Formació d'Animadors en el Temps Lliure: Guia Completa

La Formació de l'Animador

En el món de l'animació en el temps lliure (TLL) hi ha molts voluntaris que, en la majoria dels casos, no tenen cap relació amb el món de l'educació. Encara que al principi no hi havia formacions específiques en aquest camp, els propis moviments i associacions van anar elaborant els seus projectes de formació dirigits a explicitar el projecte, a compartir i analitzar la pràctica i a ensenyar algunes de les tècniques.

Els primers passos en la tasca de capacitació per a aquest perfil determinat es van donar als anys 60 quan van sorgir els cursos de formació de monitors i directors d'activitats en el TLL amb les acreditacions corresponents a la formació rebuda, les quals no tenen validesa en el sistema educatiu, però estan molt ben considerades entre les pròpies institucions de TLL. En una formació eficaç, molt dinàmica, centrada en la pràctica i impartida per formadors procedents dels propis moviments i de la pràctica diària amb el suport de professionals i especialistes.

La creixent professionalització d'alguns serveis educatius de caràcter lúdic, social i cultural oferts durant el TLL va fer imprescindible una formació específica dintre de l'ensenyament reglat. Al 1988 es va crear la titulació de tècnic d'ASC amb uns estudis de 1700 hores i s'impartia en totes les comunitats autònomes. En el marc universal va aparèixer al 1991 la diplomatura en educació social, que compta entre les seves matèries troncals amb un crèdit d'ASC. En el mercat formatiu podem trobar també nombrosos cursos i cursets que s'emmarquen dintre de l'ensenyament no reglat i la seva titulació no és oficial, encara que poden ser un bon complement a la formació reglada.

Principis Generals per a la Formació d'Animadors

El contingut d'un projecte de formació hauria de tenir:

1. Aprenentatge de coneixements teòrics:
   • Psicologia evolutiva (estudia les necessitats dels diferents col·lectius).
   • Sociologia (estudia què ens fa falta a la societat d'avui dia).
   • Antropologia (estudia el comportament de la persona en tots els moments històrics).
   • Dinàmica de grups (aprendre les diferents maneres en què funciona un grup).
   • Pedagogia (aprendre estratègies per educar).
   • Saber.
2. Aprenentatge de tècniques d'intervenció i de promoció humana:
   • Metodologia (processos que s'han de seguir per fer una bona animació).
   • Elaboració de projectes.
   • Gestió.
   • Saber fer.
3. Mètodes i mitjans per aconseguir una maduració personal i social:
   • Esperit crític i autocrític.
   • Sentit de la responsabilitat.
   • Capacitat de comunicació.
   • Actitud solidària.
   • Saber ser.

A aquests 3 apartats cal afegir un període de pràctiques per a poder aplicar i contrastar la formació teòrica.

Per Ander Egg els principis en què s'ha de basar la metodologia de formació d'animador són:

1. Aprofitar el potencial educatiu de cada individu, del treball en grup i del medi.
2. Els futurs animadors han d'aplicar-se en la pròpia formació i elaborar propostes d'activitats.
3. Més que en llibres han de basar-se en situacions concretes i en l'aprofitament dels recursos disponibles.
4. Formar-se en la pràctica i per a la pràctica ha de ser el punt de referència de l'aprenentatge teòric.
5. Compromís per part del futur animador cap a un aprenentatge autoresponsable.
6. Compromís amb la situació que s'està vivint al seu voltant.

El Medi Educatiu

Perquè l'aprenentatge sigui adequat:

1. Quantitat: Elements del medi capaços de promoure la novetat. Com més elements existeixin, major capacitat educativa.
2. Diversitat: D'activitats, de fonts, de recursos formatius, informatius, possibilita una major riquesa educativa.
3. Adaptabilitat: Es tracta del dinamisme, la flexibilitat i la capacitat que té el medi per a anar-se transformant al ritme del propi procés de canvi educatiu del subjecte, del grup o de la comunitat.
4. Organització: Ha d'existir una certa organització dels elements del medi i les seves accions educatives individuals que sigui perceptible per l'educand.

L'Animador com a Configurador del Medi Educatiu

La relació entre l'educand i l'educador s'interpreta en termes de comunicació, normalment oral, però també a través de l'exemple, sobretot amb nens. L'educador és qui parla, dialoga, aconsella, anima, proposa, escolta, explica... i a més fa moltes altres coses. En tots els casos l'animador intervé sobre els elements del medi, sobre les relacions entre aquests elements i l'animador o animadors, es relaciona directament amb els educands, siguin nens, joves o adults.

El temps d'oci per les seves característiques té grans possibilitats educatives. El ventall d'activitats que es poden considerar d'oci és molt ampli, no només pel seu contingut sinó per l'actitud amb què s'efectuen. El treball de l'animador és ajudar als destinataris a decidir-se per activitats educatives o per saber treure profit d'unes altres, encara que no es considerin molt adequades. A vegades no és el tipus d'activitat el més important, sinó que qualsevol activitat que es faci en situació d'oci i que permeti experimentar algun valor pot tenir una funció educativa. Tant poden ser considerades educatives activitats que tenen per objectiu el descans i la diversió com les que promouen el desenvolupament personal de l'individu.

Característiques de l'Educació en el Temps Lliure

Segons J. Franch les condicions inicials de la intervenció educativa es compleixen quan:

1. Els membres del grup pertanyen a ell perquè volen.
2. Els membres del grup es relacionen entre ells i accepten aquesta relació.
3. Els membres del grup troben en la institució que els acull un marc que els permet i els facilita portar a terme aquelles activitats que els interessen.
4. El grup i la institució constitueixen un entorn que posa a prova a cada membre oferint-li situacions en les quals pot confrontar-se amb si mateix.
5. El grup i la institució que educa en el temps lliure constitueixen una forma de participació en la vida social.
6. La vida del grup ha de ser estructurada de tal manera que permeti a cada membre donar una forma genuïna de satisfacció a les seves necessitats.