Formes de Govern i Justícia a l'Antiga Grècia: Atenes i Esparta

Formes de Govern a l'Antiga Atenes

Monarquia

El rei era el cap suprem de l'Estat primitiu. Exercia com a sacerdot suprem i administrava justícia. El seu poder era limitat.

Aristocràcia

Govern dels millors, elegits entre famílies nobles. El poder del rei es va repartir en tres magistratures principals:

• Arcont rei: Sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors i dirigia els judicis.
• Arcont epònim: Primer magistrat, encarregat d'aplicar justícia als ciutadans.
• Arcont polemarc: Assumia el poder de l'exèrcit.

Més tard, es van crear:

• Arconts menors: Sis magistrats encarregats de les lleis i els temes judicials.
• Consell de l'Areòpag: Amb càrrec vitalici, s'encarregava de controlar la ciutat i vigilar els magistrats. Posteriorment, les seves funcions van quedar retallades per la creació d'un nou òrgan de govern, la Bulé.

Tirania

• Tirà: Cabdill d'origen noble que aconseguia el poder per la força amb l'ajuda del poble. Volia trencar amb la noblesa terratinent i contribuïa a la difusió de les arts.

Va ser important el tirà Pisístrat.

Democràcia

Institucions clau:

• Ekklesía (Assemblea): Podien participar-hi tots els ciutadans majors de 18 anys. Aprovava els decrets de govern.
• Bulé (Consell dels Cinc-cents): Puntal de la democràcia. Formada per 500 membres majors de 30 anys, amb 50 membres de cada tribu que presidien el Consell (anomenats pritanies). Dirigien la política i els afers de l'administració pública.
• Arconts: Els nou magistrats que ja existien en l'aristocràcia.
• Estrategs: Magistrats militars que s'ocupaven de les operacions.

Formes de Govern a l'Antiga Esparta

Diarquia (Dos Reis)

Dos reis que eren els representants religiosos de l'Estat.

Èfors

Cinc magistrats que tenien un gran poder a Esparta. Eren jutges civils i penals, inspeccionaven l'ordre social i l'educació, i controlaven els dos reis.

Gerúsia (Consell d'Ancians)

Formada per 28 homes de les famílies més nobles i majors de 60 anys. Els dos reis presidien aquest consell, que actuava com a tribunal de justícia criminal.

Apel·la (Assemblea Popular)

Assemblea de tots els ciutadans majors de 30 anys. Només els ciutadans tenien drets polítics, però no tenia poder decisori real.

La Llei i la Justícia a l'Antiga Grècia

Inicialment, la llei era administrada pels reis, que seguien normes de justícia d'origen diví. Es tractava d'una llei no escrita. Al segle V aC, a Atenes, el poder d'administrar justícia va passar a mans del poble. L'escriptor Aristòfanes va criticar el sistema judicial atenès.

Un veredicte polític atenès important fou l'ostracisme, creat per Clístenes. El poble enviava a l'exili un ciutadà no grat. Es gravava el nom de la persona en fragments de ceràmica (òstraca). Si el nombre de teules superava les sis mil, la persona era desterrada durant 10 anys.

Principals Tribunals de Justícia a Atenes

Areòpag

Situat al turó del déu Ares, era un antic tribunal que va tenir molta influència política i judicial fins a les reformes de Pèricles.

Pal·ladi

Jutjava les causes d'homicidi involuntari.

Delfini

Actuava quan l'arcont rei decidia que un homicidi era excusable i legítim.

Freatis

Jutjava els desterrats per homicidi involuntari que havien comès un nou homicidi.

Tribunal de la Sang

D'origen antic, jutjava els homicidis desconeguts i quan un animal o objecte havia causat la mort.

Heliea

S'ocupava dels afers judicials que no eren delictes d'homicidi. Estava format per sis mil ciutadans.

Bulé i Ekklesía en la Justícia

La Bulé castigava els actes que atemptaven contra la vida pública, mentre que l'Ekklesía jutjava els crims més greus. Hi havia penes pecunàries (multes), aflictives (desterrament) i religioses.