Fonts de Finançament i Estratègia Empresarial

Són fonts de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l'empresa per afrontar les seves necessitats dineràries.

El finançament propi són els recursos més estables de què disposa l'empresa, ja que no s'han de tornar en tota la vida d'aquesta perquè estan vinculats a l'empresa de forma permanent. D'altra banda, són els que tenen més risc perquè, en cas de fallida, els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l'empresa.

• A. Recursos propis amb caràcter extern: Estan constituïts pel capital social, les ampliacions del capital social i les subvencions concedides per les administracions públiques.

• Capital social: Està format per les aportacions dels socis en constituir-se la societat i, a més, per les successives ampliacions de capital que es puguin produir. Les aportacions poden provenir de persones individuals, d'empreses, de grups d'empreses o, en el cas d'algunes pimes i de manera temporal, de societats de capital de risc (SCR). Són empreses l'activitat de les quals és la d'aportar finançament per crear empreses, per fer-les expandir o per desenvolupar un nou projecte. No es tracta d'un finançament aliè, que s'ha de tornar en un termini determinat, sinó que aporten finançament propi (capital social), ja que entren a formar part de l'accionariat de l'empresa.

• Subvencions: Concedides per administracions públiques. Són els fons que rep l'empresa de manera gratuïta i estan destinats a fomentar una activitat determinada.

I. B. Recursos propis amb caràcter intern o autofinançament: Format pels fons que es generen a l'empresa com a conseqüència de la seva activitat.

x enriquiment: Constituit pels beneficis generats i no distribuïts entre els socis (reserves) que augmenten el net patrimonial.

x manteniment: Fons d'amortització i provisions per mantenir inalterat el patrimoni de l'empresa.

• Reserves: Són els beneficis no distribuïts per l'empresa. Els beneficis s'obtenen a partir del resultat, el qual s'aconsegueix com a conseqüència del desenvolupament de la seva activitat. Les reserves permeten a l'empresa dur a terme inversions noves i, per tant, n'afavoreixen el creixement.

• Fons d'amortització: Es calcula segons el valor que va perdent l'immobilitzat al procés de producció. Quan finalitza un exercici econòmic, es calcula la pèrdua de valor que s'ha produït a l'immobilitzat de l'empresa i s'inclou dins de les despeses del període.

Estrategia: És el conjunt de decisions que una empresa pot prendre sobre les actuacions que cal fer i sobre els recursos que pot utilitzar per dur-les a terme. Tot això pretén arribar a una sèrie d'objectius empresarials a diversos àmbits relacionats amb l'èxit. La missió és la raó de ser d'una empresa, el conjunt d'objectius que vol assolir en el present i quins factors essencials són necessaris per assolir l'èxit. La visió consisteix en la imatge de futur de l'empresa, com vol esdevenir a llarg termini i les metes que pretén aconseguir.

MZara: Mantenir-se com a líder en el sector tèxtil, avançar-se a la moda i crear dissenys nous, mitjançant una estratègia d'integració vertical. També oferir productes a un preu acordat amb la qualitat.

VZara: Ser una empresa líder en la confecció, la comercialització i la distribució de peces de roba que puguin arribar a qualsevol zona on hi hagi un nínxol de clients, perquè puguin obtenir els diferents dissenys i modes.

La direcció estratègica és el procés de gestió d'una estratègia (o un conjunt d'estratègies) dins l'empresa, que s'ha d'adaptar a un entorn canviant i a la interacció amb la competència, tenint en compte el llarg termini. La direcció de l'empresa té com a finalitat principal aconseguir l'èxit de l'empresa, les seves funcions consisteixen a millorar la posició competitiva de l'empresa i a solucionar problemes que amenacen l'organització.

La direcció estratègica no s'encarrega únicament de prendre les decisions que afecten els problemes principals de l'empresa, sinó que també ha de garantir que l'estratègia es dugui a terme.

Procés:

1. Anàlisi estratègica: Abans de definir una estratègia i de començar a traçar la direcció, cal estudiar un conjunt d'elements que fonamenten la base d'una bona gestió estratègica.
2. Elecció estratègica: Cal determinar quin tipus d'estratègia es vol implantar, ja que cada tipologia estratègica respon a unes característiques de l'empresa o del seu entorn. Fonamentalment, es distingeixen tres tipus d'estratègies: corporativa, de negoci i operativa.
3. Implantació de l'estratègia: Pel que fa als recursos que cal destinar i a l'organització del procés (quins departaments de l'empresa han de participar-hi), definint un pla temporal de les accions estratègiques que cal desenvolupar.

Nivells:

• Corporativa: S'encarrega de prendre les decisions relacionades amb l'objectiu o abast global de l'empresa, amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a les diferents àrees de l'empresa.
• De negoci: Fa referència a aspectes més concrets, com la definició dels elements que poden fer competitius els productes de l'empresa dins el seu mercat o segment de mercat.
• Operativa: Busca gestionar de manera eficient els recursos de l'empresa, a escala d'un departament o més general, tenint com a marc de referència les estratègies de l'empresa a escala superior (corporativa i de negoci). Es busca que els diferents departaments o àrees contribueixin a l'èxit d'una estratègia corporativa o de negoci.

Cadena de valor: És una eina analítica que consisteix a descompondre i analitzar totes les activitats que es duen a terme en una empresa per a fabricar o vendre un producte o servei. D'aquesta manera es pot estudiar l'aportació de valor de cadascuna de les activitats i els costos que representen, a més d'identificar quines són les fonts d'avantatge competitiu i estar en disposició de definir les estratègies competitives més adequades per al desenvolupament de l'empresa.

Tipus d'estratègies competitives:

• Diferenciació: Busca que el producte sigui significativament diferent del dels competidors o, fins i tot, que hi hagi la percepció que sigui únic. El client pot arribar a pagar més pel producte, ja que es comporta com si hi hagués un monopoli, és menys sensible al preu i més fidel.
• Lideratge en costos: Consisteix a produir amb els costos més baixos, de manera que es pugui oferir a un preu inferior al de la competència, per mitjà d'un avantatge a escala productiva o operativa. De vegades, fins i tot si l'empresa està en un mercat amb molta demanda, pot mantenir el preu i, d'aquesta manera, beneficiar-se d'un marge comercial elevat.