Formació del Sistema Solar i Fòssils de les Eras Geològiques

Formació del Sistema Solar i Característiques

Característiques del Sistema Solar

• Tots els cossos es troben en una eclíptica.
• Els cossos giren sobre si mateixos amb el mateix sentit de rotació.
• Tots els planetes realitzen la translació en el mateix sentit.
• Es poden observar cràters en molts cossos.

Tipus de Planetes

1. Densos (Terrestres): Amb metalls i silicats; sense hidrogen ni heli en abundància.
2. Lleugers (Gasosos): Molt hidrogen i heli; poc metall i silicat.

Teoria Nebular

El Sistema Solar va sorgir d'un núvol de gas i pols, la nebulosa, que formava part de les restes de l'explosió d'una estrella.

1. La matèria de la nebulosa va començar a girar i a aplanar-se.
2. Les partícules van començar a xocar entre elles i va augmentar la temperatura (tº).
3. Al centre del disc, on la tº era més alta, es va originar el Sol.
4. Es va produir el primer vent solar i va formar els planetes.
5. Els planetesimals van anar xocant els uns amb els altres fins a formar planetes i satèl·lits.

Processos de l'Eó Hàdic

Aquest període es caracteritza per esdeveniments violents que van canviar el planeta en poc temps.

Formació i Esdeveniments Clau

• La Terra es va anar formant per acreció de planetesimals.
• La calor originada pels xocs va ser tan gran que la Terra era una massa líquida (el gran esdeveniment tèrmic).
• Aleshores, els metalls van formar el nucli i els silicats el mantell.
• El refredament va permetre formar una primera escorça fràgil.
• Després va ocórrer la teoria del gran impacte, que explica la formació de la Lluna com a resultat d'una col·lisió de dos planetes.
• Després d'això, la Terra es va calmar, va crear una escorça més gruixuda i els volcans van formar l'atmosfera primitiva.
• Quan la tº es va refredar, el vapor d'aigua es va condensar, va ocórrer un diluvi i van sorgir els primers oceans.

Fòssils de l'Era Primària (Paleozoic)

Fòssils Marins i Terrestres

• Trilobits: Artropodes primitius, cos cobert per un exoesquelet, marins. Les seves empremtes es coneixen com a cruzianes.
• Graptòlits: Marins planctònics, vivien al Paleozoic. Els seus fòssils apareixen com dibuixos en pissarra.
• Corals Tetracoral·laris: Marins, amb esquelet calcari.
• Crinoïdeus: Marins del grup dels equinoderms, tenen aspecte de flor.
• Anomalocaris: Artropodes gegants.
• Ortoceras: Mol·luscs cefalòpodes amb una petxina externa.
• Conodonts: Fòssils semblants a anguiles.
• Falgueres: Plantes sense flor del grup de les pteridofites, podien tenir una forma gegantesca.
• Lepidodendron: Pteridofites gegants.
• Sigillaria: Tipus d'arbre, però sense fusta, que solia acompanyar els lepidodendron; típics de clima càlid i humit.
• Euriptèrids (Gigantostraci): Artropodes aquàtics o amfibis.
• Peixos Cuirassats: Els primers peixos, habitaven en ambients marins, deltaics, d'albufera i d'aigua dolça.

Fòssils de l'Era Secundària (Mesozoic)

Invertebrats i Vertebrats

Invertebrats Marins

• Ammonits: Mol·luscs cefalòpodes marins, nedadors i caçadors.
• Belemnits: Mol·luscs cefalòpodes marins, nedadors i caçadors. Només fossilitza la punta de la seva petxina.
• Braquiòpodes: Invertebrats marins.
  • Rinconella: Petxina rugosa.
  • Terebratula: Petxina llisa.
• Equinoderms: Closques globulars amb un esquelet calcari.
  • Cidaris: Simètrics.
  • Micraster: Closca llisa.
  • Heteraster: Closca asimètrica.
• Mol·luscs Gasteròpodes: Destaquen els fòssils del gènere Natica.
• Mol·luscs Bivalves: Destaquen els Rudistes i l'Exogyra.

Vertebrats

• Ictiosaures: Rèptils marins vivípars.
• Plesiosaures: Rèptils aquàtics piscívors.