Fonts de Finançament Empresarial: Guia Completa i Classificació

Què són les Fonts de Finançament?

Les Fonts de Finançament (FF) ens indiquen la manera en què fem front a les nostres inversions o pagaments. Són els recursos monetaris i les diferents formes de pagament de què disposa l'empresa.

Classificació de les Fonts de Finançament

Les Fonts de Finançament queden classificades dins del balanç de situació en tres blocs principals:

• Patrimoni Net (PN)
• Passiu No Corrent (PNC)
• Passiu Corrent (PC)

Patrimoni Net (PN)

Dins el Patrimoni Net trobem el capital o capital social. Si necessitem fer una inversió, podem emetre accions o participacions i d'aquesta manera augmentar el capital de l'empresa. Aquesta font de finançament no és gratuïta perquè haurem de pagar als socis una part del benefici obtingut (dividends).

Les reserves també són fonts de finançament que s'inclouen en el PN. No són més que una part del benefici que l'empresa no ha distribuït (font de finançament que no té cost). Les fonts de finançament del Patrimoni Net es consideren no exigibles.

Passiu No Corrent (PNC)

En aquest bloc trobem les fonts de finançament exigibles a llarg termini, alienes.

• Préstec a llarg termini

  L'entitat financera deixa uns diners a l'empresa i aquesta els ha de tornar amb interessos amb un venciment superior a l'any. El cost d'aquesta font de finançament són els interessos.

• Emprèstits

  L'empresa emet deute i els petits inversors deixen diners a canvi d'un interès. Aquesta font de finançament només funciona si l'empresa és gran, té un recorregut o una bona imatge.

Altres Fonts de Finançament a Llarg Termini

• Lísing i Rènting

  Tant el lísing com el rènting són fonts de finançament que permeten incorporar actius a la nostra empresa. Funcionen com un lloguer. El contracte de lloguer sempre té una durada que s'adequa a la vida útil de l'actiu.

  El lísing incorpora una última quota amb opció de compra. En canvi, el rènting és 100% un lloguer.

  Les quotes de rènting són més cares que les de lísing, ja que incorporen més serveis, com per exemple: manteniment, assegurances, etc.

  Fiscalment parlant, el rènting és més favorable que el lísing.

  • Rènting: 100% despesa (lloguer) - impostos
  • Lísing: interessos - amortització (compra) + impostos

Passiu Corrent (PC)

En el Passiu Corrent trobem les fonts de finançament alienes a curt termini.

• Préstec a curt termini

  Ens deixen diners que hem de retornar amb interessos abans d'un any.

• Pòlissa/Línia de Crèdit

  El banc diposita una quantitat de diners en un compte corrent i l'empresa va disposant dels diners que necessiti, pagant només interessos sobre la quantitat utilitzada i el temps transcorregut. Les línies de crèdit s'utilitzen per dificultats en la liquiditat, però mai per comprar un actiu.

• Descompte d'Efectes

  L'empresa demana al banc que li descompti (avanci) els diners dels rebuts, pagarés, lletres, etc., dels clients. El banc cobrarà uns interessos per avançat, descomptant de la quantitat nominal els interessos pactats. El principal inconvenient d'aquesta font de finançament és que la responsabilitat final recau en l'empresa si el client no paga en el moment del venciment.

• Facturatge (Factoring)

  Una empresa ven les seves factures emeses als clients a l'empresa de facturatge. Aquesta paga l'import de les factures menys uns interessos. És una opció cara, però l'empresa de facturatge assumeix el possible impagament dels clients.

• Descobert en Compte

  És sinònim de quedar-se en números vermells, en negatiu. Significa utilitzar més diners que el saldo que tenim en compte. El banc cobrarà interessos (molt alts) sobre la quantitat en negatiu.

• Fonts Espontànies de Finançament

  El fet de pagar als nostres treballadors a final de mes, el fet de pagar els impostos trimestralment o anualment, el fet de pagar la Seguretat Social dels treballadors a mes vençut (tot el treballat del gener al febrer), etc., fa que l'empresa disposi dels diners i, per tant, aconsegueix una font de finançament espontània i gratuïta.

• Crèdit Comercial

  Fruit de les negociacions amb creditors i proveïdors, les empreses paguen a un venciment futur les factures rebudes. Això suposa una font de finançament gratuïta. Es considera que aquesta font de finançament passa a tenir cost si el proveïdor ofereix un descompte comercial per pagar al comptat (en el moment de la compra).