Formes de Govern i Relacions Institucionals: Models Clàssics

La tensió principal entre institucions té lloc entre l'executiu i els tribunals, d'una banda, i amb els mitjans de comunicació, de l'altra. Les relacions entre institucions estatals s'han anat modificant al compàs dels canvis en el context social, econòmic i cultural. No es pot parlar pròpiament de separació de poders, ja que les seves activitats es troben en permanent relació. El que subsisteix és una tensió permanent entre elles, en la qual es combinen cooperació i conflicte. Segueix sent vàlida la preocupació per dispersar les funcions del poder polític i per controlar-lo mitjançant una distribució d'atribucions. El control efectiu del poder ja no pot exercir-se únicament mitjançant la tradicional separació i equilibri; ha de respondre a les noves circumstàncies i han de comptar amb altres agents.

Formes de Govern: Els Models Clàssics

Una tipologia que ens presenta quatre models ideals de relació entre institucions, coneguts generalment com a formes de govern. El criteri clau per a la distinció entre les mateixes és la diferent relació que s'estableix en cada cas entre l'executiu i el parlament.

Models d'Assemblea

Intervé de manera decisiva i exclusiva en el naixement d'un executiu col·legiat perquè tria individualment a cadascun dels seus membres per a un període determinat. Assenyala les línies programàtiques que han d'orientar l'actuació de l'executiu. Exemple: Suïssa.

Models Parlamentaris

El suport de la majoria parlamentària és condició per a l'existència i continuïtat d'un govern. Aquest suport pot ser explícit (vot d'investidura) o implícit (abstenció en el vot de censura). En contrapartida, l'executiu pot dissoldre el parlament i convocar noves eleccions. El cap d'estat té un paper bàsicament cerimonial. Exemples: Els països de la UE i de la Commonwealth.

Models Semipresidencials

El parlament influeix parcialment, però no de manera exclusiva, en el naixement d'un govern, ja que el cap de l'estat intervé també en la seva designació i en el seu cessament. El cap de l'estat és elegit per sufragi universal, participa d'algunes atribucions de l'executiu i comparteix amb el govern la facultat de dissoldre el parlament. Exemple: França.

Models Presidencials

Parlament i executiu tenen existències independents. El parlament no exerceix cap intervenció en la designació de l'executiu, elegit directament pel poble mitjançant sufragi universal. El parlament no pot ser dissolt pel president, ni el president pot ser rellevat de les seves funcions pel parlament, excepte en cas d'activitats delictives i mitjançant un procés d'acusació: impeachment. No obstant això, el parlament supervisa les activitats de l'executiu i ha de donar el seu assentiment a algunes de les seves iniciatives. Per la seva banda, el president pot vetar lleis aprovades pel parlament. Exemples: EUA, Amèrica Llatina.

Els quatre tipus assenyalen graus diferents del predomini d'una de les dues institucions: parlament o executiu. El primer tipus presenta en principi un executiu sotmès a l'assemblea, mentre que el quart i últim estableix una separació entre tots dos.

Factors Actuals en la Dinàmica Institucional

La tipologia clàssica ignora alguns factors que exerceixen avui una gran influència sobre la dinàmica de les institucions:

• L'aparició dels partits com a organitzacions protagonistes en les eleccions i en l'acció parlamentària.
• L'expansió de l'activitat de l'estat.
• El control judicial de les lleis.
• La tendència a la dispersió territorial del poder.
• El paper eminent dels mitjans de comunicació de masses i de les tècniques de sondeig de l'opinió pública.