Formació del sòl: processos, factors i components

Sòl: Capa superficial de l’escorça on arriben les arrels dels vegetals

Processos de formació

- Meteorització mecànica → la roca o el sòl es fragmentarà degut a canvis de temperatura, dilatació, contracció de les roques, arrels de les plantes - Meteorització química → la roca canviarà la composició mineralògica degut a processos d’oxidació i reducció, hidrolegis, hidratació… en els quals intervindran organismes del sòl. Es forma l’humus. - Interacció entre els productes minerals i els organismes del sòl que donarien lloc a diferents horitzons

Factors de formació

1. El clima ; - La temperatura afavoreix les reaccions metabòliques dels microorganismes. - les precipitacions permeten la infiltració d’aigua a capes més profundes aprofondint la meteorització del sòl.

2. Tipus de roca: - Depenent de la composició mineralògica de la roca es formarà un tipus de sòl o un altra.

3. Topografia - Si el pendent es alt → augmentarà l’erosió → sols prims i inmadurs - si el pendent es baix → menys erosió → el sols serà mes desenvolupats

4. Altitud → si la zona es alta augmentarà l’aridesa que dificultarà la formació del sòl

5. Activitat biològica: * Els vegetals fan pujar les sals minerals (ca mg na k) de les capes interiors formant matèria orgànica la qual permet el creixement dels vegetals. *Els vegetals originen humus, microflora, (fongs, bacteris que son descomponedors) aquests transforman la materia organica en inorganica. *El sol amb la vegetació densa disminueix l’erosivitat, ja que les arrels renten les partícules i augmenta la infiltració de l’aigua. *La macrofauna i petits mamífers remouen, excaven i això permet extreure els gasos. *el productes del metabolisme animal aportan fertilitat

6. El temps - Fan falta milers d’anys perquè es formi un sòl Entrepà → biomolecules (N,P) glúcids (C,O, h)

Components del sòl

Part mineral → minerals i roques de mida variada. Dependrà també del tipus de roca. ocupa entre 45-50% del volum total

Mat orgànica →restes vegetals i animals diferents estats de descomposició que ocupa 0,5-5% del volum total.

Gasos → O2, H2, co2. ocupa 25% volum total.

Aigua: 25%, però dependrà dels gasos que hi ha: - més gasos hi haurà menys aigua - menys gasos hi haurà més aigua

Microflora: bacterias, fongs, i algunes vegades depenent del clima hi ha algues

Éssers vius: sobretot invertebrats

Com influeix en el sòl la situació geogràfica si està a la vessant Nord o Sud d’una muntanya?

La vessant nord rep menys llum però el sòl conserva humitat i això afavoreix els processos metabòlics dels organismes.

Característiques del sòl - textura: tant per cent de sorra, llim i argila - sorra grandària, 0,02mm, component bàsic de silice - llim “ 0,02-0,002 mm components variats - Argila inferior 0,002 mm

Depenent de la composició d'aquests components es defineixen diferents textures que es representen en un diagrama triangular que determina el tipus de sòl segons la proporció de components.

1. Estructura: Com s’agrupen els components 2. Estructura granular → partícules arrodonides 3. Laminar → parti en forma foliar (fulla) 4. Pièdriques/ prismatiques/ columnar 5. Porositat: Espai entre les partícules. important per què determina la quantitat d’aigua i de conservarà el sòl 6. Color → determina la quantitat de matèria orgànica 7. Profunditat: depnent del guix del sòl trobarem un límit pel creixement de les arrels dels vegetals. 8. Salinitat: sobretot els clorurs de Na, Mg, K i Ca que sintetitzen el sòl i com a conseqüència augmenta la pressió osmòtica establint una competència entre els vegetals pels nutrients del sòl.

Horitzons del sòl (dibujo)

El perfil del sòl és una secció des de la superfície fins a certa profunditat que es divideix en capes (horitzons)

- No tots els sòl presenten aquets horitzons, només els més madurs

- Profunditat: depenent dels gruix del sòl trobarem un límit pel creixement de les arrels vegetals

- Salinitat: sobretot als clorurs de Na, Mg,K,Ca que salinitzen el sòl en conseqüència augmenta la pressió osmòtica establin una competència entre els vegetals pels nutrients del sòl.

