La forma de la moral del ressentiment

TEXT 1

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix Ressentiment (...) encara més joiosa.

1. Les idees principals del text:

Com la moral que ha estat instaurada els últims 2000 anys ha considerat Com a bons els més dèbils, N. Ara pretén recuperar que els bons veritablement Són els nobles.

moral dels dèbils (mencionar caracter) /moral dels bons (mencionar...)

els nobles, segons N, són bons perquè són els millors. Mentre que els Altres es construeixen com a bons en oposició a la suposada maldat dels Bons(nobles).

2. Expliqueu breument el significat:

a) «ressentiment»: sentiment que les persones senten al reprimir els Seus desitjos per complir les pautes de la religió. Aquest sentiment els porta A odiar als nobles perq si que compleixen els seus desitjos.

B) «espontàniament»: sense passar per la religió ni cap norma moral, Basat en impulsos en la voluntat de poder

 3. Expliqueu el sentit i la justificació: “La revolta dels esclaus en la moral Comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors”

explicar inversió de que els bons passen a ser dolents, i al revés. Explicar cultura dels esclaus. Explicar el cristianisme segons N.

4. Compareu la concepció sobre la Possibilitat de tenir coneixement objectiu

plató : Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La Raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement De les veritats universals.

n.: Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió.  La realitat és Devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només La podem captar mitjançant metàfores.

TEXT 2

i es van aferrar a aquesta inversió amb les dents, les dents De l’odi més abismal (... Ja no percebem perquè ha triomfat.

1. Les idees principals del text:

La idea Principal és la transvaloració moral que hi ha on els bons passen a ser dolents I a la inversa i també apareix relacionada la idea de l’origen d’aquesta Inversió, que fou en la cultura jueva.

2. Expliqueu breument  el significat:

A) «transvaloració»: canvi de valors on els bons passen a ser els Dolents i a l’inversa

B) «esclaus»: persones que no tenen llibertat i que estan limitades per Algo o algú, que segons N són els dèbils

3. Expliqueu el sentit de l’afirmació «la revolta Que té una història de dos mil anys darrere seu i que ara nosaltres ja no Percebem perquè ha triomfat.» e

 “moral Noble”(bo,fort,poderós,etc) i de la “moral dels esclaus”(dèbil,desgraciat,etc.)

ressentiment, mala consciència, culpabilitat.

 Inversió Dels valors “bo” i “dolent”. (Paper dels sacerdots en aquesta inversió --> Policies).

Judaisme i cristianisme com a impulsors de la moral Dels esclaus.

Explicació de perquè ja no “veiem aquesta moral”:
Nietzsche creu que la “moral dels esclaus” forma part, no sols de la religió Cristiana, sinó també de la cultura europea del seu temps. 

4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral

mill: L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la Sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode Inductiu.

N: En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic De les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic.

TEXT 3

Imaginem-nos «l’enemic» tal com el concep l’home del Ressentiment (...) per l’ull enverinat del ressentiment.

1. Les idees principals del text:

Trobem el concepte de bo dividit en la moral del ressentiment i la moral Del noble.

2. Expliqueu breument el significat:

A) «noble»: és l’home poderós i fort que per la moral cristiana és Dolent

B) «imatge invertida»: és lo contrari al que s’està imaginant o veient, En aquest cas és l’home bo

3. Expliqueu el sentit de la frase següent Del text: «Aquest concepte de “dolent” d’origen noble i aquella idea de “pervers” sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt Diferents, per bé que ambdós termes, “dolent” i “pervers”, es contraposin en Aparença a la mateixa idea de “bo”».

moral noble (fort, poderós,etc)  Moral del ressentiment (reprimir desitjos per complir pautes de la Religió)

“pervers” i ”dolent” es contraposen a conceptes de bo totalment Oposats.(nobles)(pobres)

inversió dels valors en la moral del ressentiment

4. Compareu la concepció de la moralitat

mill: L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem Fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu.

N: En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic De les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic.

TEXT 4

—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem Els fets (...) de la humanitat sembla impossible d’aturar.

1. Les idees principals del text:

La idea principal del text és l’acceptació dels fets dels nobles que han Perdut davant els dèbils.

a través de reivindicar els nobles com a bons, es produirà L’alliberament humà.

2. Expliqueu breument el significat:

A) «senyors»: els nobles, que segons N, són els realment bons

B) «enverinament»: engany que ha fet pensar que els dèbils eren els Bons

3. Expliqueu el sentit de la frase següent Del text: «ha vençut el poble»

un cop feta la revolta es proclamen vencedors els pobres. Els dèbils Seran considerats com els bons mentre que els nobles ho faran com a dolents. Explicar tot de la transvaloració i el ressentiment.

4. Compareu la noció de moral noble o ideals Nobles

mill: L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem Fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode Inductiu.

N: En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic De les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic.