Formació del sòl, erosió i aigua: un cicle vital

Factors de formació del sòl

Factors constructors: organismes, meteorització, temps.

Factors destructors: contaminació, salinitat, explotació agrícola, erosió.

1. Clima:

   Depèn de la temperatura i el balanç edàfic.

2. Roca mare

3. Temps:

   Sòls joves, madurs i vells.

4. Topografia del terreny:

   Un pendent alt dificulta el desenvolupament del sòl, ja que afavoreix l'erosió i l'escolament superficial dels materials.

5. Activitat biològica:

   Els éssers vius aporten matèria orgànica al sòl.
   • Plantes: Les arrels protegeixen contra l'erosió.
   • Fauna: Els cucs, per exemple, contribueixen a la formació i fertilització del sòl.
   • Microorganismes: (Bacteris, fongs i protozous) descomponen la matèria orgànica morta i la transformen en matèria inorgànica, que les plantes poden utilitzar.

Riscos: erosió, desertització i desertificació

L'erosió del sòl és un procés geològic natural. Tipus d'erosió:

• Hídrica
• Glacial
• Eòlica
• Biològica
• Antròpica

Erosivitat: Capacitat erosiva de l'agent geològic predominant (aigua, vent, gel).

Erosionabilitat: Vulnerabilitat del sòl a la degradació (tipus de sòl, orografia i vegetació).

Desertització: Procés natural de formació d'un desert.

Factors:

1. Astronòmics
2. Geomorfològics
3. Dinàmics

A més dels agents climàtics (vent, temperatura, precipitacions escasses) que ocasionen la pèrdua de vegetació i l'erosió del terreny, fins a tenir un paisatge desèrtic.

Desertificació: Procés de degradació del sòl provocat per l'activitat humana.

Causes: Agricultura intensiva, pasturatge intensiu, incendis i tala.

Conseqüències de la desforestació:

1. Pèrdua de biodiversitat
2. Canvi climàtic
3. Disminució del volum d'O2 atmosfèric
4. Increment del CO2 atmosfèric
5. Increment de l'efecte hivernacle
6. Disminució de l'evapotranspiració vegetal
7. Pèrdua de sòl fèrtil

Punt triple

Punt on les tres fases (gasosa, líquida i sòlida) estan en equilibri.

Cicle de l'aigua

1. Evapotranspiració:

   El sol escalfa l'aigua, i part s'evapora formant vapor d'aigua. Els éssers vius també aporten vapor d'aigua a l'atmosfera mitjançant la transpiració.

2. Precipitació:

   L'aigua carregada de vapor puja a les capes fredes de l'atmosfera, on es condensa i forma gotes d'aigua que cauen com a pluja, neu, etc.

3. Escolament:

   Retorn de l'aigua als oceans. Una part de la precipitació és aprofitada pels éssers vius, una altra va al mar per escolament superficial, i una altra s'infiltra formant l'escolament subterrani.

L'aigua a la hidrosfera

Precipitació = Evapotranspiració + Escolament

Balanç hídric: És = a 0. Reflecteix la relació entre les aportacions d'aigua (precipitacions), les sortides (evapotranspiració) i les descargues subterrànies o superficials (escolament subterrani i superficial).

Aigua fòssil: Aigua molt profunda amb un temps de residència de milions d'anys.

Aigües oceàniques

El 97% de l'aigua del planeta correspon als oceans. La seva àrea superficial suposa el 71% de la superfície terrestre. Paràmetres que condicionen el comportament de l'aigua dels oceans: salinitat, temperatura i densitat.

Salinitat

(97% del total) La salinitat és la quantitat de substàncies dissoltes en una quantitat fixa d'aigua. El valor mitjà és de 35 parts per mil (35 g/l, 3,5%). El balanç entre evaporació i precipitació controla la salinitat.

Temperatura

Depèn de la latitud i la profunditat. Termoclina: Depèn del clima, la latitud i les condicions específiques de cada oceà.

Densitat

Depèn de la salinitat i la temperatura. És directament proporcional a la salinitat (més salinitat, més densitat) i inversament proporcional a la temperatura (més temperatura, menys densitat).

Dinàmica oceànica

Corrents marins

Les diferències de radiació solar segons la latitud originen corrents oceànics que redistribueixen la calor rebuda del Sol. Els vents i la densitat de l'aigua també intervenen.

• Corrents superficials: Condicionats pels vents. Reflecteixen l'esquema de circulació general atmosfèrica.
• Corrents profunds: S'originen per diferències de densitat (temperatura i salinitat); també anomenats corrents termohalins.

Onades

Neixen de la interacció entre l'aigua i el vent. Moviment ondulatori de les partícules d'aigua més superficials.

Marees

Variacions del nivell del mar provocades per l'acció de la Lluna i el Sol. Imperceptibles a alta mar i molt perceptibles a la costa.

Nivell freàtic: Línia que marca el límit superior d'un aqüífer.

Nivell piezomètric: Nivell on la pressió de l'aigua coincideix amb l'atmosfèrica.

Fonts: Es donen quan el nivell freàtic talla la superfície.

Aigües continentals

Composició

• Contacte amb el terreny: aporta materials solubles, bàsicament sals.
• Contacte amb l'atmosfera: dissol gassos com CO2 i O2.
• Metabolisme dels éssers vius: aporta substàncies orgàniques i minerals.
• Influència antròpica: aporta substàncies de tota mena.

La composició de l'aigua depèn del tipus d'aigua (subterrània o d'escolament superficial), la localització geogràfica i l'estació de l'any.

Aigües d'escolament superficial: S'originen a partir de la precipitació atmosfèrica, afloraments d'aigües subterrànies o fusió de masses de gel.

Aigües del subsol: S'originen per la infiltració de l'aigua superficial. La seva composició és variable i depèn de la localització i la profunditat.

Aigua mineral natural: Aigua subterrània que conté una concentració determinada d'espècies dissoltes (>1 g/l de sòlids dissolts o CO2).

Distribució

Aigües superficials: Els rierols originen torrents, que formen rius. La seva xarxa de drenatge desguassa en un riu. Una conca hidrogràfica és la superfície del terreny ocupada per la xarxa de drenatge.

Aigües subterrànies: Les aigües dels rius, llacs o mars s'infiltren en el subsol formant les aigües subterrànies. Aqüífers: Masses rocoses que contenen aigua subterrània rendible d'explotar.

Porositat: Relació entre els espais buits i el volum total de la roca (primària o secundària).

Permeabilitat: Capacitat de la roca de deixar circular l'aigua.