Fòssils guia

Fòssils

Datació Absoluta i datació relativa:

Els Mètodes de datació en permeten ordenar en el temps i, a vegades, Esbrinar l’edat dels estrats, fòssils, roques etc...

Aquests Mètodes es divideixen en dos grups:

Datació Relativa:

Datació Absoluta:

Permeten donar una Data numèrica més o menys exacta.

-Ordenar Esdeveniments geològics en el temps:

Hi Ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives, és a Dir, per ordenar cronològicament els esdeveniments geològics. S’ Ha de dur a terme una tasca semblant a la de un detectiu, observant Les condicions dels estrats i les pistes que ens donen sobre el que Pot haver passat. S’ha de tenir una sèrie de coses en compte:

-Superposició Normal dels estrats:

Si no hi Ha cap alteració, els estrats es van sobreposant l’un a l’altre. Això vol dir que un estrat es mes antic que els que estan per sobre I mes modern que els que estan per a sota.

-Superposició Dels fenòmens geològics:

Quan Es produeix un fenomen geològic com per exemple una falla, un Plegament o una intrusió, afecta només als estrats existents en Aquell moment. Exemple: Trobem dos estrats i un d’ells es troba Afectat per una falla, podem afirmar que la falla es mes moderna que El primer estrat, però més antiga que l’altre.

-Identificació I correlació paleontològiques:

Es freqüent trobar fòssils en les roques sedimentàries. Aquests Rastres d’organismes del passat aporten informació sobre les Condicions ambientals que hi havia en el moment de la sedimentació i També ens poden indicar la edat. Els fòssils guia són espècies Que van viure únicament durant un període de temps molt concret i Permeten conèixer l’edat. Ex: Trilobits, foraminífers, ammonit, Bivalves.

Els Fòssils. Procés de fossilització i ús com a indicadors:

La Paleontologia es la ciència que estudia els fòssils com a elements Per entendre la vida en el passat geològic i com eina per explicar La diversitat de la vida actual. Un Fòssil es una evidència de l’existència d’un organisme que va Viure en el passat. Per tant ha de tenir una certa antiguitat. Es Considera fòssil quan l’esquelet de un fòssil s’ha reemplaçat Per compostos minerals, quan s’ha petrificat. El Procés de fossilització d’un organisme requereix un seguit de Circumstàncies. En primer lloc, l’organisme ha de quedar enterrat En un sediment de gra dom més fi millor que quan el recobreixi, el Protegeixi dels elements destructors com ara l’erosió o la Meteorització. Quan un organisme mor, la seves parts són afectades Ràpidament per bacteris i organismes descomponedors de manera que Desapareixen del tot normalment. En general dels animals només Queden el teixits de sosteniment, que bàsicament ja són càlcics, Silícies o fosfàtics i les parts dures com les closques, esquelets, Conquilles, dents etc...

Fossilització

El Medi més favorable es l’aquàtic. Els fòssils d’organismes Marins i lacustres són els més abundants

Els Organismes terrestres es més normal que siguin destruïts i només La momificació i la conservació en gel els ofereixen grans Possibilitats de preservació.  Els Fòssils es troben a les roques sedimentàries, sobretot a les de gra Prou fi per poder preservar els organismes (argiles, llims, gresos Etc..) i també en algunes metamòrfiques.

El Mecanisme de fossilització més simple es la conservació de matèria Mineral original i de la seva estructura. En aquest cas no es Produeixen canvis. El Mecanisme de fossilització més freqüent és l’alteració per Canvi químic de la matèria mineral original. Es produeix per Substitució de una altre substància en el medi. En El primer cas, la substitució pot donar com a resultat la Conservació de l’estructura original o pot no fer-ho. Es conserva Quan hi ha substitució molècula per molècula. El reemplaçament es Pot produir per la pèrdua d’elements originals i l’enriquiment En d’altres. El cas de carbonització, que es produeix a pressió i Temperatures altes i fa que es conservi l’estructura original. Un Altre mecanisme de fossilització és la impregnació que es dona Quan la resta esquelètica queda reforçada per la precipitació de Minerals addicionals (quan es troben en l’aigua del medi).

La Conservació indirecta resulta d’una diagènesi desmineralitzadora Que provoca una dissolució de les restes i l’aparició dels Motlles intern i extern. El motlle intern es format per sediments o Per un farciment cristal·lí precipitat en closques molt tancades. El motlle extern és la marca deixada per la superfície externa de La resta en els sediments que la van englobar.

La Conservació excepcional es produeix quan es preserven les parts Toves dels animals. Exemples: Els insectes conservats en ambre, la Inclusió en nòduls de sílice de flagel·lats de la creta etc...

Hi Ha un altre tipus de fòssils, els icnofòssils, consistents en Traces, pistes, marques, i altres restes, producte de l’activitat Dels organismes.

Mètode De treball en paleontologia:

Georges Cuvier es va basar en tres principis per analitzar i interpretar Fòssils:

1-Principi De l’actualisme biològic:

Els fòssils son restes d’éssers Vius que van poblar la terra en èpoques passades que tenien les Mateixes necessitats i les mateixes lleis biològiques que els éssers Vius de ara.

2-Anatomia Comparada:

Permet reconstruir i estudiar fòssils per comparació Amb els animals o vegetals actuals que tinguin una organització Anàloga, encara que no siguin idèntics.

3-Correlació Orgànica:

Totes les parts anatòmiques d’un organisme es Corresponen entre si com les peses de un conjunt, de manera que amb Una sola peça es pot construir tot el cos.

Utilitat Dels fòssils:

Són De gran utilitat per determinar l’edat geològica dels estrats. Així sorgeix el concepte de fòssil guia o fòssil característic, Que és el que serveix per caracteritzar una determinada època de la Història geològica.

Els Fòssils varien en el temps, per tant, en estrats successius Apareixen diferents fòssils

Els Bons fòssils guia han de reunir una serie de condicions:

1-Evolució Ràpida perquè variïn molt en poc temps i només es trobin un Nombre molt reduït d’estrats

2-Amplia Dispersió geogràfica

3-Que Tractin de grup biològics molt difosos i abundants

Els Bons exemples de fòssils són els mol·luscs, braquiòpodes, Trilobits etc..

La Presència de fòssils guia en un estrat proporciona el criteri més Segur per la seva correlació a distància i així es pot definir el Nivell estratigràfic.