Fonts i subjectes de Dret Internacional

2) Fonts del Dret Internacional:

• Fonts internes: lleis, costum, principis generals del dret, jurisprudència (no DI), doctrina (no DI), realitat social, equitat.
• Fonts del DI: convenis internacionals, costum internacional, principis generals del dret, decisions judicials i doctrina com a mitjà auxiliar, equitat ex aequo et bono.
• Soft law: actes unilaterals d'Estats i OI, resolucions, decisions, actes finals de conferències internacionals, codis de bona conducta, programes d'acció, estratègies, MOU, acords entre Estats i ETN/ONG, acords entre Estats i OI, acords entre Estats federats.
• Lex ferenda:
  • Fonts de coneixement: dret + esbrinar el contingut de la norma jurídica.
  • Fonts materials: mecanismes extrajurídics a través dels quals els actors internacionals es manifesten i aconsegueixen, de forma desigual i contradictòria, que les seves aspiracions es reflecteixin en una font formal.
  • Fonts formals: ordenament per produir normes vàlides, modificar-les o extingir-les, establertes en l'art. 38 de l'Estatut de la CIJ: tractats internacionals, costum internacional i principis generals del dret.
• Consentiment:
  • DI: es creen normes a través del consens de la base social (socialització o democràticament), persuasió, manipulació.
  • Llibertat per manifestar o no el consentiment (principi d'igualtat sobirana, no-intervenció, no-ús de la força, no-amenaces).
  • Consens individual: important quan cristal·litza en el consens d'Estats, no implica unanimitat ni és una suma de consentiments (voluntat ex novo).
  • Tractat bilateral: consentiment de tots els subjectes.
  • Tractat universal: no és necessari el consentiment de tots (2/3...).
  • Costums generals: es pot donar el consentiment per absència d'acció. La creació de costums no depèn del consentiment de cadascun, sinó del consens general.
• Jerarquia (només en DI):
  • Ius cogens: principi lex posterior derogat lex priori, lex specialis derogat lex generalis. Preval la Carta de les Nacions Unides sobre els tractats, i la superioritat del ius cogens sobre altres normes.
  • CDI: norma DI > pel seu contingut i acceptació universal.
  • Ius cogens: dret imperatiu universal, reconegut per la CI, serveix per destacar que la norma en qüestió respon al mínim jurídic essencial que la CI necessita per a la supervivència. Té la funció de respectar les prioritats en l'ordenament internacional imposades pels subjectes.
  • Limita i no admet acords en contra. És nul tot tractat que sigui contradictori.

6) Organitzacions Internacionals (OI):

• Voluntat de diversos subjectes de DI, regulades per un tractat constitutiu.
• Caràcter intersubjectiu, interestatal, intergovernamental.
• Cooperació intergovernamental (òrgans intergovernamentals: AG i CS).
• Òrgans propis: Secretari General.
• Creades voluntàriament, dotades d'un sistema d'òrgans permanents.
• Competències pròpies, voluntat autònoma (OI titular de drets i obligacions).
• Cooperació per a la satisfacció d'interessos comuns.
• Exemples: ONU, Consell d'Europa, FMI, BIRD, OMC, OE.
• Ordenament jurídic dels Estats membres:
  • Tractat constitutiu: capacitat jurídica necessària.
  • Pràctica estatal: OI amb capacitat per disposar de propietats.
• Per esbrinar la subjectivitat:
  • Treaty-making power: regles o normes: competències explícites i implícites.
  • Ius legationis de les OI: representació de la OI.
  • Dret legislatiu actiu: les OI poden establir representants permanents.
  • Dret legislatiu passiu: altres subjectes estableixen representacions permanents.
  • Responsabilitat internacional: activa o passiva.
  • Participació en ONG i conferències internacionals (membres, observadors).
  • Participar en processos de solució de diferències internacionals.
• Competències:
  • D'atribució, no originals, assignades per tractat.
  • Funcionals, limitades als objectius.
  • Principis:
    • Estabilitat: l'objectiu i la finalitat justifiquen els poders de la OI.
    • Competències implícites: els drets i deures depenen dels fins i funcions.
    • Subsidiarietat: una OI només intervindrà en la mesura en què no pugui ser assolit de manera més eficient pels Estats membres.
    • Delegació de competències: cap òrgan pot delegar competències que no posseeixi, no renuncia a poders, la responsabilitat no pot ser delegada.

Altres subjectes de DI:

• Santa Seu: no és un Estat, però el Papa té un estatus especial.
• Beligerants: poden ser reconeguts per un Estat, són responsables internacionals, s'aplica el dret dels conflictes armats.
• Insurrectes.
• Pobles: dos elements: objectiu (cultura) i subjectiu (consciència d'identitat). Una nació és un poble conscient de la seva identitat. Dret a la lliure determinació: dret a ser consultat, expressar la seva opinió sobre la seva condició política i econòmica, i a la conversió en un Estat sobirà i independent.
• ONG: exclusió de tot acord intergovernamental, fundacions, associacions. Duradora, espontània, lliure, privada o pública, física o jurídica. Objectiu d'interès internacional. Base jurídica: acte de dret intern. Creen normes, apliquen normes, participen en programes d'execució i control de compliment de normes.