Formats d'Imatge Digital: TIFF, JPG, GIF, Resolució i Rayografia

Formats d'Imatge Digital: TIFF, JPG i GIF

En fotografia digital, és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. A continuació, s'expliquen les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats:

TIFF

TIFF és un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma, ja sigui Mac o PC. El TIFF és també una opció molt recomanable si es desitja incloure la imatge dins d’un text generat amb un processador. Té l’inconvenient d’ocupar bastant espai, cosa que redueix les possibilitats d'enviar-lo via internet. Tot i així, permet una lleugera compressió (LZW). És molt utilitzat en autoedició.

JPG o JPEG

És un dels més populars entre els usuaris no professionals de la imatge digital (és l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet). Permet graus elevats de compressió, redueix la mida de l’arxiu a una dècima part (1:10), però això afecta notablement la qualitat de la imatge a l'hora de descomprimir-la. Utilitzat a nivells mínims de compressió, la pèrdua de qualitat és quasi imperceptible.

GIF

És el format més utilitzat per il·lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu a una tercera o quarta part. Produeix una certa pèrdua de qualitat respecte als formats més estables. Aquest format tan sols s’utilitza per transmetre imatges per internet i mai s’ha de fer servir per imprimir-les o publicar-les.

Resolució i Compressió d'Imatges Digitals

Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua?

La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del paper sigui reduïda. Per tant, aquests compressors resulten molt útils per a certs usos comercials, com per exemple: fer fotografies de carnet, per a bases de dades, o per a les fotografies que s’inclouen en els anuncis classificats, etc.

Zoom Òptic vs. Zoom Digital

Quines diferències hi ha entre un zoom òptic i un zoom digital?

El zoom òptic és una lent que es mou endavant i enrere per apropar o allunyar la imatge sense comportar pèrdua de qualitat d'imatge, treballa sobre la imatge real. El zoom digital el que fa és ampliar una part de la imatge, no apropar-la, actua com una lupa, ampliant només una part del que es vol fotografiar. La qualitat és molt més inferior amb l'ús del zoom digital.

Resolució en Fotografia Digital

En fotografia digital ens referim a la resolució per a expressar la relació següent: nombre de píxels per unitat de mesura lineal. Indiqueu a quina resolució és millor la qualitat de la fotografia en el moment d’imprimir-la.

Indicant a més resolució, la fotografia tindrà millor qualitat perquè els píxels seran més petits i concentrats, es fa servir menys paper, la fotografia és més petita. A menys resolució (menys píxels per polsada), la fotografia s’imprimirà més gran però amb pitjor qualitat.

Resolució Mínima per a Impressió Domèstica

Quina resolució mínima haurien de tenir les imatges susceptibles de ser impreses amb una impressora domèstica a una mida de DIN A4 per tenir una resolució òptima?

300 ppp (píxels per polsada)

Rayografia: Fotografia sense Càmera

Rayografia: (anomenada així per Man Ray) o fotograma és una imatge obtinguda sense la intervenció d’una càmera fotogràfica; simplement es realitza mitjançant la col·locació d’objectes sobre una superfície sensible (paper o pel·lícula) exposada a la llum, per posteriorment procedir a positivar-la. Normalment el capçal de l’ampliadora es col·loca en la part alta de la columna i a menor obertura per aconseguir llum dura. Es fa una tira de prova per determinar l’exposició, es revela i es fixa. En el resultat, els objectes opacs apareixen nítidament definits i els semitransparents queden registrats en tons de gris que depenen del grau d’opacitat.