Formació de Blocs Antagònics i Guerra Freda: Del Pla Marshall a la Crisi dels Míssils

La Formació de Blocs Antagònics

Partició d'Europa

Les Conferències de Jalta i Potsdam van dividir Europa en zones d'influència entre els aliats. Acabada la Segona Guerra Mundial, va sorgir una rivalitat entre l'URSS i els EUA per exercir l'hegemonia i el control d'altres zones en disputa. La rivalitat va començar quan es van formar els nous governs de la postguerra.

• L'URSS va propiciar que, als països ocupats, el Partit Comunista aconseguís el poder. Llavors, va imposar les democràcies populars a Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, l'RDA, Albània i Iugoslàvia.
• Els EUA van excloure els partits comunistes dels governs de l'Europa Occidental i van intervenir militarment a Grècia per frenar el progrés comunista, que tenia el suport de l'URSS. Aquesta tensió entre els aliats va portar a una ruptura definitiva a causa del Pla Marshall i la crisi alemanya.

Pla Marshall

Va ser una iniciativa dels EUA per ajudar a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Consistia en crèdits abundants per comprar productes americans per reconstruir els països destruïts per la guerra. Per gestionar els ajuts, es va crear l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).

Com a resposta, l'URSS va prohibir als països sota el seu control acceptar l'ajuda americana. Al mateix temps, van demostrar el seu suport a les lluites revolucionàries a tot el món i van impulsar la creació del Kominform, una organització que reunia els partits comunistes sota unes directrius compartides.

Blocatge de Berlín

En acabar la guerra, Alemanya va quedar dividida en quatre zones d'ocupació: soviètica, nord-americana, britànica i francesa. La capital, Berlín, també es va dividir en aquestes mateixes zones. El 1948, els EUA, el Regne Unit i França van decidir ajuntar les seves zones d'ocupació i introduir-hi una nova moneda, el marc alemany, i a més, anunciaven la seva decisió de crear un Estat federal alemany.

L'URSS, en estar-hi en contra, va començar el blocatge de les zones de Berlín que ocupaven la resta dels aliats. Per abastir-les, els EUA van establir un pont aeri que garantia l'arribada de subministraments. Aquesta situació es va mantenir fins al 1949, ja que el govern soviètic va decidir posar fi al blocatge terrestre de la ciutat.

Aquests fets van dividir Alemanya: l'URSS va impulsar la creació de la República Democràtica d'Alemanya, que tenia com a capital el Berlín Oriental, mentre que la resta de la ciutat quedava integrada en la República Federal d'Alemanya, amb capital a Bonn. Aquesta divisió va consolidar la ruptura entre el bloc occidental i l'oriental i va interposar entre tots dos un teló d'acer. A més, el 1961, l'URSS va decidir aixecar un mur que dividia la ciutat en dues zones.

La Creació d'Aliances Militars

Els EUA i l'URSS van reforçar el domini sobre les zones d'influència per mitjà d'aliances militars:

• El 1949, es va signar el Tractat de l'Atlàntic Nord, que van subscriure els EUA, el Canadà i una desena de països europeus. De manera complementària, els EUA van promoure aliances i pactes militars semblants a Àsia i a l'Orient Mitjà.
• El 1949, l'URSS va promoure una aliança a l'Europa Oriental, el COMECON, completada a partir del 1955 amb una aliança militar, el Pacte de Varsòvia. A partir del 1950, els blocs enfrontats van quedar perfectament definits a Europa, tot i que durant les dècades següents hi va haver canvis en les aliances a l'Orient Mitjà i a l'Extrem Orient.

Conflictes i Crisis Armats Durant la Guerra Freda

Guerra Freda: Tensió internacional permanent entre els EUA i l'URSS, que es va caracteritzar per una actitud bel·ligerant i mitjançant la cursa armamentística. L'enfrontament entre els dos blocs no va ser directe, sinó que es va manifestar en conflictes de manera indirecta mitjançant el suport polític, econòmic i militar. Al principi, aquesta tensió es va veure només a Europa, però després es va expandir a altres llocs. A més, la descolonització va contribuir a aquesta rivalitat, ja que els dos bàndols volien guanyar el suport dels nous països independents.

Conflictes Asiàtics

La Guerra de Corea

Corea va quedar dividida en dues parts: el nord, ocupat per les tropes russes, i el sud, per les nord-americanes. Ja que va ser impossible arribar a un acord per a la reunificació, es va desembocar en un enfrontament militar entre el 1950 i el 1953.

Corea del Nord, amb el suport de l'URSS i la Xina, va envair Corea del Sud. Com a resposta, els EUA i els seus aliats van enviar recursos militars i soldats amb la intenció d'impedir la reunificació de Corea sota un govern comunista.

Després de quatre anys en guerra, es va proposar l'armistici de Panmunjom (1953). L'acord va dividir Corea en dos estats, separats per una zona desmilitaritzada: el sud, sota la influència americana, i el nord, en l'òrbita soviètica.

La Guerra del Vietnam

Va ser una guerra que va enfrontar el Vietnam del Sud, amb l'ajuda dels EUA, i el Vietnam del Nord, entre el 1958 i el 1975.

En acabar la guerra d'Indoxina (1945-1954), la guerrilla comunista va proclamar la independència del Vietnam, que fins llavors era colònia francesa, i es van crear dos Estats antagònics (1954). Els EUA van intervenir militarment per evitar la formació d'un únic Estat comunista, però es van retirar el 1973. Quan es va acabar la guerra, el país es va unificar i es va instaurar el comunisme.

Crisis d'Egipte i de Cuba

Conflicte del Canal de Suez

L'ajut econòmic de l'URSS a Egipte per construir la presa d'Assuan va fer que el govern de Nasser s'apropés més a l'òrbita soviètica. Això va conduir a la nacionalització del canal de Suez (1956), una de les vies de trànsit marítim més importants del món, controlada pels francesos i els britànics, i va derivar en un conflicte internacional. Com a resposta a la nacionalització, França i el Regne Unit, amb el suport d'Israel, van ocupar militarment la zona. Però, amb el suport de l'URSS a Egipte i amb l'amenaça d'intervenir militarment, els EUA van aconsellar als seus aliats que es retiressin.

La Crisi dels Míssils a Cuba

El 1959, es va establir un govern revolucionari a Cuba, amb Fidel Castro. Les tensions entre Cuba i els EUA es van intensificar quan Cuba es va declarar procomunista el 1961. A més, Cuba va establir acords de cooperació amb l'URSS i va permetre la instal·lació de míssils nuclears a prop del territori nord-americà. Per evitar l'amenaça nuclear al seu territori, els EUA van establir un blocatge naval a Cuba a l'octubre del 1962, impedint l'arribada dels vaixells russos que transportaven els míssils. Després de diversos dies de gran tensió, els dirigents de l'URSS i dels EUA van arribar a un acord per posar fi al conflicte.