Formació de Paraules i Relacions Semàntiques en Català

Habilitació: Canvi de Categoria Gramatical

És un procés que atribueix funcions noves a una paraula sense canviar-ne la forma, generalment un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. Algunes possibilitats són:

Substantius per habilitació

• Noms propis: un Ford
• Gentilicis: una americana
• Qualificatius: un verd oliva
• Verbs: el dinar
• Altres: els peròs

Adjectius per habilitació

• Substantius: color taronja
• Gentilicis: ser bohemi
• Verbs: vividor

Adverbis per habilitació

• Adjectius: saber greu

Preposicions per habilitació

• Adverbis: dalt (de)
• Verbs: durant

Interjeccions per habilitació

• Substantius: perdó!
• Adjectius: mut!
• Verbs: visca!
• Adverbis: prou!

Composició: Creació de Paraules Noves

És un procediment de creació lèxica que consisteix a formar paraules noves a partir de lexemes que existeixen com a paraules independents.

Substantius compostos

• Substantiu + substantiu:
  • Compostos sintètics: filferro, autopista.
  • Compostos coordinats: cuina menjador, figaflor.
• Adjectiu + substantiu: malnom, migdia.
• Verb + substantiu:
  • Persones: somiatruites, pelacanyes.
  • Animals i plantes: caganiu, lligabosc.
  • Coses i conceptes: gratacel, paraigua.
• Altres combinacions (difícil classificació):
  • Sense guionet: arreveure, adéu.
  • Amb guionet: adéu-siau, cul-de-sac.

Adjectius compostos

• Adjectiu + adjectiu:
  • Un sol concepte: agredolç, blaugrana.
  • Dos conceptes relacionats: grecoromà, audiovisual.
• Substantiu + adjectiu o participi: camallarg, panxacontent.

Verbs compostos

• Substantiu + verb: colltòrcer, capficar.
• Adjectiu + verb: primfilar, migpartir.
• Adverbi + verb: menysprear, maldir.

Altres categories compostes

• Adverbi i substantiu: daltabaix, sobretot.
• Conjunció i substantiu: perquè.
• Adverbis: enlloc, aleshores.
• Conjuncions: sinó, tanmateix.
• Preposicions: malgrat.

Préstecs i Manlleus Lingüístics

Parlem de manlleu quan fem referència a una paraula que ha passat d'una llengua a una altra i s'hi ha incorporat. És sinònim de la paraula préstec, però la referència canvia.

• Occitanismes: ambaixada, empatxar.
• Castellanismes: alabar, borratxo.
• Gal·licismes: biberó, bitllet.
• Italianismes: aquarel·la, bravo.
• Anglicismes: beisbol, club.

Barbarismes: Incorreccions Normatives

És una incorporació lèxica normativament incorrecta.

• Fonètics: ús incorrecte d'accents o sons, ex: futbol (pronunciació plana incorrecta) vs. futbol (correcte, aguda); canvie (incorrecte) vs. canviï (correcte).
• Morfològics: ús incorrecte del gènere, nombre, etc., ex: el costum (incorrecte) vs. la costum (correcte).
• Lèxics: ús d'una paraula d'una altra llengua o amb significat erroni, ex: bolso (incorrecte, castellanisme) vs. bossa de mà (correcte).
• Sintàctics: construcció incorrecta de la frase, ex: tinc que anar (incorrecte) vs. he d'anar (correcte).
• Semàntics: ús d'una paraula amb un significat que no té en català, ex: fulla de paper (incorrecte) vs. full de paper (correcte).

Relacions Semàntiques entre Paraules

Sinonímia

Quan diverses paraules tenen el mateix significat o un significat molt semblant.

Antonímia

L'oposició de significats entre dues paraules o més.

Paronímia

És la relació que s'estableix entre dues paraules o més que tenen significants semblants però significats diferents.

Monosèmia

És el fenomen semàntic pel qual una paraula té un únic significat.

Polisèmia

Quan una paraula té diversos significats relacionats entre si.

Homonímia

Quan els significants són iguals (homògrafs) o sonen igual (homòfons), però el significat és diferent i no tenen un origen comú.

Camps semàntics: hiperònims i hipònims

Un camp semàntic és el conjunt de paraules que comparteixen un nucli de significat comú. L'hiperònim és el terme general que agrupa els altres (ex: flor), i els hipònims són els termes específics inclosos dins de l'hiperònim (ex: rosa, clavell, tulipa).

Comparació

Consisteix a establir una relació d'analogia o semblança entre dues persones, objectes, qualitats, etc., mitjançant un nexe comparatiu (com, semblant a...).

Metàfora

Estableix una identificació entre un element real i un altre d'imaginari (element evocat) basada en una semblança, sense nexe comparatiu explícit.

Metonímia

És la designació d'una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat o contigüitat lògica (causa-efecte, continent-contingut, autor-obra, lloc-producte, part-tot, matèria-objecte, etc.).