Formació i evolució de la llengua catalana

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques i l'àrab van influir en la formació del català.

• Segle V: Invasors germànics (visigots). La seva influència va ser limitada. Paraules com: blau, blanc, guanyar, esperó, estrep, bandera, espia, atenció, guerra, lleig, guant...
• Segle VIII: Expansió àrab. La intensitat de la influència àrab varia geogràficament. Al sud, la presència de l'àrab va generar una disglòssia que va afavorir el castellà.

Adstrat: Influències paral·leles

Llengües que van influir al català durant la seva formació, intercanviant-se paraules.

• Castellà, occità, francès, italià... (llengües veïnes)

Del llatí al català

1. Segle VIII: Fragmentació del llatí vulgar i aparició de les llengües romàniques (oralment).
   1. Concili de Tours (813): es demanava als bisbes que prediquessin “in rusticam romanam linguam”.
   2. Acta de consagració de la catedral d'Urgell: apareixen paraules en català.
2. El llatí es fragmenta definitivament, donant lloc a les llengües romàniques.
3. Conflicte lingüístic: El llatí (escrit) i el català (oral) competeixen. El llatí acaba desapareixent.
4. Primers textos escrits en català (àmbit jurídic i religiós):
   1. Liber iudiciorum: Lleis visigòtiques traduïdes al català.
   2. Homilies d'Organyà: Sermonari.

Usatges de Barcelona, Commemoracions de Pere Albert, Furs de València, Llibre dels costums de Tortosa.

Ramon Llull (segle XIII)

• Impulsor de la llengua catalana en l'àmbit literari.
• Tasca de codificació sintàctica i lèxica (7.000 paraules).
• Trenca l'hegemonia del llatí.
• Considerat el forjador de la llengua catalana.
• Escrivia en català, llatí, occità i àrab.

La Cancelleria Reial

L'expansió de la Corona Catalanoaragonesa va contribuir a l'expansió del català (Mallorca, País Valencià, Sicília, Sardenya...).

Les Quatre Cròniques (s. XIII-XIV):

1. Llibre dels fets (Jaume I)
2. Llibre del Rei en Pere (Bernat Desclot)
3. Crònica (Ramon Muntaner)
4. Crònica (Pere III)

La Cancelleria Reial va estandarditzar la llengua catalana i va contribuir a la desaparició de la disglòssia amb el llatí.

Autors com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joanot Martorell (Tirant lo Blanc) van consolidar el català com a llengua literària.

Pompeu Fabra: Els 4 criteris

• Claredat i precisió: Llengua apta per a l'expressió de pensaments complexos. Inclusió de paraules vulgars i monosèmiques.
• Relació entre llengua escrita i oral: Minimitzar la distància entre la llengua escrita i la parlada.
• Harmonia amb altres llengües de cultura: Consonància amb l'etimologia i les llengües europees, però mantenint trets propis (com la "ç").
• Supradialectal: La varietat estàndard ha de ser comprensible per a tots els dialectes.

La persecució lingüística

• 1923: Dictadura de Primo de Rivera (retrocés en l'ús públic del català).
• 1931: II República (ensenyament en català).
• 1936: Guerra Civil (repressió del català).
• 1939: Franquisme (repressió accentuada).

Franquisme

Prohibició del català, exili d'escriptors, censura i imposició del castellà en l'educació.

A partir de 1950, certa tolerància cap al català.

Etapes de la repressió

1939-1944: Violència extrema i terror.

1945-1953: Atenuació de la repressió.

1953-1975: Alternança entre tolerància i repressió.

"Petainisme", silenci i resistència

Sector de la burgesia catalana que va donar suport a Franco.

• 1950: Exili de Pompeu Fabra i Pau Casals. Publicació d'alguns llibres en català.
• 1950: Diccionari català-valencià-balear (DCVB).
• 1954: Segona edició del diccionari de Pompeu Fabra.
• 1960: Creació d'editorials (Edicions 62, Edicions 3i4, Enciclopèdia Catalana).

Aparició de nous cantautors (Joan Manuel Serrat) i revistes (Canigó, Cavall Fort). Creació del diari Avui.