La Fotografia de Andreas Kierulf: Casa Batlló i Amatller

Casa Amatller i Casa Batlló: La Mirada de Kierulf (1994)

Amb el títol Casa Amatller i Casa Batlló, Barcelona, Andreas Kierulf, el fotògraf va realitzar una de les vuit fotografies de la seva sèrie sobre la Ciutat Comtal, destinades a ser comercialitzades en forma de làmina. Es tracta, doncs, d'una fotografia eminentment turística, dissenyada per evocar el record de la ciutat i provocar el goig estètic en l'espectador.

Anàlisi Morfològica i Composicional de la Fotografia

Dels elements morfològics, cal destacar sobretot el punt de vista, ja que es tracta d'un aspecte gairebé inèdit d'aquestes dues façanes modernistes. Habitualment ens són mostrades a peu de carrer, però aquí estan a l'alçada de l'espectador. La fotografia està presa des d'una alçada frontal als edificis, segurament des d'un tercer pis a l'altra banda del carrer, per evitar les branques dels arbres i els cables elèctrics.

La textura està cuidada amb notes de brillantor, buscant destacar els principals elements arquitectònics de l'obra gaudiniana: la creu bulbosa, les escates de pell de drac i els milers de vidrets i botons de ceràmica que recobreixen la façana, així com els antifaços de les balconades.

Pel que fa a l'ús del blanc i negre, no es tracta d'una elecció casual, sinó d'una opció artística predeterminada que busca transformar els colors gaudinians en una riquíssima gamma de grisos.

A nivell compositiu, es pot destacar la seva horitzontalitat, és a dir, la composició apaïsada que s'enfronta radicalment a la realització fotogràfica més habitual d'aquests edificis, que sol resoldre's amb la composició vertical. Podem distingir fins a tres termes espacials diferents:

• El primer correspondria a l'edifici de la dreta (Casa Amatller).
• El segon a l'edifici de l'esquerra (Casa Batlló).
• El tercer al cel que els emmarca a tots dos.

Encara que els dos edificis, evidentment, estan alineats en façanes contínues, és la diferent il·luminació d'un i altre la que provoca en l'espectador aquesta sensació de doble situació espacial.

Il·luminació i Significat Semàntic

La il·luminació és natural, tot i que es juga amb l'entrada de llum. El diafragma obert permet a l'autor distingir entre les dues cases, deixant en primer pla el protagonisme de Gaudí vers el segon pla de l'obra de Puig i Cadafalch. El fotògraf es recrea, doncs, en la perfecta il·luminació que de nit ressalta els relleus de l'edifici gaudinià, els quals, segons els experts, es converteixen en un dramatisme quasi teatral de fons marins i bombolles d'aigua.

Els valors semàntics de la fotografia ens porten a destacar com l'autor ha buscat un moment del dia com és el capvespre, en què la llum és especialment propícia per destacar la bellesa d'aquest racó modernista de la ciutat. Andreas Kierulf fa un enquadrament que, tot i mostrar dues de les més emblemàtiques façanes modernistes de Barcelona, en destaca només una, precisament aquella on recau el pes visual de la imatge.

El significat latent de la fotografia és transmetre a l'espectador que, tot i que Barcelona va comptar amb excel·lents arquitectes modernistes, el més destacat i valorat actualment és Antoni Gaudí, per sobre d'altres obres que queden en un segon pla, eclipsades com en la fotografia. Finalment, cal remarcar l'aparició de dos núvols sobre el cel que aporten profunditat a la fotografia i, alhora, poden funcionar com a joc metafòric referent als dos edificis que presideixen la imatge.

Aspectes Tècnics de la Captura Fotogràfica

La imatge, captada al capvespre, és a dir, amb poca llum natural, i evidentment, sense cap opció per al fotògraf de realitzar una il·luminació artificial fora de la pròpia de l'edifici. Per això, l'autor ha utilitzat una obertura de diafragma alta, amb un número f que pot oscil·lar entre f8 i f11. També s'ha treballat el concepte de profunditat de camp, donada la màxima factible per tal de tenir el màxim d'elements enfocats.