Fonts d'Informació Històrica: Institucions, Audiovisuals i Mitjans de Comunicació

Fonts Institucionals

Proporcionen informació sobre una institució, organisme o centre, donant dades de:

• L'estructura
• Competències
• Funcionament
• Localització
• Responsables
• Organització
• Serveis

Hi ha dos tipus de fonts institucionals:

• Les que pretenen passar a la posteritat (receptor situat en el futur).
• Les que apareixen com a eines de comunicació efímera, però en queda un registre (receptor col·lectiu concret situat en el present).

Arxius

Els arxius es poden classificar segons:

• La seva titularitat:
  • Públics: judicials, militars, notarials i municipals.
  • Privats: personals, nobiliaris, eclesiàstics i empresarials.
• Criteris geogràfics: Arxius locals, provincials, regionals i nacionals.
• El cicle vital dels documents: Arxius d'oficina, arxius intermedis, arxius centrals, arxius històrics.
• El seu fons: Arxius singulars i arxius múltiples.

Anàlisi i Contextualització de la Font

• Anàlisi de la informació que dóna el document.
• Anàlisi del discurs del text.
• Anàlisi de la intencionalitat del subjecte emissor.
• Anàlisi de la recepció del subjecte receptor.

Biblioteques

Una biblioteca és un lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents organitzats segons sistemes preestablerts i destinats al públic.

Nous escenaris:

• Biblioteques híbrides: que contenen materials impresos, electrònics i altres formats.
• Biblioteques digitals: col·leccions de documents en formats digitals allotjades en un servidor de l'entitat responsable.
• Acords de cooperació: consorcis, adquisicions compartides per interessos comuns, etc.
• Noves terminologies: biblioteca electrònica, biblioteca virtual i biblioteca digital.

Centres de Documentació

Els centres de documentació comparteixen interessos amb els arxius i les biblioteques, però tenen unes característiques específiques que els defineixen:

• Paper actiu en el procés informatiu: s'intenten avançar a les demandes de necessitats dels usuaris.
• Prestació de serveis d'informació personalitzats.
• Ajuda a l'organització a la qual serveixen en la millora del seu sistema de comunicació i racionalitza els fluxos informatius, de manera que ajuda a la presa de decisions.
• Anàlisi profunda de la informació: analitzen i condensen la informació que proporcionen.
• Participació activa en la difusió de la informació.

Museus

Són llocs on es reuneixen objectes que tenen un interès històric, científic, tècnic o artístic.

La seva funció documental és la conservació física de les peces acumulades, un pas previ imprescindible per al seu tractament documental posterior.

S'han convertit en centres de tractament, anàlisi i difusió de la informació, posant de moda un mitjà de difusió de la informació molt important: l'exposició.

Cinema i Documents Audiovisuals

Té els seus inicis durant el 1895: quan els germans Lumière projecten la sortida dels obrers d'una fàbrica, durant el 1902: amb el "Viatge a la Lluna" de Georges Méliès, durant el 1927 quan es projecta la primera pel·lícula amb so.

Durant els anys 20-30 es desenvolupa la indústria cinematogràfica.

L'Audiovisual

Es comença a parlar d'audiovisual als EUA als anys 30 i es comença a teoritzar a França als anys 50.

La vista i l'oïda perceben alhora. És la integració plena entre audició i visualització, es crea un nou llenguatge de percepció simultània i apareixen noves realitats:

• Harmonia: cada so, una imatge.
• Complementarietat: el que no aporta l'àudio ho aporta el visual i viceversa.
• Reforç: es reforcen els significats entre si.

Els Documents Audiovisuals

La història contemporània està adoptant els documents audiovisuals com a fonts des de fa relativament poc. I en aquest àmbit també és fonamental:

• Informació sobre l'autor
• Informació sobre la circulació
• Contextualització

Fonts de Comunicació de Masses

La Cultura de Masses

• Reproducció seriada de missatges
• Transmissió desmaterialitzada d'informació
• Es passa de comunitats de dimensions humanes (comunicació oral) a comunitats imaginades (comunicació impersonal centralitzada).

La Literatura Impresa

• 1440: Gutenberg inventa la impremta.
• S. XVI i XVII: Reforma Protestant. Una part de la població s'alfabetitza.
• S. XVIII: Augment de les edicions i traduccions de llibres.
• S. XIX-XX: Alfabetització massiva a través de l'escola pública.

La Premsa

• S. XIII-XV: Literatura preperiodística o informació comercial.
• S. XVII: Apareixen les gasetes, gràcies a la Reforma Protestant i la demanda d'informació actualitzada.
• S. XVIII-XIX: Sorgiment de periòdics a tot Europa sobre afers de l'administració pública.
• 1875: Premsa popular sensacionalista (Joseph Pulitzer i el diari "Saint Louis Dispatch").

És una Font Històrica?

Els periodistes i els historiadors fan quasi la mateixa funció, comuniquen al lector un coneixement i la comprensió de successos.

Ambdós participen en el descobriment de la veritat, investiguen fets importants i la forma en què s'ordenen de manera significativa. És difícil determinar on acaba el treball de l'historiador i on comença el del periodista.

"El present està contínuament en procés de convertir-se en passat. La frontera de la història acaba només amb el diari d'avui." (Johnson, 1990:15).

Diferències entre Literatura i Premsa