Formació del Sistema Solar i la Terra: Geologia i Estructura Interna

La Formació del Sistema Solar

La formació del sistema solar és un procés fascinant que ha estat objecte de diverses teories científiques. A continuació, explorem les més destacades:

1. Teoria Nebular o Evolucionista de Kant-Laplace

Segons aquesta teoria, el sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys a partir d'una gran nebulosa (un núvol de gas i pols) que es va contraure per atracció gravitatòria. Probablement, hi va haver una supernova que va explotar a les proximitats, desencadenant el col·lapse. Durant aquest procés, el núvol va començar a girar sobre si mateix cada vegada més de pressa. La major part de la matèria va quedar concentrada al centre del núvol i va formar el Sol.

2. Teoria Catastròfica de Chamberlain i Moulton

El sistema solar es va originar per l'aproximació o quasi xoc d'una estrella i el Sol, provocant un despreniment d'una part de la massa solar a causa de la intensitat de la força de la gravetat de l'estrella visitant. Aquesta teoria va ser formulada per perfeccionar la teoria anterior.

El Procés de Formació de la Terra

En l'inici, la Terra era una massa incandescent. Les capes exteriors començaven a solidificar-se, però la calor procedent de l'interior les fonia de nou. Per això, la temperatura va baixar progressivament i es va formar una escorça sòlida i estable. La Terra tenia una atmosfera amb pocs gasos, i hi arribaven molts meteorits. Presentava una activitat volcànica molt intensa, i la lava augmentava el gruix de l'escorça.

Història Geològica de la Terra

Com més antic és un període, més dificultós és el seu estudi. S'obtenen registres de la geologia a partir de diferents tipus de roques:

• Roques sedimentàries: Procedeixen de l'erosió i el transport que possibiliten la posterior sedimentació, compactació i litificació dels materials sedimentats.
• Roques magmàtiques:
  • Volcàniques: Procedeixen de l'expulsió de magma des de cambres profundes.
  • Plutòniques: Formades pel refredament del magma a l'interior de la Terra.
• Roques metamòrfiques: Formades per roques preexistents que van experimentar deformació.

La Taula dels Temps Geològics serveix per determinar l'edat de la Terra i la seqüència dels esdeveniments geològics.

L'Interior de la Terra

Estructura i Composició Interna

L'estructura i composició de l'interior terrestre s'obtenen dels estudis del comportament de les ones sísmiques. Les principals capes són:

• Escorça: És la capa més prima i irregular, sòlida. El seu espessor varia des de 5 km sota els fons oceànics fins a més de 70 km en alguns punts dels continents. Està formada per elements lleugers com oxigen, carboni, silici, etc. El seu límit interior és la Discontinuïtat de Mohorovičić.
• Mantell: És la capa més gruixuda, amb un límit a 2.900 km des de la superfície. Es troba majoritàriament sòlid i està compost per elements més densos com el ferro i el magnesi.
• Nucli: Molt dens, compost bàsicament per ferro, níquel i sofre. El nucli extern es troba en estat líquid, amb el seu límit situat a 5.100 km, marcat per la Discontinuïtat de Wiechert o Lehmann. A partir d'aquí apareix el nucli intern, que és sòlid.

Capes Geodinàmiques de la Terra

A més de les capes per composició, es distingeixen capes segons el seu comportament mecànic:

• Litosfera: És la capa més superficial, corresponent a l'escorça i a la part més superficial del mantell. La seva profunditat és variable. És rígida, i la calor intensa es propaga per conducció.
• Astenosfera: Formada per la resta del mantell fins a uns 400 km de profunditat. Els seus corrents ascendents coincideixen amb les zones de dorsal, i els descendents amb les zones de subducció. Correspon a una zona de baixa velocitat de les ones sísmiques, per la qual cosa es dedueix que els seus materials es troben parcialment fosos.
• Mesosfera: Correspon a la part del mantell superior i a tot el mantell inferior. La velocitat de propagació de les ones sísmiques ens indica novament que els seus materials són de naturalesa rígida.