La Formació i Organització de la Unió Europea: Història i Ampliacions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,18 KB
La Formació i Organització Política i Territorial de la UE
La Construcció Europea: Orígens i Evolució
La Unió Europea, abans coneguda com a Comunitat Econòmica Europea (CEE), va ser creada després de la Segona Guerra Mundial, el 1945, per evitar futurs conflictes armats entre estats. Un dels motius principals van ser els enfrontaments entre Alemanya i França per la disputa d'un territori miner i siderúrgic important (el Sarre).
Per evitar aquest conflicte, es va crear una organització supranacional que controlés la producció de carbó i acer. Aquesta iniciativa va ser molt acceptada i s'hi van afegir altres països com Bèlgica, Holanda i Luxemburg.
El 1951, aquesta iniciativa va donar lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), millorant significativament la relació entre França i Alemanya. Els bons resultats van fer que aquest model es volgués replicar a tots els sectors, culminant amb el Tractat de Roma (1957), que va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
Aquest tractat va establir la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, desdibuixant les fronteres i fomentant un sentiment de pertinença europea. Més tard, es va impulsar la integració social i política entre països, donant lloc al Tractat de la Unió Europea, que anava més enllà d'una simple associació econòmica.
Els Pilars del Tractat de la Unió Europea
El Tractat de la Unió va establir tres grans pilars o àrees d'actuació:
- Pilar Comunitari: Va impulsar la ciutadania europea, va instaurar la unió monetària i econòmica, i va donar més poder al Parlament Europeu.
- Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Va establir les relacions exteriors de la UE, abordant conjuntament temes de seguretat i defensa, i defensant els drets humans i la democràcia.
- Justícia i Afers Interiors (JAI): Va promoure la cooperació judicial i policial contra el narcotràfic, el terrorisme, i altres delictes transnacionals.
El Tractat de Lisboa (2009)
El 2009 va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, signat per 27 països, amb l'objectiu d'agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees.
El Tractat de Lisboa estableix que les decisions han de ser aprovades per majoria qualificada: és necessari el suport del 55% dels estats membres que representin el 65% de la població. Això evita que els grans estats amb molta població s'imposin als petits, o que un grup nombrós d'estats petits s'imposi a la majoria.
A més, la Comissió Europea es redueix als comissaris que responguin als dos terços del total de països membres, amb comissaris en rotació. El Tractat de Lisboa també reforça la importància de les regions, la cultura i la llengua dins de la Unió.
Ampliacions de la Unió Europea
La CEE va passar en pocs anys a tenir 27 estats membres. Accedir a la UE no és fàcil: per entrar, és necessari ser considerat un estat candidat a l'adhesió i complir una sèrie de requisits estrictes.
Per entrar, cal ser un estat europeu i complir els requisits següents (coneguts com a Criteris de Copenhaguen):
- Criteri Polític: Tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, els drets humans i la protecció de les minories.
- Criteri Econòmic: Tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç de competir dins de la UE.
- Cabal Comunitari: Acceptar les lleis, els objectius polítics i econòmics prèviament existents de la UE (l'acquis communautaire).
El 1958 es va crear la Comunitat Econòmica Europea amb els sis estats fundadors: França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
Actualment, els països candidats a incorporar-se són Islàndia, Turquia, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia i Albània (Croàcia ja és membre des de 2013).