Formació de Paraules: Recursos Lingüístics i Afixos

Formació de Paraules: Recursos Lingüístics

T.3: Formació de Paraules: Recursos lingüístics interns: Són aquells que serveixen per crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua.

Recursos Lingüístics Interns

Composició: Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. lexema + lexema (trencaclosques)

Sintagmació: Combinació de paraules per formar un sintagma, amb un significat específic (clau anglesa, fil per randa).

Fraseologia: Formació d'oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic (pel maig, cada dia un raig).

Habilitació: Consisteix en assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua (seient: gerundi del verb seure).

Truncació: Abreujament d'un mot (Josep - Pep, ONU).

Onomatopeies i duplicació: Reproducció del so i/o repetició d'un element d'un mot (mèu, ziga-zaga, non-non).

Derivació: Consisteix en un mecanisme per crear nous mots que consisteixen a afegir un o diversos afixos a un lexema determinat (poma+era = pomera).

Recursos Lingüístics Externs

Recursos lingüístics externs: Són aquells que es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

Manlleu: Formes provinents d'altres sistemes que s'incorporen a la llengua (croissant, escàner).

Els Afixos

Els afixos: Partícula de derivació que, afegida a un lexema, en transforma el significat i pot modificar la seva categoria gramatical de manera que n'obtenim una paraula nova.

Tipus d'Afixos

• Prefixos: Es col·loquen davant del lexema.
• Sufixos: Es col·loquen després del lexema.
• Infixos: Es col·loquen entre el lexema i un sufix (ferr-at-er).

Diferències entre Afix i Morfema

L'afix aporta informació semàntica mentre que el morfema només aporta informació gramatical. L'afix pot anar davant o darrere del lexema, mentre que el morfema només va darrere. L'afix pot portar un morfema, però un morfema no pot portar un afix.

Morfemes derivatius: Afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules (cabota).

Truncació: S'utilitza sobretot en la formació d'hipocorístics, és un mot propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar (Meritxell -> Txell).

Prefixos: Criteris

Prefixos: 3 criteris:

Fonològic:

• Àtons: a-, bes-, con-, es-, in-, pre-, re-.
• Tònics: avant-, contra-, entre-, infra-, sota-.

Significat:

• Superioritat: sobre-, arxi-, ultra-, per-.
• Inferioritat: infra-, sub-.
• Oposició: a-, des-, dis-, es-.
• Reciprocitat: inter-, entre-.
• Unió: con-, col-, co-.
• Falsedat: pseudo-.
• Duplicació: bes-.
• Aproximació: quasi-.
• Meitat: semi-.
• Positiu/negatiu: ben-, mal-.

La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació pren el morfema -e: jo cante. Conservació dels tres graus en els demostratius i adverbis locatius (com en castellà i portuguès, tot i que no és un castellanisme) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí/ahí, allí o allà.

El Rossellonès

El Rossellonès:

Vocalisme: Només hi ha cinc vocals tòniques [a], [e], [i], [o], [u]. Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès.

Consonantisme: Normalment desapareix la d dels grups –ndr- i -ldr-. El so [S] en posició final també sol caure.

Morfosintaxi: Alguns plurals en –ns perden la n. El gènere d’alguns mots no coincideix amb el de la varietat estàndard. La primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –i. En les oracions negatives desapareix l’adverbi ni i deixa lloc a pas.

Lèxic: Arcaismes, occitanismes i gal·licismes.