Formes de resolució dels conflictes socials

La conciliació: És una manera de resoldre de manera directa i amistosa els conflictes que sorgeixen d'una relació contractual o que involucren la voluntat de les parts.

És un fenomen col·lectiu, és a dir, afecta les condicions i modes de vida d'un nombre d'individus considerable. / Per poder parlar de canvi, cal que hi hagi modificacions en l'organització social, ja sigui en alguns dels seus components o en la totalitat.

CAUSES DEL CANVI SOCIALDensitat demogràfica i divisió del treball / El factor tecnològic / La infraestructura econòmica / Els valors culturals.

•Un conflicte social és la manifestació d'antagonismes oberts entre dos actors, individuals o col·lectius, amb interessos incompatibles pel que fa a la possessió o gestió de béns escassos, materials o simbòlics.

•La societat conté elements de tensió interns i de conflictes potencials que proporcionen la dinàmica del canvi. Els elements que s'escapen i es resisteixen a l'estructura establerta de normes i a l'habitual equilibri de poder i interessos són els anunciadors de noves alternatives.

Valoració del conflicte social

•Per als teòrics de l'equilibri, com Parsons i Warner, per als qui la societat representa un organisme que busca l'equilibri, el conflicte és valorat com una disfunció que posa en perill el sistema social.

•Pel contrari, els “teòrics del conflicte”, com Lynd i Mills, el veuen com un element natural i pronosticable de l'organització social.

•Un dels aspectes positius del conflicte és l'afany per promoure i activar la cohesió del grup, però també serveix per revisar la realitat i reestructurar aspectes que altrament no canviarien mai i bloquejarien la vitalitat social.

-Per a Hobbes, la cohesió social està basada en la coacció; per a Rousseau, en canvi, societat i cohesió són una mateixa cosa, ja que provenen d'un acord, d'un consens o pacte lliure i universal.

El conflicte social com a factor de canvi

Foren Marx i Engels qui van iniciar la sociologia dels conflictes, quan al Manifest Comunista afirmen que “la història de tota societat és la història de la lluita de classes”, i subratllen que:

•La societat és una font permanent de conflictes.

•Els conflictes són sempre conflictes d'interessos i oposen necessàriament dos grups.

•El conflicte és el principal motor de la història.

La intensitat i la violència dels conflictes

•Ralf Dahrendorf analitza els conflictes segons dues escales: la d'intensitat i la de violència.

La intensitat dels conflictes decreix quan:

•Els grups es poden organitzar. Hi ha llocs per a la discrepància, a través de partits polítics, sindicats, fòrums, organitzacions, etc.

•Els grups no coincideixen, és a dir, els diversos conflictes en joc afecten grups socials diferents, cadascun amb els seus interessos. Hi ha un cert equilibri, una certa equitat.

•La mobilitat social és permeable als canvis en les estructures de les classes.

La violència dels conflictes decreix quan:

•Els grups tenen vies per a manifestar-se i decidir.

•Els qui no tenen autoritat accedeixen a beneficis econòmics i socials.

•Els conflictes són “regularitzats”, és a dir, formen part de les relacions socials dins una atmosfera de respecte mutu.

TIPOLOGIA DELS CONFLICTES SOCIALS

Es clasifiquen en:

•Conflictes entre rols individuals.

•Conflictes entre grups socials.

•Conflictes entre agrupacions socials o sectors dins d'àrees o institucions.

•Conflictes entre agrupacions que afecten una societat, un Estat, un país.

•Conflictes entre unitats més àmplies que els estats, entre àrees o zones.