Formes de publicitat i figures retòriques: una visió completa

Noves formes de publicitat

Publicitat indirecta: (per exemple) atrau compradors en punt de venda amb aplicacions cridaneres en estands.

Tipus publicitat indirecta

Emplaçament de producte/product placement: col·locació, després de pagament, de productes de consum integrats dins guió televisiu/cinematogràfic  apareixen amb lògica i naturalitat en escenes.

Activa: personatge interactua amb producte i destaca característiques i les bones qualitats d’aquest (no menciona producte) (ús programes o sèries TV. Ex.: personatge sopant a la taula i beu refresc ensenyant lot clarament).

Passiva: personatge no interactua amb producte, però aquest és present en l’entorn i context. (Ex.: personatge obre nevera i es veuen clarament productes).

Publicitat encoberta: (modalitat del publicitari estàndard) emplaçament de missatges sobre producte dins d'un espai diferent i amb inconsciència de l'espectador.

Publicitat subliminal: publicitat captada inconscientment amb estímul poc intens o breu (intercalació 24 fotogrames/sg.) o en moment poca atenció  es percep al marge de la voluntat. Només si ens fixem, descobrim que els missatges hi són (difícil de det.)  influència nostra conducta.

Estímuls subliminars purs: no es poden captar conscientment.

Estímuls subliminars amagats: es poden descobrir si fixem l’atenció adequada.

Publicitat interactiva: ús de mitjans interactius per incentivar i influir en decisió de compra (ús a Internet, telfs. mbls., etc.). Consumidor no és simple receptor d’imatges i textos  ell pot escollir entre diferents opcions o sol·licitar més informació

Publicitat a Internet

Directa:

Publicitat virtual:

ús tècniques virtuals per inserir missatges publicitaris. Predomini en emissions esportives  donar a conèixer patrocinis de marques (col·locats damunt estadi o terreny joc).

Publicitat en pantalla partida:

presentació simultània de continguts editorials i inf. comercial (pantalla en dues parts). Predomini a Internet i TV

Publicitat interactiva:

permet telespectador fer arribar informació a l’anunciant sobre anuncis que veu  canal de retorn petició d’ampliació publicitària producte concret o encarregar compres.

Indirecta:

Baner:

més utilitzats. Imatges de format GIF, o format multimèdia, molt més animat i creatiu. Aparèixer en web  usuari fa click a sobre, accedeix directament al lloc web vinculat.

Pop-ups: finestres emergents que apareixen quan s’obre o tanca web. També finestres incorporades a les webs; primer s’ha de veure l’anunci i després es pot accedir  s’aconsegueix cridar l’atenció i ser vistos, però molesta visitants.

Correu electrònic: entrega de forma única. S’ha de saber utilitzar, ja que moltes empreses fan spam (envien molts correus electrònics de manera que molesta i l’usuari acaba bloquejant aquell correu)

Figures retòriques en publicitat

Llenguatge publicitari és bimedial = combinació text i imatge. Impacte psicològic: trenquen amb allò que s’espera.

Metàfora:

substitució signe icònic per un altre, relacionats per semblances físiques (característiques forma i color). No hi ha relació directa amb producte (misto = patata amb ketchup).

Metonímia:

transferència de sentit de manera associativa, reemplaçar símbol per simbolitzat (+ abstracte). Hi ha relació directa amb producte (taronja = llauna de trina).

Sinècdoque:

imatge o representació que concentra significació d’un concepte més global que entenem tàcitament (forat cinturó + petit = ens hem aprimat).

Personificació:

atribuir qualitats pròpies éssers vius a éssers irracionals, objectes amb formes antropomòrfiques.

El·lipsi:

omissió parts visuals per reforçar-ne un atribut.

Antítesi:

contraposició imatge amb una altra de significat oposat (imatge o text) (part a dalt biberó = condó, sòl sec =/ pell fina).

Hipèrbole:

augmentar o disminuir exageradament allò que es parla  exageració de l’escala d’un objecte respecte a altre (efecte hiperbòlic) (crema enorme que protegeix del Sol a banyistes)