Fonts de Finançament de l'Empresa: Tipus i Classificació

Les fonts de finançament de l'empresa

TEMA 8. Per dur a terme l'activitat productiva, l'empresa necessita recursos líquids o mitjans de pagament que li permetin fer les inversions. Les fonts de finançament es classifiquen segons el termini financer: les fonts de finançament a curt termini i les fonts de finançament a llarg termini.

Classificació per procedència

Segons la procedència (interna o externa de l'empresa): les fonts internes que provenen de beneficis no distribuïts (reserves, provisions i amortitzacions) i les fonts externes (ampliacions de capital, préstecs, etc.).

Classificació per propietat

Segons els mitjans de finançament (propis o aliens): els mitjans de finançament propis (capital i reserves) i els mitjans de finançament aliens (préstecs, crèdits, etc.). S'agrupen les fonts financeres en: recursos propis, recursos aliens a llarg termini i recursos aliens a curt termini.

Recursos propis o finançament propi

Són els recursos més estables que té l'empresa. Estan dividits en:

• El capital: format per les aportacions dels socis i ampliacions successives de capital que es puguin produir.
• Les reserves: són els beneficis no distribuïts per l'empresa que formen part del seu patrimoni net. Els beneficis s'obtenen a partir dels resultats aconseguits de l'acompliment de l'activitat. Hi ha reserves legals, estatutàries i voluntàries. Són béns que es queden a l'empresa i serveixen per fer inversions.
• Les amortitzacions: estan formades pel valor que va perdent l'immobilitzat per diferents motius (ús propi, obsolescència tècnica i funcional, etc.). Quan s'acaba un exercici econòmic, es calcula la pèrdua de valor dels actius de l'empresa i s'incorpora al valor de producció com un cost més que es recuperarà en el moment en què es cobri l'import de venda. Al final de la vida econòmica d'aquests actius, l'empresa podrà substituir-los fent ús dels diners acumulats en el fons.
• Les provisions: són també part del resultat de l'empresa. Es crea un fons per fer front a despeses que no s'han produït encara o bé a altres despeses futures.

Recursos aliens a curt termini

Préstecs a c/t: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates (s'han de tornar abans de 12 mesos i amb els interessos pactats).

Crèdits bancaris a c/t:

• Descobert en compte: utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. El banc pot pagar la totalitat dels diners i deixar el compte en números vermells. És una solució immediata, però els interessos augmenten.
• Compte de crèdit: signatura d'un contracte amb una entitat financera que posarà a la disposició de l'empresa un compte corrent amb un límit. L'empresa pot disposar dels diners mitjançant l'emissió de xecs.

Crèdit comercial: finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.

Descompte d'efectes: portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.

Facturatge (Factoring): venda de tots els drets de crèdit sobre clients (factures, lletres) a una empresa denominada factor que proporciona a l'empresa liquiditat immediata i evita problemes de morosos. Té un elevat cost d'interès i comissió.

Fonts espontànies de finançament: no requereixen una negociació prèvia.