Fordisme, Keynesianisme i l'Estat de Benestar: Models Econòmics i Socials

El Fordisme: Definició i Impacte Social

El terme Fordisme es refereix a la manera de producció en cadena que va portar a la pràctica Henry Ford, fabricant d'automòbils dels Estats Units. Aquest sistema, que es va desenvolupar entre finals de la dècada dels 30 i principis dels 70, suposa una combinació de factors clau:

• Cadenes de muntatge.
• Maquinària especialitzada.
• Alts salaris.
• Un nombre elevat de treballadors en plantilla.

Aquesta manera de producció resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.

Fordisme vs. Taylorisme i Reducció de Costos

El Fordisme va aparèixer al segle XX promovent l'especialització, la transformació de l'esquema industrial i la reducció de costos. Això últim, a diferència del Taylorisme, es va aconseguir no a costa del treballador, sinó a través d'una estratègia d'expansió de mercat. La raó és que si hi ha un major volum d'unitats (a causa de la tecnologia d'acoblament) i el seu cost és reduït (per la relació temps/execució), hi haurà un excedent que superaria numèricament l'elit, tradicional i única consumidora de tecnologies en la modernitat.

Transformacions Socials i Culturals

Amb el Fordisme, apareix un obrer especialitzat amb un estatus superior al proletariat de la industrialització. També sorgeix la classe mitjana del model nord-americà, que es transformarà en la cara visible de l'arquetip de l'American Way.

La idea de sumar la producció en cadena a la producció de mercaderies no només va significar les transformacions socials abans esmentades, sinó també transformacions culturals que es resumeixen en la idea de cultura de masses. Com a prototip, es pot parlar de la creació d'automòbils en sèrie, que posteriorment va impulsar l'augment de les ciutats, autopistes i béns de consum com televisors, rentadores, etc. Això s'entén a través de l'expansió interclassista del consum, que esdevé en nous estímuls i codis culturals intervinguts pel capital.

Fordisme i Keynesianisme

Cal advertir que el model Fordista madura sota l'esquema econòmic del Keynesianisme (que porta a l'Estat de Benestar). Això promou un protagonisme històric de les classes subordinades i el lligam del capital a consideracions socials i de classe. Tot això va estar influït per l'ascens dels socialismes reals i la por a la seva expansió global per part del liberalisme capitalista.

L'Estat de Benestar: Origen i Desenvolupament

La invenció més important de postguerra en els països capitalistes va ser l'anomenat Estat de Benestar. Els seus orígens es troben al segle XIX, quan es va considerar oportú que, en una economia industrial, l'Estat assumís obligacions relacionades amb les persones pobres.

Factors que van influir en el seu sorgiment

A més, també van influir les dures condicions laborals i les reivindicacions dels treballadors, guardant gran relació amb:

• Els moviments obrers.
• L'establiment del liberalisme.
• El naixement de partits socialdemòcrates.

Fites Històriques Clau

El primer precedent important va ser el projecte de seguretat social de Bismarck a Alemanya (1883). No obstant això, no serà fins a l'Informe Beveridge de 1942 que s'establiran les bases del sistema tal com es durà a terme en el primer període de prosperitat de postguerra.

El punt essencial de l'Informe Beveridge va ser assegurar uns ingressos a les persones davant de qualsevol eventualitat que es pogués presentar (atur, incapacitat, jubilacions, etc.).

Universalitat i Suport Keynesià

No obstant això, altres serveis socials com ara l'habitatge, la sanitat pública o l'educació, van quedar fora de l'Informe Beveridge, tot i que avui en dia es consideren part de l'Estat de Benestar. Beveridge es va basar en Keynes per desenvolupar un model on es mantingués un fons nacional d’assegurança equilibrat.

Així doncs, l'Estat de Benestar, tal com s'ha anat desenvolupant amb el temps, no es basa només en una política social, educativa i d'habitatge, sinó que ha de ser definit pel seu caràcter universal de les prestacions socials, sanitàries i educatives, independentment del nivell econòmic de les persones, i pel suport bàsic de la política keynesiana d'intervenció de l'Estat en l'economia.

Context de Crisi Sociopolítica

D'aquesta manera, l'Estat de Benestar apareix en un moment de crisi sociopolítica, en un context de postguerra, en el qual la societat necessitava l'ajuda de l'Estat per poder seguir endavant i millorar les seves condicions de vida, creant així una classe mitjana que podria donar estabilitat al país després d'una època d'incertesa.