Usos del sòl

La planificació del sòl presenta interessos de tipus industrials, socials, polítics, demogràfics…Els usos potencials són:

- Agropecuari (agricultura - ramaderia)

- Forestal

- Extracció de minerals / energia / hídrics

- Industrial

- Serveis, transport, comunicacions

- Residencials

- Protecció de la biosfera (parcs naturals, nacionals, reserves…)

Erosió i degradació

Erosió→ procés que comporta el desgast de l’escorça terrestre sota l’acció dels a.g.e

És un procés natural que està compensat entre la pèrdua i la formació del sòl.

L’acceleració de la pèrdua de sòl està provocada per les activitats humanes.

Segons el factor que degrada el sòl distingim:

- Degradació química: pèrdua de fertilitat per contaminació, sobreexplotació i salinització

- Degradació física: pèrdua d’estructura degut a la compactació sobretot a causa de l’utilització de maquinària pesada i de la ramaderia (les potes dels animals compacten el sòl).

- Degradació biològica: pèrdua d’humus.

* Erosió hídrica→provocada pel l’H2O de pluja que impacta sobre el sòl trencant els components del primer horitzó. Pot arribar a enxarcar-se si l’aigua no s’infiltra o en cas de pluges torrencials.

La gravetat de l’erosió depèn de l'estructura, compactació, composició i permeabilitat del sòl.

Es formarien SOLCS→XARAGALLS→BARRANCS→BAND - LANDS

* Erosió eòlica→degut al vent:

- Zones àrides ↓↓ precipitacions, ambient sec (↓↓ humitat), escassa vegetació→↑ insolació→ ↓↓ nuvolositat

Diferencia entre Erosivitat / Erosionabilitat

Erosivitat: capacitat erosiva dels a.g.e d'una zona geogràfica determinada

Erosionabilitat: vulnerabilitat d’un sòl per ser degradat, depén de: tipus sòl, orografia i vegetació

Indicadors biològics de l’estat del sòl:

-Vegetació densa→erosió Nul·la

- “ arrels al descobert→erosió baixa

- “ clara + petits solcs→ erosió mitjana

- “ escassa; solcs, reguerols→erosió alta

- Sense vegetació + xaragalls + barrancs→erosió molt alta

Desertització - desertificació

Desertificació → Procés de degradació extrema del sòl: aquest perd productivitat provocat per la sobreexplotació humana. Afecta a ¼ part de la superfície terrestre.

Desertització → procés natural de formació d’un desert, evolució d’una zona del planeta cap a unes condicions morfologiques, climàtiquesi ambietals que defineixin un desert.

• processos que afavoreixen les condicions:

• Degradació física: pèrdua estructural del sòl

• “ Química: “ de la fertilitat

• “ biológica: “ de mat. orgànica

Controlar l’erosió

La mesura més adequada → Mantenir el sòl cobert de vegetació amb especies autoctones.

Altres mesures:

• Repoblacions construint terrasses o bancals si la pendent és forta

• Millorar el sotabosc on no hi hagin arbres

• poder netejar la biomassa , lluitar contra plagues

• Construir petites preses, per disminuir l’erosió d’una avinguda

• conreu sense profunditat, enviant la maquinaria pesada

• conreu a favor de les corbes de nivell

• Restablir la fertilitat del sòl

Horitzons:

A: Ric en mat. Orgànica, pobre en minerals, màx 60 profunditat, desenvolupament d’arrels herbàcies. Quan plou els minerals són arrossegats a sota.

B: Ric en minerals, pobre en mat. org, incorpora minerals components arrossegats de l'horitzó A. màx 1m, arriben les arrels dels arbres i dels arbustos.

C: Fragments de roca meteoritzats de la roca mare, arrels dels arbres molt desenvolupades.

D: Roca mare sense alterar