Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai: Anàlisi Futurista de Boccioni

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Fitxa Tècnica

Escultura exempta d'Umberto Boccioni, de l'any 1913. És d'estil futurista. El seu material és el bronze i la seva tècnica és la fosa. Es troba al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York.

Context Històric

Els inicis del segle XX europeu es caracteritzen per la intensitat dels moviments socials, l'impuls dels ideals socialistes, la consolidació del poder de la burgesia i la llibertat creativa dels artistes. Fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914), el món intel·lectual europeu era actiu i experimental.

Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, moviment artístic de principis del segle XX. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Teòric del moviment, va escriure El Manifest dels pintors futuristes l'any 1910.

Vinculat des de molt jove amb els ambients culturals, va viatjar a París, on es va trobar amb les noves avantguardes. Va marxar a viure a Milà, on, en aquell moment, el moviment futurista es trobava en plena efervescència. La seva producció evoluciona de manera similar a la de molts autors futuristes, per exemple, el seu mestre Giacomo Balla, trencant amb el realisme figuratiu per anar cap al divisionisme i, finalment, arribar a l'abstracció geomètrica, marcada per la influència de les formes cubistes.

El Futurisme va suposar l'abandonament dels models del passat, de la tradició figurativa, tot i que moltes de les obres beuen del món clàssic i són transformades amb una visió contemporània. El Futurisme també destacarà els símbols de la modernitat: els nous mitjans de transport, la ciutat, l'home i la seva realitat, la velocitat, el risc; en ocasions, la violència i el militarisme, la qual cosa ha fet que el moviment estigui associat a aspectes morals i socials negatius.

Boccioni està considerat un dels principals exponents del Futurisme. L'obra que es comenta apareix reflectida a les monedes de 20 cèntims d'euro d'Itàlia i és una de les diverses còpies que existeixen.

Característiques Estilístiques

Temàtica

Al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment).

Descripció Formal o Composició

L'obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l'art grec; alguns autors assenyalen la Victòria de Samotràcia. La figura, de cos sencer, mostra un tors sense braços, que han estat substituïts per una forma arrodonida. Les cames, tot i estar fixades a dos blocs, permeten crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir l'efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l'espai, generant una sensació d'avançar a gran velocitat.

Moviment

El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per a plasmar el moviment veloç en la línia dels nous progressos de la tècnica. Aconsegueix plasmar la sensació de moviment a partir de la descomposició de la figura i utilitza una sèrie de recursos geomètrics propis del cubisme, la qual cosa ha fet que, estilísticament, s'hagi interpretat com a cubisme dinàmic.

Iconografia o Significat

L'obra vol donar una imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu en una gran ciutat, que viu el seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l'home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d'un guerrer si es pensa en l'exaltació del militarisme dels artistes futuristes. També pot simbolitzar la figura humana que avança cap al futur.

Influències

Els artistes futuristes tenen com a model molt proper l'estètica impressionista, però aviat fan seves les formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova concepció de les imatges.