Formació de les muntanyes i teories tectòniques

Muntanyes i altres elevacions

Mont Blanc: 4.810m (EU) Elbrus: 5.642m (EU) Mount Kosciuszko: 2.228m (OC) Carstensz Pyramid: 4.884m (OC) Kilimanjaro: 5.893m (AF) Aconcagua: 6.962m (SuAm) McKinley: 6.198m (NoAm) Massís Vinson: 4.892m (ANT) Everest: 8.848m (AS) Aneto: 3.404m (+ Pirineus) Mulhacén: 3.482m (+ Península Ibèrica) Teide: 3.718m (+ Espanya)

Terratrèmol: moviment brusc de la Terra a causa de la brusca alliberació d'energia acumulada durant un temps llarg.

Erupció volcànica: conseqüència de l'augment de la temperatura en el magma que es troba a l'interior del mantell terrestre.

Formació de les muntanyes: plaques de l'escorça terrestre col·lisionen unes amb altres lleugerament. Aquest impacte forma plecs i elevacions.

Placa tectònica: fragment de litosfera que es desplaça com un bloc rígid sense deformació sobre l'astenosfera.

Teoria de la deriva continental: Alfred L. Wegener, s'adona que les formes d'alguns continents encaixen. Diu que els continents es mouen lliscant sobre el fons oceànic. Només Pangea. Finalment no va poder proposar cap mecanisme coherent que pogués moure els continents i va morir.

Teoria de la tectònica de plaques: Cadenes muntanyoses al fons de l'oceà, fons de l'oceà 180m.a, roques dels continents 4.000 m.a.

Falles transformants: no hi ha destrucció de litosfera (froten).

Límits constructius: sorgeix nova litosfera oceànica (separen).

Límits destructius: es destrueix la litosfera al ficar-se cap a sota, a l'astenosfera (junten).