Formació Geològica de Catalunya: Eras i Orogènies Clau

Formació Geològica de Catalunya

Era Paleozoica: Orígens i Plegament Hercinià

Durant l'Era Paleozoica, Catalunya formava part d'una gran conca oceànica on es dipositaven materials fins i argilosos. Aquests materials, a causa de les fortes pressions que suportaven al dipositar-se damunt seu, al cap de milions d'anys, es metamorfitzaren i es transformaren en gneisos, esquistos o pissarres que afloren a les serralades costaneres i a la zona axial dels Pirineus.

Els massissos que sobresortien incloïen el Massís de l'Ebre, que ocupava gran part de la futura Depressió Central. Al final d'aquesta era, el plegament hercinià donà lloc al Massís Catalano-Balear, que s'unia amb el Massís de l'Ebre, formant un gran golf obert pel sud-oest.

Era Mesozoica: Sedimentació Tranquil·la

A l'Era Mesozoica, el mar envaí de nou la major part de les terres emergides fins que començà l'Era Cenozoica. En aquestes aigües tingué lloc una sedimentació tranquil·la en ambients marins, amb la formació de materials calcaris.

Era Cenozoica: Orogènesi Alpina i Formació de Depressions

Al començament del Període Terciari de l'Era Cenozoica, les condicions geogràfiques eren semblants a les de l'Era Mesozoica. No obstant això, a poc a poc, i a conseqüència del moviment de les plaques eurasiàtica i africana (aquí en contacte), començà a aixecar-se suaument el dors que acabaria convertint-se en tota una sèrie de serralades de plegament, entre elles els Pirineus, fruit de l'orogènesi alpina.

En estendre's aquest abombament cap al sud i l'est, el mar, limitat per les noves terres emergides i les que quedaren del Massís Catalano-Balear, fou empès en direcció sud-oest, cobrint el Massís de l'Ebre, que fins ara s'havia mantingut alternativament emergit i submergit, separant la fossa pirinenca de la fossa mediterrània. És ara quan es formà el gran golf estès entre els massissos pirinencs i el Massís Catalano-Balear, en el qual es començaren a dipositar els materials de la futura Depressió Central.

Sedimentació a la Depressió Central

Prop de la línia de costa s'acumularen potents gruixos de conglomerats allà on abocaven les seves aigües els rius pirinencs i els del Massís Catalano-Balear. Exemples d'aquesta sedimentació de vora de conca són els massissos de:

• Montserrat
• Sant Llorenç del Munt
• Montsant

Cap a l'interior de la conca es dipositaren sorres, argiles, etc., que originarien els gresos, les margues i les calcàries més o menys margoses que omplen el centre de la Depressió Central. Arran de la costa també s'acumularen potents gruixos de calcàries.

Formació de Llacs Salins i Noves Depressions

Més tard, en tancar-se la comunicació d'aquest ampli golf amb el mar obert, quedà un gran llac. Aquestes aigües residuals, en estar sotmeses a una intensa evaporació, donaren lloc als enormes dipòsits salins que cobriren el centre de la conca (com els de Súria i Cardona).

Cap a la segona meitat del Període Terciari, la major part del Massís Catalano-Balear desaparegué, restant-ne tan sols una estreta franja de terra a la superfície. En aquest període es formaren les depressions:

• Pre-litorals
• de la Cerdanya
• de l'Empordà
• i altres

Manifestacions Volcàniques Finals del Terciari

Cap a finals del Terciari, les últimes manifestacions de l'orogènesi alpina modificaren lleugerament la disposició dels materials en les conques interiors de la Cerdanya i la Depressió Central. A l'Empordà i a Olot es desencadenaren les espectaculars manifestacions volcàniques que duraren fins al Període Quaternari.