Formació i evolució geològica de la península Ibèrica
2) Formació i evolució geològica
Precàmbric (4.000 – 600 milions d'anys)
Amb l'orogènesi cadomiense emergeix una banda arquejada formada per pissarres i gneis que comprenia l'actual Galícia i punts aïllats sobre els actuals Sistema Central i Montes de Toledo. Aquest massís precambrià va ser arrasat per l'erosió i cobert gairebé en la seva totalitat pels mars paleozoics.
Paleozoic (600 – 225 milions d'anys)
Entre els períodes Ordovicià i Silurià va tenir lloc l'orogènesi caledoniana. Gairebé no en queden restes a la península, a causa de l'acció de l'erosió. A finals del Paleozoic, durant el període Carbonífer, es va produir l'orogènesi herciniana. Els mars que cobrien l'actual península estaven plens de sediments procedents de la deposició de materials arrencats del massís precambrià; aquests materials es van plegar quan es va produir el moviment orogènic hercinià, elevant-se les serralades hercinianes, formades per pissarres i quarsites més intrusions granítiques (Massís Hespèric a l'oest, Massissos d'Aquitània, Catalanobalear i de l'Ebre al nord-oest, i massís Bètic-rifeny al sud-est). Tots ells van ser transformats en zócols per l'erosió.
Mesozoic (225 – 68 milions d'anys)
Va ser una era de calma orogènica, amb pocs moviments. El massís Hespèric es va veure sotmès a erosió i sedimentació tant continental com marina procedent de les aigües que l'envoltaven.
Cenozoic (68 – actualitat)
L'era cenozoica està formada per dos períodes, Terciari i Quaternari, en els quals el relleu va ser modificat intensament.
Període Terciari (68 – 1,8 milions d'anys)
Té lloc l'orogènesi alpina, és a dir, s'aixequen els Alps i, amb ells, altres sistemes es fracturen, es pleguen, s'aixequen o s'enfonsen. Per tant, l'orogènesi alpina és la causa del relleu peninsular actual:
- La placa africana, empenyent la placa ibèrica, fins que va xocar amb la placa eurasiàtica i va aixecar la serralada dels Pirineus.
- La pressió de la placa africana amb la petita placa d'Alborán va causar la col·lisió d'aquesta amb la placa ibèrica, la qual cosa va tenir com a conseqüència l'aparició de les serralades Bètiques, i la formació de les Illes Balears.
- L'antic zócol (massís Hespèric) que ocupava part de l'actual península es va fracturar en dos blocs o subsobreres: la Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta Sud. En les zones de fractura es van anar elevant blocs de l'antic zócol formant falles en escalera, profundes depressions i horsts. Resultat d'aquests moviments del zócol són les serralades que travessen la Meseta: Sistema Central i Montes de Toledo. D'origen semblant van tenir el Massís Galaicoleonès, Serra Morena i la part occidental de la Serralada Cantàbrica. Així mateix, tota l'àrea que avui anomenem Meseta va bascular cap a l'oest, produint un fenomen d'extraordinàries conseqüències geogràfiques: els rius que neixen més a prop de la Mediterrània aboquen les seves aigües a l'Atlàntic (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir).
- Les grans pressions causades per la col·lisió entre plaques van plegar els materials sedimentaris dipositats en les vores dels zócols hercinians. Aquests estrats, en ser més recents i menys rígids, es van plegar i van formar serralades com el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica.
- Es van formar les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, que van ser envaïdes pel mar.
- El zócol del massís Galaic, per efecte del moviment alpí, es va fragmentar en gran nombre de falles i fractures que van donar origen al relleu actual. Molts valls fluvials costaners es van enfonsar i el mar hi va penetrar produint les actuals rías.
Període Quaternari (1,8 milions – actualitat)
Aquest període es caracteritza per:
L'erosió dels relleus alpins, a causa de l'acció dels rius i glaceres, va aportar molts al·luvions que van anar eliminant i assecant les fosses de l'Ebre i del Guadalquivir. Com a conseqüència dels canvis climàtics es van instal·lar glaceres a les serralades més importants.