Formació i Destrucció del Sòl: Processos i Impactes

Formació i Destrucció del Sòl

Processos i Impactes

a) Ordre dels Horitzons del Sòl

Els horitzons d'un sòl apareixen en l'ordre següent: O, A, B, C i D. Aquest ordre és degut al procés de formació del sòl, amb la diferenciació de capes basada en els processos de lixiviació, acumulació i altres factors.

b) Lixiviació

La lixiviació és el procés pel qual els nutrients solubles són eliminats del sòl per l'aigua, que els trasllada a capes més profundes o a les aigües subterrànies. És més important en climes tropicals o subtropicals amb fortes precipitacions, ja que l'aigua facilita la dissolució i el transport dels nutrients.

c) Influència del Clima en l'Evolució del Sòl

Considerem dos territoris, A i B, amb el mateix tipus de roca mare, però A amb un clima més càlid i plujós.

• Evolució més ràpida: En un clima càlid i plujós com el de l'escenari A, el sòl evolucionarà més ràpidament a causa de l'acceleració dels processos d'alteració i formació.
• Sòl més gruixut i desenvolupat: La zona A tindria un sòl més gruixut i desenvolupat, ja que la calor i la pluja afavoreixen una vegetació més exuberant, que aporta més matèria orgànica al sòl i accelera el seu desenvolupament.

d) Influència de la Roca Mare i el Clima

• Sòls semblants amb roques mare diferents: Galícia (terrenys silícics) i el País Basc (terrenys calcaris) poden tenir sòls semblants malgrat les diferències en la roca mare a causa dels processos ambientals i climàtics.
• Sòls diferents amb la mateixa roca mare: El País Basc i la Manxa, ambdues regions calcàries, poden tenir sòls molt diferents a causa dels processos ambientals i la vegetació.

e) Sòls Abundants a Catalunya

Dos sòls abundants a Catalunya són:

• Sòl roigós: Es forma en roques metamòrfiques i és afavorit per condicions climàtiques semiàrides.
• Sòl calcari: Es forma en roques calcàries i és influït per un clima mediterrani amb estius secs i hiverns suaus.

f) Perfil d'un Sòl

El perfil d'un sòl és una representació vertical de les capes o horitzons, que mostra les característiques físiques, químiques i biològiques de cada capa. Un sòl ben desenvolupat pot tenir els horitzons següents:

• Horitzó O: Un estrat de matèria orgànica, restes vegetals i animals.
• Horitzó A: La capa més externa i superficial, rica en humus i éssers vius.
• Horitzó B: La capa intermèdia, més clara, menys meteoritzada i amb menys humus que l'horitzó A.
• Horitzó C: Format per fragments de roca mare.
• Roca mare inalterada: Situada per sota de l'horitzó C.

g) Humus en Climes Càlids

En territoris de climes càlids i amb vegetació abundant, la quantitat d'humus és més alta a causa de la descomposició accelerada de la matèria orgànica pel clima càlid i humit, i la vegetació abundant que aporta més matèria orgànica al sòl.

h) Textura del Sòl

La textura del sòl es refereix a la proporció de sorra, llim i argila presents. Un sòl amb un 20% de sorra, un 40% de llim i un 40% d'argila pertany a la classe de sòls franco-limosos.

i) Meteorització Química

Minerals com l'oliví, la mica i el piroxè són més alterats per la meteorització química que el quars, ja que són més susceptibles a la dissolució i a la reacció amb agents químics presents en l'aigua i l'aire.

j) Factors Constructors i Destructors del Sòl

• Constructors: Meteorització, descomposició de la matèria orgànica, acció de les arrels i biota del sòl.
• Destructors: Erosió, lixiviació i compactació.

k) Causes de la Desertificació

Les causes de la desertificació inclouen el canvi climàtic, la sobrepastura, la deforestació, la sobreexplotació de recursos hídrics i les pràctiques agrícoles no sostenibles.

l) Conseqüències de la Desertificació

Les conseqüències de la desertificació per a una regió pobra inclouen la pèrdua de productivitat agrícola, la degradació dels ecosistemes, la pèrdua de mitjans de vida per a les comunitats rurals i la migració forçada cap a àrees urbanes.

m) Desertització vs. Desertificació

La desertització és el procés natural de formació de deserts. La desertificació és la degradació de terres àrides, semiàrides o subhumides a causa de factors com el clima i l'activitat humana.