Fonts: Tit Livi i Virgili
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,35 KB
Tit Livi Nascut a la ciutat de Padua, al nord d'Itàlia, l'any
59 aC, o el 64 aC segons alguns estudiosos, es va dedicar a l'estudi de la filosofia i de la retòrica. Va anar a viure a Roma, on va entrar en els cercles íntims de la família d'August, fins al punt que va ser professor de Claudi, el qual més tard també arribaria a ser emperador. Va morir a Padua l'any 17 dC,
tres anys després de la mort d'August. Tit Livi va redactar una història de Roma començant des dels seus orígens Ab urbe condita libri. Estava composta per cent quaranta-dos llibres, pero tan sols ens han arribat els llibres de l'1 al 10 i del
21 al 45. L'obra començava explicant els antecedents de la fundació de la ciutat, l'arribada d'Eneas a Itàlia i la fundació de Roma, i acabava amb els esdeveniments de l'any 9 aC. Comprenia, doncs, els fets llegendaris o històrics de 745 anys. Aquest fet convertia els Ab urbe condita libri en una gran obra. Aquesta monumentalitat va provocar que molt aviat es posés de moda fer-ne sumaris i resums, cosa que va contribuir indirectament a la pèrdua de la major part de l'obra original. Les històries abreujades de Roma de Florus i d'Eutropi ens serveixen per conèixer el contingut de l'obra perduda de Livi.
Abans Tit Livi Els primers historiadors llatins van escriure la seva obra en grec, o bé perquè desitjaven glorificar Roma seguint els costums del món hel lenístic o bé perquè la llengua
llatina encara no els semblava prou adient per redactar aquesta mena d'obres. Cap a la meitat del segle 2 aC, Març Porcí Cató va escriure els Orígens, una història de Roma des de la seva fundació, de la qual només es conserven alguns fragments. Més tard van apareixer un seguit d'escrits de caracter històric, els autors dels quals han estat denominats annalistes perque narraven els esdeveniments més importants any per any. Aquests annals van ser font i model per als historiadors posteriors fins que, al segle 1 aC, el mětode va ser
reelaborat per altres historiadors que van introduir en la historia romana el to moralitzant i l'estil retòric que provenien del món hel-lenístic. Aquesta tendència va ser valorada i emprada per Tit Livi. Gai Juli Cèsar (Roma, 100-44 aC) fou un home d'una activitat extraordinària ja que, a més de cultivar la història i altres gèneres, s'abocà de ple a la política del seu temps, que, per cert, no era gens calmada. Cesar és una de les glòries de les lletres llatines per la seva prosa senzilla, clara i sense enfarfecs retòrics. No va escriure història desinteressadament, sinó per la necessitat de justificar la seva actuació en fets dels quals ell mateix era protagonista. Els Comentaris de la guerra de les Gàl lies conten la
conquesta de les Gal lies que l'estranger ROMà va dur a terme entre els anys 58 i 50aC, i els Comentaris de la Guerra Civil expliquen la Guerra Civil entre Pompeui el mateix Cesar. Aquestes obres no són imparcials, sinó que es poden considerar molt properes a pamflets propagandístics. Cal dir, pero, que els romans en general van apreciar les obres de contingut historic més pel seu estil que no pas per la seva veracitat. L'obra que es conserva de Comeli Nepos (100?-25? AC) pertany al gènere biografic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic. En la seva obra titulada Homes il-lustres compara la vida de personatges grecs i romans, com farà historiador grec Plutarc. En aquest mateix segle. Gai Sal-lusti Crisp (86-35 aC) va escriure dues monografies, la Conjuració de Catilina i la Guerra de Jugurta, a més d'unes Histories, de les quals només ens han arribat fragments. Sal lusti s'inspirà en l'historiador grec Tucídides, en la descripció de l'evolució dels costums i en la psicologia de la societat romana. També va tenir molt en compte la idea moralista dels seus predecessors.
Ab urbe condita
Sembla ser que Tit Livi, per redactar la seva obra, usava les fonts antigues i seguia un text que després corregia i ampliava amb els altres autors, sense preocupar-se gaire d'anacronismes i de contradiccions. Això li ha motivat moltes escrupolositat a l'hora d'exposar els fets històrics. Cal entendre la importància d'aquesta obra si la considerem dins el conjunt de la literatura de l'època d'August. Efectivament, en la dècada del 70 al 60 aC van néixer, a més de Livi, els poetes Virgili, Horaci i Tibul, i el mateix emperador August. Aquest darrer va ser el creador del Principat a Roma, seguint el camí obert pel seu pare adoptiu Cai Juli Cesar. Els poetes citats van cantar la pax augusta, i Tit Livi va escriure els fets dels homes antics, models a seguir per a les generacions futures. Volia deixar constància del passat republicà que idealizava, fins al punt que August l'anomenava familiarment Pompeianus. Les idees comunes que unien els autors de la mateixa generació, encara que conreaven gèneres diversos.
Virgili posa les seves paraules en boca d'Anquises, el pare d'Eneas, i Tit Livi fa que les digui l'esperit de Romul després de mort. Tal com diu Livi en el pròleg de la seva obra, la utilitat de la histöria és l'ensenyament que se'n pot extreure. En això, segueix la idea de Ciceró,
segons el qual l'historiador ha de ser veraç i eloqüent, és a dir, ha d'explicar els fets històrics d'una manera imparcial i mitjançant un estil clar i entenedor, per tal que resulti com més agradable millor. La posteritat ha magnificat els fets i els exemples de virtut que ens explica Tit Livi en la seva obra. És conegut l'ús que els pintors i els escultors van fer de molts episodis narrats per l'historiador, com el rapte de les sabines, el jurament dels Horacis, la violació de Lucrècia, la continència d’Escipió davant una presonera belissma, etc
La historiografia romana després de Tit Livi
Un altre historiador molt notable, a més de Tit Livi, és Publi Corneli Tàcit, que va viure entre els anys 55 i 120 de la nostra era. Entre altres obres, va escriure Germania, un estudi sobre aquest poble centreuropeu; els Annals, en què tracta fets esdevinguts en el període que va entre els anys 14 i 68 dC, i Histories, que recull els fets succeits entre l'any 69 i el 96 dC.
Tacit s'interessà molt pels mòbils humans que impulsen els fets històrics i va donar a la seva obra un to marcadament psicolögic amb una gran habilitat. Al segle II, Gai Suetoni Tranquil va escriure una obra de gènere biogràfic. Les vides dels dotze Cèsars, que abasta el període històric que va des de Gai Juli Cèsar fins a l'emperador Domicià. En la seva obra ens proporciona moltes anècdotes, però no en treu conclusions ni personals ni morals.