Formes úniques de continuïtat en l'espai

FITXA TÈCNICA:

Títol: Formes úniques de continuïtat en l'espai

Autor: Umberto Boccioni

Cronologia: 1913

Material: Bronze

Tècnica: Fosa

Estil: Futurisme

Tema: Al·legoria

Mides: 111,2 cm d'alçada per 88,5 cm de llarg i 40 cm d'amplada

Localització: Museu del Novecento (Centre històric de Milà) L'original i una fosa en bronze es troba a Sao Paulo, al Museu d'Art Contemporani de la Universitat de Sao Paulo

MARC HISTÒRIC

El guix original executat el 1913 va ser adquirit per Ciccillo Matarazzo el 1952, juntament amb el guix original d'una altra cèlebre escultura de Boccioni, Desenvolupament d'una ampolla en l'espai. Totes dues escultures van ser donades per Ciccillo al Museu de Sao Paulo el 1963. Quatre exemplars van ser fosos en bronze, del guix original, després de la mort de l'artista. Un d'aquests és al MOMA (1931), un altre al Museu Metropolità d'Art (1942), tots dos a Nova York. El tercer va ser fos el 1960, i també pertany a les col·leccions del MAC-USP. El quart i va ser fos pel MAC-USP, a petició de la Tate Gallery, i van negociar a canvi una escultura de Henry Moore, que es troba a Londres des de 1972. Altres versions es van fondre el 1972, però no del guix original, sinó de la versió de l'any 1942 del Metropolitan. Una se'n troba al Museu d'Art Contemporani de Los Angeles i una al Museu del Novecento a Milà. Aquesta escultura es troba reproduïda en una de les cares de la moneda de vint cèntims d'euro italiana.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

4. Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, moviment artístic de principis del segle XX. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Teòric del moviment, va escriure “El Manifest” dels pintors futuristes a l’any 1910. Vinculat des de molt jove amb els ambients culturals, resideix a Roma, viatja a París on es produirà la seva trobada amb les noves avantguardes, més tard va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Marxa a viure a Milà on, en aquell moment, el moviment futurista es trobava en plena efervescència. La seva producció evoluciona de manera similar a la de molts autors futuristes, per exemple, el seu mestre Giacomo Balla, trencant amb el realisme figuratiu per anar al divisionisme i finalment arribar a l’abstracció geomètrica marcada per la influència de les formes cubistes. Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, Boccioni es mostrà favorable al conflicte armat. Va morir al front l’any 1916. Està considerat un dels principals exponents del Futurisme. L’obra que es comenta apareix reflectida a les monedes de 20 cèntims d’euro d’Itàlia i és una de les vàries còpies que existeixen.

ESTIL

Futurisme. Deriva de la pintura i dels manifestos futuristes. Representen el moviment, el canvi. No donen importància en representar les figures sinó el canvi i es tendeix a l’abstracció. A vegades es fan figures clàssiques que es transformes en visió contemporània amb molt de dinamisme. També s’hi troba simultaneïtat de plans, és a dir, diferents punts de vista.

ANÀLISI

I.Iconografia: L'obra vol presentar la imatge de l'home modern

II.Tècnica: Fosa

III.Tipologia: Dempeus

IV.Textures: polida i brillant

V. Deformacions:

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ

Interpretació: Home que camina de manera decidida que simbolitzaria l’home que avança cap al futur, el canvi. No camina amb por sinó amb optimisme, cal avançar i seguir progressant. És un símbol del progrés. Aquesta escultura forma part d’una sèrie de quatres escultures que també caminen. L’autor vol aconseguir el que es planteja; el dinamisme i el moviment.

Funció: útil estètica, no l’encarrega ningú.

L’autor vols representar el moviment, el canvi, el progés... i ho fa així. No vols expressar pena o tristesa per això la cara queda com a concepte abstracte.

MODELS I INFLUÈNCIES

Malgrat que el Futurisme renega de les fórmules heretades del passat, l’obra té una clara semblança amb la Victòria de Samotràcia, totes dues intenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai. En l’escultura grega a través de les robes que envolten la figura i en el cas de Boccioni a partir del modelat del cos del personatge fragmentat en múltiples plans geomètrics.

Els artistes futuristes tenen com a model molt proper, la tècnica divisionista dels postimpressionistes, però aviat fan seves les formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements geomètrics que utilitzaran per crear noves composicions. Tant la seva obra com els seus plantejaments teòrics tindran gran influència en l’escultura de les segones avantguardes.