dibuix, l'art de l'escenografia i en el disseny de titelles des de petit. Va treballar a temps complet com a 'showman', amb actuacions que giraven al voltant de la màgia i tècniques il·lusionistes que havia après a Londres i en els seus propis trucs. Va descobrir que el cinema podia manipular i distorsionar temps i espai. Charles Pathé i Léon Gaumont: l'invent de Lumière passa a l'indústria i Pathé i Gaumont aprofiten les possibilitats de la nova indústria. Pathé va fer-se fabricar una càmera enregistradora, organitza la seva producció industrialment i Gaumont representa la seva competència empresarial. L'indústria del cinema francesa creix moltíssim.

Cinema mut

Pel·lícules que van ser realitzades entre el naixement del cinema el 1895 i el 1927. És aquella en la qual el so i la imatge no estan gravats de forma sincronitzada. Les pel·lícules mudes van augmentar el metratge, la narrativa es va fer més complexa i els subtítols es van fer imprescindibles. La comèdia va ser el gènere amb més èxit: situacions absurdes i accions molt mogudes. Charles Chaplin: Conegut com a mim, actor, director de cinema, compositor i escriptor de cançons. Chaplin va ser una de les personalitats més creatives i influents de l'època del cinema mut. La major part de la seva producció la va dur a terme als Estats Units. Va dirigir i produir els seus films que, malgrat el to humorístic, tenen un marcat sentimentalisme. Aconsegueix combinar a la perfecció la comèdia i el drama. Georges Méliès: introdueix tot tipus d'efectes especials: stop motion, fosa, doble exposició. Contribueix a una narrativa entre plans, escenes i seqüències.

Tipus d'enquadrament

Gran pla general: destaca paisatge per sobre les figures. Pla general: equilibri entre figura i paisatge. Pla de conjunt: cap a peus. Americana: genolls. Mitja llarg: maluc. Mitja: cadera. Mitja curt: pit. Primer pla: espatlles. Primeríssim pla: front i mentó. Pla de detall: algo.

Angle normal: mateixa alçada. Picat: per sobre de l'element. Contrapicat: per sota l'element. Zenital: just a sobre. Nadir: just a sota. Aberrant: horitzó inclinat. A ras: arran de terra.